La defensa de Torra demana al Suprem que porti el cas a Europa abans de dictar sentència

MadridLa presidència de la Generalitat està des d'avui en mans de cinc jutges del Tribunal Suprem. Ja només queda esperar la sentència, que es preveu per d'aquí unes setmanes, segons fonts jurídiques. A les 12 en punt s'ha celebrat a Madrid la vista per revisar el recurs del president del Govern, Quim Torra, en contra de la sentència per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) en negar-se a retirar el 2018 la pancarta de "Llibertat presos polítics i exiliats" en període electoral. Per evitar la inhabilitació, una de les opcions a què s'aferra la defensa del president, representada per l'advocat Gonzalo Boye, és que el Suprem acabi acceptant elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, amb una sèrie de qüestions prejudicials abans de dictar sentència. Seria una manera de tirar la pilota endavant i ajornar una inhabilitació que pràcticament tothom ja dona per feta en el món independentista.

De fet, Torra ja ha avançat, en una declaració institucional posterior des del Centre Blanquerna, que si és inhabilitat descarta convocar eleccions i que aguantarà fins a l'últim minut a la presidència de la Generalitat. Més enllà d'això, Boye ha comparat el cas de Torra amb el de Pedro Sánchez, a qui la JEC va sancionar amb només 500 euros per concedir una entrevista des de la Moncloa en període electoral. Al seu parer, el greuge només es pot explicar perquè es tracta d'una "minoria nacional".

La vista ha durat poc més d'una hora i Torra l'ha seguit acompanyat del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, així com de la conselleria de Presidència, Meritxell Budó, enmig del públic, limitat per la pandèmia del covid-19. No ha tingut dret a paraula. No és habitual en aquests casos de cassació, que se solen despatxar entre advocats de la defensa i les acusacions. La Fiscalia ha defensat la inhabilitació, és a dir, el seu text d'impugnació del recurs, i ha esgrimit que no hi ha motius per consultar res al TJUE. Més dura ha sigut l'advocada de Vox, que ha considerat una "aberració" que Boye parli d'un "acte polític".

Ara un tribunal integrat pels magistrats Andrés Martínez Arrieta –ponent de la sentència–, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Susana Polo i Vicente Magro haurà de decidir si obliga el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a executar la sentència. Només els dos últims no van formar part del tribunal del judici al Procés. El president de la Generalitat s'ha reafirmat de bon matí penjant a Twitter una fotografia de la pancarta al balcó de la plaça Sant Jaume: "Doncs sí, llibertat presos polítics i exiliats".

Quins són els arguments que ha posat sobre la taula la defensa de Torra per esquivar la inhabilitació? L'advocat Gonzale Boye ha rebatut la sentència del TSJC del 19 de desembre amb un ampli text impugnatori, en què recull fins a nou vulneracions de drets i de principis legals. Durant la seva intervenció davant del tribunal, limitada a 20 minuts però que s'ha estès a gairebé el doble, ha al·legat un "persecució política" per apartar el president de la Generalitat. Tres són els principals arguments per rebutjar la sentència: en primer lloc, la manca d'imparcialitat del Suprem –ja que la pancarta anava dirigida al tribunal–; en segon lloc, el rebuig per part del TSJC a presentar una sèrie de qüestions prejudicials a consultar al Tribunal de Luxemburg; i en tercer lloc, la desproporció de la pena tenint en compte que es tracta d'un president d'una alta institució de l'Estat. Boye s'ha presentat amb voluntat de donar legitimitat a un tribunal que l'independentisme considera "venjatiu": "Nosaltres no som uns antisistema que pensem que ja han decidit", ha reblat.

L'advocat de Torra ha començat recordant que tot parteix d'una denúncia de la Junta Electoral Central (JEC), integrat en aquell moment per un jutge que treballava a temps parcial per a Ciutadans, Andrés Betancor, un dels partits que van formalitzar la denúncia contra Torra. Tot plegat per assegurar que hi ha una manca d'imparcialitat, perquè alguns dels membres del tribunal també han format part de la JEC, així com del judici als presos polítics. "Això ve de tres paraules en una pancarta. Era una crítica que es pot entendre millor o pitjor, però era conseqüència d'actes d'aquesta sala", ha assenyalat Boye.

Tot segui l'advocat ha sortit en defensa dels drets de participació política, després d'exposar una sèrie de qüestions prejudicials amb l'objectiu que el Suprem les consulti amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i així es retardi una decisió sobre la inhabilitació. Ha assenyalat que "més que els drets de Torra", el que "està en joc són els drets de participació política". A més, ha assegurat que l'ordre de la JEC no es podia complir perquè se li demanava que "vulnerés els drets dels treballadors". Finalment, ha assegurat que el contingut de la pancarta era polític i que Torra estava protegit per la inviolabilitat parlamentària.

Per la seva banda, la Fiscalia, en una resposta molt tècnica, ha defensat la inhabilitació i s'ha centrat en els motius per rebutjar les qüestions prejudicials, amb l'objectiu que la inhabilitació s'executi el més ràpid possible. La fiscal Pilar Fernández Valcarce ha considerat, per una banda, que es van presentar tard i, per l'altra, que el Tribunal Constitucional ja té jurisprudència "clara" sobre el tema. També ha lamentat que, al seu parer, Torra estigui fent una interpretació personal de les "normes del dret" al considerar que la JEC no té potestat en el cas. Valcarce ha dit que Boye "les estira i les adapta a la seva conveniència". "És legítim però no és assumible", ha afegit.

Vox considera una "aberració" que es parli d'un "acte polític"

La resposta més contundent ha sigut de nou la de Vox, que, igual que en el judici al Procés, exerceix d'acusació popular en la causa. L'advocada del partit ultra Marta Castro ha considerat una "aberració" que es parli d'un "acte polític" emparant-se en la llibertat d'expressió. "No combregarem amb rodes de molí com ens volen fer creure, per molt que repeteixin arguments polítics", ha dit durant una intervenció ajustant-se al límit de temps que ha posat el tribunal, 20 minuts.

Suport independentista

Com ja és habitual en cada cita de l'independentisme al Suprem, una àmplia comitiva ha rebut en aquesta ocasió el president de la Generalitat. Tot i la desunió mostrada ahir dimecres en el debat de política general, davant de la manca de sortides de Junts per Catalunya a una inhabilitació, avui els partits independentistes s'han mostrat units. Representants de Junts, ERC, la CUP, Demòcrates i EH Bildu, així com d'Òmnium i l'ANC, han rebut Torra a les portes del Suprem.