La Generalitat manté la petició de quatre anys de presó per a Marcel Vivet

Quatre anys, nou mesos i un dia de presó. Aquesta és la pena que la Generalitat ha demanat per a l'activista Marcel Vivet aquest dilluns en el judici que s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona i que ja està vist per a sentència. Vivet està acusat pel Govern i la Fiscalia de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions a un agent dels Mossos d'Esquadra. Els fets pels quals està processat van tenir lloc en la manifestació en forma de festa Holi a Barcelona el setembre del 2018, convocada per diverses organitzacions independentistes contra una marxa del sindicat policial Jusapol. A part de la Generalitat –que actua com a acusació particular–, la Fiscalia ha demanat per a ell cinc anys i mig de presó i 2.160 euros de multa.

En el judici, Vivet s'ha declarat innocent i ha negat haver colpejat amb un pal de bandera un mosso antiavalots en la manifestació. En canvi, l’agent lesionat i diversos companys seus han identificat clarament l’acusat. Segons la reconstrucció dels fets que s'ha dut a terme en la vista, Vivet i un amic seu van arribar tard a la manifestació, quan ja s'havia llançat la pols de colors i altres objectes. Portaven una bandera cadascun amb un pal de fusta prim de dos metres de llarg. Quan van accedir a la protesta, es van col·locar a la primera fila i han assegurat que no van intentar superar la línia policial. Segons la versió policial, Vivet va picar amb el pal dos o tres cops a un mosso que tenia al davant i li va lesionar un canell. L’acusat i el seu company ho neguen i asseguren que només es van protegir dels cops de porra dels agents. Tots dos han al·legat, a més, que el pal era massa prim i que hauria sigut absurd intentar utilitzar-lo. En canvi, l’agent lesionat i el seu caporal han dit que sí que van veure l’acusat donant cops amb el pal.

Altres mossos també han afirmat haver-lo vist durant la manifestació, tot i que no en el moment de la presumpta agressió. A més, l’agent ferit va buscar-lo per xarxes socials i el va trobar al cap d’unes setmanes. Quan ho va comunicar als seus superiors, van contrastar la imatge del seu perfil amb les que havien gravat i fotografiat els mateixos Mossos. Quan van trobar la coincidència, van buscar a la seva base de dades, i ja l’havien fitxat en una mobilització anterior. La defensa de Vivet ha intentat durant tot el judici desacreditar la versió policial assegurant que en cap de les imatges se'l veu colpejant el mosso, i ha sol·licitat així la seva absolució o, com a alternativa, que es tingui en compte l'atenuant de reparació del dany, ja que l'encausat ja va abonar els 1.549,77 euros en concepte de responsabilitat civil.

Per la seva banda, tant la fiscal com l'advocat de la Generalitat han resolt mantenir la petició inicial de pena perquè consideren que Vivet va posar en perill la "pau pública" i va utilitzar un objecte "perillós" contra la policia.

Acord fallit

D'aquesta manera, la Generalitat no ha abaixat la pena que demanava contra Vivet. Al mes de desembre l'executiu li va oferir un pacte que rebaixava la pena a un any i un mes de presó i un mes de multa per atemptat a l'autoritat, sense agreujant, i lesions. Una pena que, sempre que la Fiscalia hagués seguit el mateix camí, podria evitar l'ingrés a presó. Ara bé, aquest pacte implicava que Vivet acceptés els fets i ell ha mantingut durant tot el procés que és innocent, així que els lletrats que representaven el Govern han mantingut les penes proposades inicialment.

En la sortida del judici, Vivet ha carregat directament contra el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, a qui ha acusat de voler "netejar la seva imatge" amb un "pacte miserable" que buscava reduir la pena de Vivet però alhora que acceptés la seva culpabilitat. En aquest sentit, l'activista ha sentenciat que "ni amb coaccions" acceptarà "el seu relat". També ha afegit que "és vergonyós" que el Govern mantingui les acusacions i, al mateix temps, no admeti que és "el cos dels Mossos qui apallissa i treu ulls". "El feixisme i la repressió tenen moltes cares, van de verd, de blau i amb toga", ha etzibat Vivet. Amb un to reivindicatiu, ell i la seva defensa s'han mostrat satisfets amb el desenvolupament del judici.

