Marta Rovira: "Volem coordinar-nos amb Junts perquè si cadascú negocia per la seva banda qui acaba decidint és el PSOE"

BarcelonaMarta Rovira (Vic, 1977) atén l’ARA des de Ginebra, des d’on dirigeix l’equip negociador d’ERC amb el PSOE. Està molesta amb la manera com els socialistes han gestionat la negociació de la mesa del Congrés i avisa que amb la investidura haurà de ser molt diferent.

Quina lectura fa del que va passar dijous al Congrés? ¿Ha canviat la política catalana després de l’acord de Junts amb el PSOE?

— Crec que hauria de canviar en positiu, tot i que potser és una mica prematur dir-ho. Ara, una de les coses que hem demanat a Junts és que ens coordinem en la negociació.

Consideren que el gir de Junts els dona la raó?

— La via de la negociació no és exclusiva de ningú, però sí que hi ha una novetat, i és que Junts és necessari per conformar un govern progressista a l’Estat. I Junts ha de decidir si entra en la via de la negociació. I, si ho fa, el que nosaltres li demanem és coordinació en defensa de Catalunya. 

Què respon als que diuen que Junts negocia millor que vostès?

— No crec que la falsa competència vagi en defensa de Catalunya, per això reivindico la coordinació. No dic que hàgim de negociar junts, ho vull plantejar en positiu. El que és evident és que si fem el que hem fet aquesta setmana li donem una posició de força molt gran al PSOE. Si cadascú negocia per la seva banda, el PSOE és qui té tota la informació i la posició de cada actor, i per tant són ells els que acaben decidint.

Però què els diu als que defensen que Junts ha aconseguit més en unes setmanes pel català a Europa que vostès en quatre anys?

— Aquí m’agradaria fer un apunt. El tema del català qui el posa a l’agenda és el PSOE, perquè ells redueixen el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat a la llengua, el finançament i el retorn a l’Estatut del 2006. Nosaltres vam acceptar parlar de llengua si a canvi s’acceptava l’agenda antirepressiva. I aquí cal dir als socialistes que està molt bé el reconeixement del català a la UE, però que també necessitem poder viure al 100% en català a Catalunya.

I com valora el compromís assolit per Junts?

— És fantàstic, però el conflicte polític no només va de llengua catalana. No podem assumir l’agenda que ens posa el PSOE sobre la taula.

Com porten el fet que Junts s’emporti ara tots els titulars a Madrid?

— Junts és la novetat i està molt bé que sigui així. Però recordem que ERC no va començar sola la via del diàleg. Vam començar amb Junts a la cimera de Pedralbes, que la van presidir Quim Torra i Pedro Sánchez. I ara cal recuperar la iniciativa conjunta en la negociació, perquè així serem més forts i deixarem d’actuar amb un tacticisme i un partidisme que era molt fals. Per tant, ho vivim bé i creiem que és bo per al país.

I ells estan disposats a coordinar-se amb vostès?

— Això ho han de dir ells. Jo no vull alimentar cap polèmica política. El que volem és reconstruir la confiança per tenir una coordinació òptima en aquesta via de negociació.

Vostès reivindiquen una llei d’amnistia. Com hauria de ser? Quin abast hauria de tenir?

— La repressió política està molt relacionada amb l’octubre del 2017 i les protestes contra la sentència. Per tant, tot el que tingui a veure amb això hauria de ser objecte de l’amnistia.

Fins i tot els delictes amb violència o les càrregues de l’1-O?

— Per a mi una llei d’amnistia conceptualment hauria de ser un punt final del conflicte polític. No m’agradaria destriar una llei d’amnistia d’una solució política al que està passant a Catalunya. No vull anticipar res que pugui danyar la negociació que ha de començar ara, però és evident que si no posem fi al conflicte polític hi continuarà havent repressió.

Quina és aquesta repressió?

— La persecució a l’independentisme és molt àmplia. Mentre se’ns continuï presentant com un moviment violent, una amenaça, etc., es genera una impunitat per represaliar. I ara que ens hem d'asseure m’agradaria lligar l’amnistia a la resolució del conflicte. Això per a nosaltres vol dir un referèndum i també que s’hauria d’amnistiar totes les parts que han alimentat aquest conflicte, tots els actors possibles, com vostè apunta.

Però així com l’amnistia sí que sembla ara més viable, no passa igual amb el referèndum...

— Però nosaltres no podem deixar de dir el que creiem que necessita el país. I si ja vam aconseguir que s’assumís el conflicte polític ara el que toca és resoldre’l. I per fer-ho és evident que l’estat espanyol ha de cessar d’aplicar la repressió política. Hem de poder negociar amb garanties, en les mateixes condicions. I aquí hi ha moltes vies legals. Hi pot haver una llei d’amnistia de punt final, una llei que posi fi a tota la repressió lligada a l’octubre del 2017, perquè això ens doni garanties per poder negociar en termes d’igualtat amb l’Estat. I d'això se'n pot dir llei d’amnistia o llei de repressió zero o el que sigui. Ara estem centrats en aconseguir la igualtat de condicions per poder dur a terme una negociació i una resolució del conflicte polític amb garanties. I això és el que estem demanant al govern espanyol, una amnistia de facto de la repressió que hi ha actualment.

Per tant, el referèndum no seria una condició sine qua non per a la investidura, però sí l’amnistia?

— No hem fet encara les reunions per marcar les línies vermelles. Però sí que hem tret conclusions sobre el que han de ser les condicions prèvies per tornar a seure i negociar la investidura. Aquestes qüestions prèvies han d’incloure la desjudicialització definitiva de l’octubre del 2017. I també ha de canviar la manera de negociar del PSOE si vol la investidura. 

En quin sentit?

— No hem pogut tenir reunions serioses ni amb garanties amb el PSOE i, a més, s’han servit de les filtracions als mitjans. Això no ens ha agradat.

¿És compatible aquesta negociació sobre l’amnistia i el conflicte polític amb qüestions del dia a dia com Rodalies o el dèficit fiscal?

— Sí perquè no les podem deixar de banda. L’estat espanyol no és útil a la ciutadania de Catalunya quan no funcionen els trens, quan no tenim Corredor Mediterrani, quan ens asfixia el finançament, quan no podem limitar els lloguers... No podem seguir sense respondre a les necessitats del dia a dia de la ciutadania i, per tant, hi ha d’haver aquesta doble agenda. La gestió de Rodalies és una vergonya. Igual que el finançament.

Quina fórmula tenen al cap amb el finançament?

— Sobirania ferroviària i sobirania fiscal. No puc dir més.

¿El traspàs de l’aeroport del Prat està sobre la taula?

— Evidentment, Catalunya ha de poder decidir sobre les seves infraestructures. S’ha de poder parlar del Prat, però la majoria de la nostra ciutadania no agafa cada dia un avió però sí un tren. Rodalies és el que afecta més.

Si el PSOE no compleix les seves demandes, estan disposats a forçar una repetició electoral encara que això obri la porta a un govern PP-Vox a l’Estat?

— Nosaltres pensem que el que posem sobre la taula és raonable. Per tant, si el govern espanyol gira l’esquena al que necessita Catalunya, ERC no podrà fer res més que dir-li que no al senyor Pedro Sánchez. I el que necessita Catalunya és resolució del conflicte polític i qüestions ordinàries que ens cremen a les mans. Si això s'atén, segur que no anirem a eleccions.