"Voleu que Catalunya sigui un estat independent?", la pregunta d'Aragonès per al referèndum

BarcelonaL’acord de claredat havia quedat al congelador fa tan sols dos mesos, quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va decidir que no portaria a la taula de partits l’informe sobre l’acord de claredat perquè va considerar que els partits estaven actuant de forma “curtterminista” mentre hi havia obertes les negociacions de pressupostos de la Generalitat i la de la llei d’amnistia. Ara, en plena precampanya electoral, Aragonès reviu aquest projecte per presentar una altra de les qüestions que havien quedat pendents: l’informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) que el president havia encarregat perquè dibuixés les vies jurídiques per celebrar un referèndum acordat. El camí que proposa l’organisme que dirigeix Joan Ridao és el de l’article 92 de la Constitució: un referèndum acordat amb l’Estat amb aquesta pregunta: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent?”. La Moncloa ja hi ha tancat la porta.

L’article 92 recull que les “decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses a referèndum” sempre que s’acordi amb l’Estat i aquesta via és la que l’Institut d’Estudis de l’Autogovern veu com a “prioritària, més idònia i factible” per convocar un referèndum sobre la independència. En una compareixença, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat el text com "un material excel·lent per a la nova fase de negociació amb l’Estat", però també ha admès que la taula de diàleg està suspesa pel 12-M i que els informes de l’acord de claredat estaran disponibles per al nou Govern. 

L’IEA defensa que la “indeterminació constitucional i legal del referèndum consultiu” que estableix l’article 92, perquè no especifica l’àmbit territorial, permet un referèndum sobre la independència. Ara bé, la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) només avala els referèndums en què voten “tots els ciutadans espanyols” i, per tant, per fer un referèndum en una part de l’Estat caldria una reforma constitucional. L’IEA, però, considera que aquesta doctrina se “situa en un context de desacord polític i de conflicte” entre institucions i creu que un referèndum acordat “planteja un escenari diferent” en cas que "algú decidís impugnar-ne la regulació o la convocatòria". És a dir, Ridao creu que si s’establissin les condicions pactades per les dues parts per a un referèndum, passaria el filtre del TC. L’informe recorda que no hi ha “cap precepte de la Constitució” que s’hi oposi sempre que “els resultats d’aquesta consulta obrissin, simplement, les portes a una negociació de bona fe entre els actors territorials i a una eventual implementació dels seus resultats, si així escaigués, en el marc de la legalitat constitucional i internacional”. Per tant, caldria buscar les eines jurídiques per aplicar un eventual sí a la independència.

Sense mínim de participació ni de resultats

El referèndum no preveuria un llindar mínim de participació ni de resultats, l’àmbit territorial seria Catalunya, podrien votar els majors de 18 anys i la ciutadania hauria de respondre amb un sí o un no a la pregunta. L’informe recorda que la Comissió de Venècia desaconsella que s’estableixin llindars mínims i recorda que el d’Escòcia del 2014 no va establir ni quòrums de participació ni d’aprovació. Sobre Catalunya, la Comissió de Venècia ja es va oposar al referèndum de l’1-O per la seva naturalesa unilateral.

En el cas del Quebec, en canvi, s’estableix un mínim per a l’opció guanyadora d’un 50% més un, i a Montenegro es va fixar un llindar mínim de participació del 50% del cens i un mínim d’aprovació del 55%. Aquests dos percentatges són els que va escriure Esquerra en la seva última ponència política per defensar el referèndum pactat.

L’IEA defensa una pregunta amb resposta binària per seguir amb les recomanacions de la Comissió de Venècia, però també preveu com una possibilitat repetir la fórmula del 9-N amb una pregunta doble, tot i que admet que s’allunya de la “brevetat i simplicitat” que demana l’òrgan internacional. L’informe, a més, veu poc viable una votació a tot el territori estatal perquè ho considera una solució “inusual” en política comparada i cita els exemples d’Escòcia i el Quebec. Recorda que l’Estat ja s’implica en la “negociació dels termes del referèndum”. 

Les altres vies i el no de la Moncloa

L’informe també recull dues vies més per celebrar un referèndum acordat. La reforma de la llei orgànica 2/1980 sobre regulació de les diferents modalitats de referèndum, tot i que alerta del “risc” que aquesta modificació s’interpreti com un canvi ad hoc, cosa que desaconsella la Comissió de Venècia. L’IEA també preveu la via del 150.2 per delegar al Parlament la competència estatal de convocar un referèndum. Aquesta és la via que van anar a defensar al Congrés Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera el 8 d’abril del 2014 i a la qual la cambra baixa va tancar la porta. 

La Moncloa, justament, ha tornat a rebutjar qualsevol pacte sobre un referèndum poca estona després que Aragonès n'hagi fet públiques les condicions. El govern espanyol ha atribuït la proposta al context electoral i ha deixat clar que no és “en absolut la posició del govern espanyol”. La seva portaveu, Pilar Alegría, ha subratllat que tampoc reflecteix l’opinió “majoritària” de la societat catalana. “Va en contra de la política d’unitat, retrobament i avenç per Catalunya amb Espanya”, ha afegit. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha carregat contra Pedro Sánchez perquè hagi permès a Aragonès presentar una proposta de referèndum.