El mateix mes de desembre Vivet ja assegurava que l'estaven acusant "falsament" i considerava que darrere de la causa judicial hi havia "una voluntat de persecució política". L'activista al·legava llavors que només va participar "tranquil·lament" a la manifestació i que es va limitar a tirar pols de colors als agents. Després que l'acord no tirés endavant, segons informen fonts de l'entorn de Vivet, no hi hagut cap tipus de negociació amb la Generalitat.

En el judici hi han participat com a testimonis set agents dels Mossos d'Esquadra per part de les acusacions i dues persones presents en la manifestació com a testimonis de la defensa. Un d'ells, però, segons han informat fonts properes a Vivet, finalment no ha sigut acceptat pel magistrat i la defensa s'ha quedat amb un sol testimoni.

Factor de pressió

El judici a Vivet havia de començar al desembre, però finalment la Fiscalia va demanar suspendre'l davant l'absència de dos dels set agents dels Mossos que havien de testificar i que van al·legar malaltia. El tribunal va accedir a la petició, que també va avalar la Generalitat, tot i el rebuig de la defensa, i va acordar ajornar la sessió fins al 22 de febrer, una setmana després de les eleccions del 14-F. Llavors la defensa de Vivet va apuntar que l'ajornament responia a "motius electoralistes". Tot i això, la data definitiva tampoc impacta de manera neutra en l'actualitat, justament quan ERC i JxCat negocien amb la CUP la investidura de Pere Aragonès i la formació de govern. Els anticapitalistes ja han exigit com a línia vermella que la Generalitat retiri les acusacions particulars de causes com les de Vivet.

Les reivindicacions de la CUP

Aquest dilluns representants cupaires han tornat a fer aquestes demandes davant de l'Audiència de Barcelona, on unes 200 persones s'han concentrat per donar suport a Vivet en el judici. Sota la pluja, els assistents han denunciat la "repressió" i han demanat l'absolució de l'acusat a crits de "Marcel, no estàs sol". L'únic partit polític present ha sigut la CUP –Vivet ja va formar part de la seva candidatura el 14-F en un lloc simbòlic–, tot i que en la sessió del judici que finalment es va suspendre al mes de desembre sí que hi havia representants d'ERC. Dolors Sabater –que va col·laborar en les tasques municipals amb Vivet quan era alcaldessa de Badalona– ha sigut l'encarregada de tornar a verbalitzar la demanda cupaire: "Els interessa fer veure que no hi ha alternatives", ha dit en referència al paper del Govern en l'acusació. La cap de llista dels anticapitalistes ha comparat la situació actual amb el franquisme, i ha afirmat que el que s'està vivint "són coses semblants a la dictadura".

El judici a Vivet ha unit dues de les principals reivindicacions de la CUP: un canvi en el model d'ordre públic i acabar amb les acusacions particulars de l'executiu. L'encarregat de condemnar el paper dels Mossos ha sigut el diputat al Congrés Albert Botran, que ha assegurat que una policia que actua com a "braç armat" dels interessos dels jutges no és una policia democràtica. Sabater també ha carregat contra la "mala praxi" en les actuacions dels Mossos.

El paper dels Mossos també ha centrat les crítiques d'Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, que ha denunciat que la policia "sembla que està més per impedir el dret a manifestació que per evitar incidents". Per això ha emplaçat JxCat i ERC a "defensar els drets civils i polítics de tothom" i a retirar l'acusació particular contra Vivet, que ha titllat de "vergonyosa". De fet, la crítica al Govern ha sigut el leitmotiv de l'acte, amb associacions com Alerta Solidària afirmant que s'hi personen "amb voluntat i a consciència" o membres del grup de suport a Adrià Carrasco que encara han anat més enllà i han acusat l'executiu de "formar part dels colors del feixisme" i ser "còmplices de la repressió".