Què vol dir «‘Freedom for Catalonia’»?
BarcelonaDimecres plovia a Lledoners, a Puig de les Basses i a Wad-Ras mentre els presos polítics sortien dels centres per perdre definitivament aquest títol que els ha llastat la vida els últims quatre anys. També plovia fa 32 anys quan s’inaugurava el remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc per acollir els Mundials d’atletisme que funcionaven com una mena d’avantsala dels Jocs Olímpics del 92. L’independentisme, aleshores socialment molt minoritari, competia amb les goteres del nou sostre de l’estadi per fer-se un lloc en els titulars de la jornada. El lema d’aquell dia era el mateix que el que es podia llegir en la pancarta que van exhibir dimecres a Lledoners: “Freedom for Catalonia ”.
· Aleshores i també ara es tracta de la independència. “Treballem per la llibertat d’aquest país”, deia Oriol Junqueras tot just sortia de la presó. “Per la independència!”, li cridava una de les persones que els havien anat a donar suport. “Això és la llibertat d’aquest país, no?”, responia el president d’ERC. Una resposta que ell considerava òbvia però que per a part del moviment ho ha deixat de ser fruit del que s’han entès com a renúncies els últims anys. L’1-O ja no és per a molts el referèndum vinculant que s’havia plantejat -els que mantenen que ho és assumeixen que no a curt termini- i els passos que s’havien presentat com a inevitables han passat a ser, en el millor dels casos, qüestionables.
· En els orígens del Procés també s’havia retret a Artur Mas que no parlés clar. Ell preferia referir-se al “nou estat” sense aclarir si parlava o no d’un d’independent. Fa temps que els missatges van tornar a ser ambigus davant la manca d’un horitzó a curt termini que engresqui la ciutadania (almenys la independentista). La recerca d’una “finestra d’oportunitat” va ser superada pel “nou embat democràtic” i ara les urnes -i els pactes- han avalat l’estratègia del diàleg amb l’Estat, que més enllà de les contraposades posicions de partida (referèndum sí / referèndum no) genera moltes incògnites. El Govern reclama a Pedro Sánchez que aclareixi quin és el seu projecte per a Catalunya, ja que l’ambigüitat no és monopoli exclusiu de l’executiu català.
· La Moncloa diu que ha indultat els presos per afavorir la convivència. Hi hagi o no altres motius menys virtuosos, el fet és que són a casa i que el govern espanyol ha assumit un cost polític important. És un primer pas rellevant en el camí per desescalar la tensió, deixar de banda els tribunals i tornar a la política. Hi ha contribuït el fet que el Govern hagi abandonat la unilateralitat des del 2017 i que des de l’independentisme els indults hagin passat de ser un tabú contraposat a l’amnistia -hi ha encara centenars de persones en diferents causes judicials- a presentar-se com una “victòria”, com se sentia aquesta mateixa setmana. El “Freedom for Catalonia ” segueix viu a l’espera que algú hi afegeixi concreció.
- 1 Una de les aficions que ha cultivat Josep Rull en els més de tres anys que ha passat a la presó ha sigut el tenis de taula. A Lledoners tenia un company habitual de joc, que des de dimecres passat sap que s’ha de buscar un rival alternatiu. Entre els estris amb què Rull va sortir aquell dia del centre penitenciari hi havia la seva pala de ping-pong signada i dedicada per l’intern amb qui ha compartit tantes partides.
- 2 Dilluns, al Gran Teatre del Liceu, Pedro Sánchez va haver de sentir algun crit de desaprovació des de dins i en van ser molts més des de fora. Al veure’l, un dels diputat de Junts que es manifestava li va cridar “Puta Espanya!”. Va ser aleshores quan una dona gran, que també era allà per protestar contra la conferència, se li va acostar per demanar-li sisplau que deixés d’insultar perquè aquella no era la manera.
