Política04/04/2016

Vocals del CGPJ denuncien la discriminació d'una candidata a l'Audiència pel seu suport al dret a decidir

El ple de l'òrgan de govern del poder judicial espanyol va triar el candidat conservador per presidir l'Audiència Provincial de Barcelona malgrat que acumulava més mèrits la candidata progressista

Ara / Europa Press
i Ara / Europa Press

MadridCinc vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) han presentat un dur vot particular contra la decisió d'aquest òrgan per la qual dijous passat es va triar a Antonio Recio Córdova com a nou president de l'Audiència Provincial de Barcelona. Diuen que la candidata dels progressistes, Àngels Vives, que ells creuen amb majors mèrits, va ser discriminada per haver signat l'anomenat "manifest dels 33" de defensa del dret a decidir a Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els vocals Roser Bach, María Victoria Cinto, Clara Martínez de Careaga, Concepció Sáez i Enric Lucas no qüestionen "de cap manera ni en cap moment" les qualitats del candidat que va obtenir la plaça, Antonio Recio Córdova, pertanyent a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), però sí que deploren el que consideren que és una pràctica discriminatòria: "No tenim res contra ell, simplement sostenim que els mèrits de la magistrada Àngels Vives són molt superiors i que, per tant, ella hauria hagut de ser la triada".

Cargando
No hay anuncios

"Discriminació ideològica"

En un escrit de 26 pàgines, els vocals incideixen en la "discriminació ideològica" que va patir, diuen, la seva candidata malgrat que la investigació sobre el manifest pel dret a decidir que va realitzar el promotor de l'Acció Disciplinària del CGPJ va ser arxivada en considerar que els signants no buscaven res més que "el simple trasllat a la ciutadania d'una opinió sobre un tema d'interès jurídic, social o polític". En el seu vot particular, els vocals consideren que la decisió de no designar Vives la discrimina, perquè vincula el seu legítim dret a l'ascens en la carrera judicial amb l'exercici "també legítim dels seus drets constitucionals", el que suposa "un supòsit clar de desviació de poder expressament proscrit" a la Constitució.

Cargando
No hay anuncios

Els discrepants qüestionen també que l'acord de nomenament que els va ser remès per formular aquest vot particular no tenia capçalera, peu o signatura, i va trigar més 24 hores a ser lliurat des del ple que va triar a Recio el passat 31 de març. El contingut del document, a més, té, segons denuncien, almenys quatre dades "que no s'ajusten objectivament" a l'esdevingut durant el ple que va triar Recio, "ja que s'atribueixen a la totalitat del ple quan únicament les van defensar alguns dels seus vocals".

També s'ha manifestat en sentit crític a la designació l'entitat progressista Jutges per a la Democràcia (JpD), que va acusar el CGPJ de sectarisme en sostenir que hi ha diferències notables de mèrit entre un candidat i un altre: ella té una antiguitat de 33 anys i està en el lloc 159 de l'escalafó, mentre que ell compta amb una de 25 anys i està en el lloc 1.359.

Cargando
No hay anuncios

També creuen que a Vives tampoc se li ha perdonat el perfil progressista ni les seves opinions sobre la situació de Catalunya, malgrat que és una jutge de gran prestigi professional, molt respectada per la seva qualitat tècnica-jurídica i una de les primeres dones que va accedir a Espanya a la magistratura. Parlen igualment d'una clara discriminació de gènere i que no és la primera vegada que s'ha donat la circumstància que quan "una magistrada amb antiguitat, trajectòria professional i prestigi sobrats es postula per ocupar una d'aquestes presidències és relegada per un candidat home que ocupa un lloc escandalosament molt més baix en l'escalafó".

En l'acord adoptat dijous passat es destaca, però, que el nomenament de Recio es fonamenta en els mèrits i capacitat del candidat nomenat, que ha complert més d'11 anys al servei de l'Audiència Provincial de Barcelona, dada que es considera d'especial rellevància, com també el fet que conegui el català i el Programa d'Actuació que va presentar.