Una vintena de càrrecs superen el sostre salarial del Govern
La congelació de sou dels consellers fa més evident l'incompliment de la llei del 2014 pactada per CiU i ERC
BarcelonaFa set anys que la Generalitat va estipular un topall salarial que encara avui no imposa a tots els seus directius. CiU i ERC van pactar una nova regla mentre negociaven aleshores els pressupostos perquè els màxims responsables del sector públic no cobressin més que el president i els consellers. Tanmateix, el Govern ha mantingut sous que, any rere any, contravenen la directriu que consta en una llei en vigor des del 2014 i que consagra que les percepcions íntegres anuals fixes del personal directiu “en cap cas no poden ser superiors a les fixades per al càrrec de conseller”.
No només la Generalitat ha sigut poc diligent a l’hora de cenyir-se a la seva norma, sinó que, a més, s’ha anat desviant de l’objectiu: si el 2019 hi havia cinc executius amb una remuneració que superava la dels membres del Govern, des del 2020 són 22 els alts càrrecs i directius que guanyen més dels 115.517,04 euros anuals que ingressen els consellers, segons el portal de transparència de la Generalitat.
El nombre de personal d’alta direcció que excedeix el límit ha crescut al transferir-se el 2% d’increment salarial que l’Estat va decretar per als treballadors públics fa un any. A l’abril de l’any passat, la Generalitat va decidir abonar l’augment també als alts càrrecs, però alhora va optar per no estendre’l al president i als consellers en plena pandèmia. La combinació de la millora retributiva als alts càrrecs i la congelació de l’assignació dels membres del consell executiu ha alterat el quadre salarial de la Generalitat. Cinc alts càrrecs del departament de Presidència, cinc més de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), tres gerents de consorcis hospitalaris, un director d’un institut de recerca i tres executius d’ens dependents de Territori han deixat enrere els titulars dels departaments. Se sumen a un dirigent d’Agricultura, dos de Salut i dos més de Territori que ja obtenien millors rendes que els consellers.
La llei de pressupostos del 2020 autoritzava la pujada per als directius prevenint que havia d’aplicar-se “respectant el límit retributiu” i, per tant, sense transgredir els emoluments dels consellers. No obstant, la revisió a l’alça ha comportat que càrrecs que s’havien sotmès a moderació salarial per complir el llistó tornin a depassar-lo. El sou associat a la presidència de la CCMA ha caigut en uns 30.000 euros des dels 144.477 euros del 2015 -més del que cobrava aleshores Artur Mas-, però l’augment del 2% ha provocat que la presidenta en funcions rebi 1.327,75 euros anuals més dels que fixa el topall. L’actualització dels ingressos dels directors de TV3 i de Catalunya Ràdio i de dos directius més també ha provocat que guanyin 521,85 euros més que els consellers. La Corporació respon que les retribucions venen avalades per la Generalitat i que s’avindrà a abaixar-les si el Govern l’hi mana. Els departaments de Salut i de Territori sí que reduiran els ingressos a executius que incompleixen el topall des que se’ls va apujar el sou l’any passat.
Un “error de gestió”
Salut admet que els caps de quatre entitats públiques sanitàries han percebut l’increment tot i que no hi tenien dret per tal de respectar el sostre de la Generalitat. La conselleria no concreta noms, però coincideix que els directors gerents dels consorcis hospitalaris del Parc Taulí de Sabadell, Terrassa, Maresme i Sant Pau de Barcelona s’allunyen del topall entre 749,92 i 2.421,68 euros. La conselleria ho atribueix a un “error de gestió” i explica que es procedeix a unes “regularitzacions d’havers” perquè s’ajustin de nou a la regla. Per altra banda, Territori descomptarà l’augment salarial dels directors de l’Autoritat del Transport Metropolità i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Un cas a banda són els emoluments més elevats que els dels consellers però que sí que estan emparats per la llei. Els superiors dels centres investigadors estan exempts de restricció de sou màxim, com són els casos dels directors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària i de la fundació de l’hospital Vall d’Hebron. Una disposició introduïda als pressupostos des del 2017 blinda els salaris fora de norma del president de Ferrocarrils de la Generalitat (117.826,80 euros) i del director general de la companyia (147.754,56 euros). A més, el 2020 es va modificar la taula salarial dels alts càrrecs per regularitzar la pujada del 2% amb què el secretari del Govern i altres quatre membres de Presidència -la secretària general, el director del gabinet jurídic, el director de l’Institut d’Estudis d’Autogovern i el comissionat de la presidència per al desplegament de l’autogovern- han passat a cobrar 117.452,94 euros, més que els consellers, inèdit des de fa sis anys.
Des del 2014 resta pendent un decret que detalli les escales retributives dels directius. La llei obliga que, un cop que es promulgui, s’adaptin tots els sous en tres mesos. Que no estigui encara en vigor provoca que pervisquin contractes que trenquen el sostre salarial, com els del director de l’Agència de Residus i el de la gerent del Consorci Mar Parc Salut, que ocupen les places des del 2011, abans d’instaurar-se la mesura. El Govern té un esborrany de reglament, però s’escuda en la complexitat de regular més de 200 ens públics i en el final de la legislatura passada per justificar que encara no s’hagi aprovat.
Controladors amb més ingressos que els controlats
El llistó retributiu no s’aplica a autoritats independents del Govern. És el cas dels organismes estatutaris, protegits per llei d’ingerències de l’executiu, atès que tenen l’encàrrec de fiscalitzar-lo. El blindatge, a més, els fa autònoms a l’hora d’establir sous. Els dels seus dirigents sovint superen els dels consellers. A la Sindicatura de Comptes, els cincs síndics perceben 117.835,62 euros, a banda de complements, taxats en 881,86 euros mensuals per al síndic major. El Síndic de Greuges guanya 129.373,44 euros. Els vuit membres del Consell de Garanties Estatutàries ingressen 128.786,14 euros, més un plus anual, que és de 8.862,56 euros per al president. El director de l’Oficina Antifrau rep 147.990,08 euros i el director adjunt 125.925,66, i renuncien a triennis i altres pagaments. El sou del president del CAC és de 117.452,94 euros. La llei diu que els criteris del topall salarial han d’inspirar aquestes institucions. El Govern hi respon que s’han d’autoregular, però afegeix que els màxims càrrecs no necessàriament han de cobrar menys que els consellers.
