Qui vol fer-se una foto amb Jordi Pujol?

BarcelonaNi els 92 anys a les cames ni l’ictus que va patir ara fa pocs mesos han impedit el retorn de Jordi Pujol al Parlament, sis anys després de l’última vegada i vuit des que el van obligar a donar (poques) explicacions sobre la deixa de l’avi Florenci. S’hi commemorava el 90è aniversari de la institució, i la tribuna de convidats estava farcida de velles glòries del parlamentarisme català, que a ulls de l’espectador neutral hauran quedat eclipsades pel magnetisme del 126è president de la Generalitat.

Un núvol de càmeres l’esperava a l’entrada i a la sortida mentre caminava sol amb l’ajuda d’un bastó sense renunciar a cap proposta de conversa. A Artur Mas se l’ha trobat quan baixava les escales de la tribuna de convidats. El 129è president era l’únic dels presents amb mascareta, i això que no fa pas gaire que al Parlament encara hi havia limitació d’aforament per la pandèmia. Una mica més endavant l’ha aturat Mònica Sales. La portaveu de Junts volia explicar-li que conserva imatges de quan era petita amb Pujol tallant cintes al seu poble. Ha topat amb Laura Borràs a l’altura del quadre de Tàpies, i la presidenta suspesa no ha defugit l’ocasió de fotografiar-se amb ell. Tampoc Albert Batet ni David Saldoni, tots dos dirigents de Junts, que l’han acompanyat fins a l’ascensor.

Pel camí han deixat enrere el 132è president, Pere Aragonès, que, absort en l’exposició situada al saló dels Passos Perduts, no ha reparat en el núvol de periodistes que es movia seguint Pujol a la seva esquena. A José Montilla li ha costat fins i tot menys passar desapercebut: ha entrat a l’hemicicle en silenci rodejat de diputats dels comuns i l’ha abandonat diligent pensant en la porta de sortida. L’operació extracció no ha pogut ser tan ràpida com probablement hauria desitjat el 128è president, perquè pel camí l’han interromput dos vells companys de batalles al tripartit, Joan Boada i Jordi Guillot. En la zona lliure de fotografies amb Pujol, el conseller de Salut, Manel Balcells, era el primer a atacar els canapès, que poc després degustaven representants actuals d’ERC, del PSC, dels comuns i algun de la CUP. Els de Junts se'ls sumaven tan bon punt havien anat saludant Pujol; quan els diputats del PP i Cs feia estona que havien marxat.

Companys, Macià i Tarradellas

Dins l’hemicicle, qui més qui menys ha reivindicat les figures de Lluís Companys, primer president del Parlament, i de Francesc Macià, que el 6 de desembre del 1932 reinaugurava amb les seves paraules aquella antiga fortalesa militar ideada per reprimir el poble català que en un gir històric dels esdeveniments ha acabat albergant la seu de la seva sobirania. "Sentiu la joia d’aquest moment. Sou la lliure voluntat de la pàtria", deia aquell dia Macià.

90 anys més tard, el Parlament només n’ha pogut funcionar la meitat, entre els fets del 34, la Guerra Civil, el franquisme i el 155, i sovint ha vist limitada la seva capacitat de legislar per l’acció dels tribunals, uns incidents que Cs atribueix als independentistes. "Són vostès un perill per a l’autogovern", els ha dit Carlos Carrizosa, que ha afegit a la llista de "personatges funestos per a la història de Catalunya" Companys, Macià, Mas, Heribert Barrera, Núria de Gispert, Jordi Pujol i fins i tot Montilla. En resum, a tots excepte Josep Tarradellas, de qui ha manllevat el concepte de "dictadura blanca" per referir-se als governs catalans des del 1980.

Tots ells han estat més ben tractats per Albert Batet, que ha recorregut a la salutació protocol·lària a tots els presidents de la Generalitat i del Parlament presents a la sala, començant per Laura Borràs. A tots tots no, perquè a Roger Torrent l'ha inclòs en el genèric "consellers" sense citar-lo pel nom, i això que era a primera fila. Un lapsus? Qui segur que no l’ha tingut són els diputats de Vox, que han renunciat voluntàriament a commemorar les nou dècades del Parlament. Una absència que, ben mirat, ningú deu haver trobat a faltar.