La 'virreina' de Rajoy a Catalunya

BarcelonaEl seu nom és María de los Llanos i el seu cognom De Luna. Per això arrufa el nas cada vegada que des dels mitjans de comunicació o des de les institucions, on s'acostuma a citar els dirigents pel seu cognom, s'utilitza la fórmula híbrida Llanos de Luna. L'actual delegada del Govern a Catalunya és una dirigent d'ordre i llei que no deixa ningú indiferent, sobretot per la seva obsessió perquè la rojigualda onegi en tots els ajuntaments catalans i perquè els cossos policials espanyols desenvolupin a Catalunya -i ho visualitzin com mai- les competències que la llei els atribueix. El Parlament va demanar la setmana passada amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP la seva dimissió, per la seva actitud "hostil" i de "falta de respecte a les institucions catalanes". Qui coneix De Luna de prop assegura que no l'afecten les crítiques i que assumeix el seu espanyolisme sense cap complex.

La virreina de Mariano Rajoy en terres catalanes va néixer a Sevilla l'any 1960. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Múrcia i és funcionària del cos superior de tècnics de l'administració de la Seguretat Social. Va aprovar les oposicions amb bona nota i ella mateixa va escollir als anys 80 venir a Barcelona, on va conèixer el seu marit, que és traumatòleg. Als anys 90, quan era subdirectora de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de Barcelona, va néixer la seva amistat amb la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. Més tard, entre el 2002 i el 2003, ja va ser subdelegada del Govern a Barcelona.

Fa tres dècades que és a Catalunya, però gairebé mai utilitza el català, tot i que té el nivell C. De fet, durant la passada legislatura, com a diputada del Parlament, sempre va utilitzar el castellà. Ara, com a delegada del govern espanyol i conscient de les tenses relacions entre Catalunya i Espanya, intenta parlar català en alguna de les seves intervencions en públic. Tot i això, dirigents que l'han tractat de prop al Parlament la defineixen com una "espanyola d'importació" que destaca fins i tot per sobre dels seus companys de partit com si es tractés d'un exemplar únic.

De "mentalitat burocràtica" i "profundament legalista", vol que la llei es compleixi fil per randa, ja sigui la d'estabilitat pressupostària per part dels ajuntaments o la que obliga a la presència dels símbols espanyols a les institucions. Fonts del PP neguen que De Luna hagi iniciat una croada contra el sobiranisme, però fins ara cap altre delegat del govern espanyol s'havia esforçat tant com ella perquè cap ajuntament deixés d'exhibir la bandera espanyola ni aprovés mocions declarant-se territori lliure i sobirà o de suport a la Hisenda pròpia.

Ajuntaments en el punt de mira

La delegació detecta aquestes mocions perquè tots els ajuntaments estan obligats a enviar-hi les decisions que aproven. Aleshores, la mateixa delegació és qui les adreça a l'Advocacia de l'Estat perquè s'obrin recursos contra aquests consistoris. Gallifa, Sant Pol de Mar, Torroella de Montgrí, Berga, les Borges Blanques, Celrà, Vidreres, Llançà, Girona, Vilablareix, Ribes de Freser, Prades i l'Aldea són alguns dels municipis que ja han tastat la seva intransigència, tot i que n'hi ha que s'han sortit amb la seva: aquesta setmana un jutjat de Tarragona ha arxivat els recursos contra Prades i l'Aldea argumentant que els ajuntaments no són només ens administratius, sinó entitats polítiques, capacitades per expressar-se sobre qüestions que superen l'àmbit municipal.

Però, en el cas de les banderes, les denúncies es deriven de la vigilància presencial. "És una ofensiva que va començar després de les eleccions catalanes, quan ja es va trencar l'acord entre CiU i el PP", expliquen dirigents polítics que han denunciat que De Luna està liderant una croada. De fet, hi ha municipis on feia anys que no onejava la rojigualda i que en els últims mesos han rebut un recurs.

L'afany per controlar què es cou en el moviment sobiranista és tal que la mateixa De Luna va situar al capdavant de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola a Catalunya dos agents dels departaments d'intel·ligència dels cossos policials. La virreina de Rajoy s'ha esforçat perquè les forces de seguretat espanyoles siguin visibles a Catalunya i desenvolupin les competències que els atorga la llei. Amb l'exconseller d'Interior Felip Puig la relació va ser "tensa", sobretot arran de la polèmica coordinació policial durant la vaga general del novembre passat.

Relació amb Mas i els consellers

De Luna és d'aquelles dirigents que volen deixar molt clares les relacions jeràrquiques i, de fet, es mou com un peix a l'aigua entre l'alt funcionariat, que considera el seu hàbitat natural. Destaca sempre que ho creu oportú que ella és la tercera autoritat a Catalunya, i la interlocució amb la Generalitat la vol tenir directament amb Artur Mas o, en tot cas, amb els consellers, i no amb càrrecs de segon nivell. És tan conscient que la seva actuació en l'actual context està en el punt de mira que prefereix blindar-se i no concedir entrevistes.

Però darrere d'aquesta façana de dona de ferro, qui la coneix explica que és pròxima i de tracte afable. I en els seus cercles més pròxims deixa veure el seu salero andalús i és la primera a cantar -els que l'han sentit asseguren que ho fa molt bé-, ballar flamenc o tocar la guitarra. Per a alguns, doncs, la virreina pot ser l'ànima de la festa. Per a altres, un autèntic malson.