Una vintena de grups d'ultradreta han comès més de 300 agressions en els últims dos anys a Catalunya

L'Oficina de Drets Civils i Polítics denuncia un "cert silenci" respecte als atacs i adverteix que només són "la punta de l'iceberg"

Adam Majó: “La repressió vulnera quasi tots els drets civils i polítics”
Gerard Fageda
25/01/2019
2 min

BarcelonaL'Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) de la Generalitat ha confirmat aquest divendres l'existència d'una vintena de grups d'ultradreta que funcionen de manera coordinada i que haurien comès a Catalunya, en els últims dos anys, 328 agressions. El director de l'oficina, Adam Majó, ha lamentat aquest matí en una roda de premsa a la seu de Vicepresidència de la Generalitat que hi ha un "cert silenci" i "desatenció" respecte a aquests atacs, i ha advertit que només suposen la "punta de l'iceberg", ja que només s'han comptabilitzat les agressions de les quals es tenen proves documentals.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En la presentació del seu primer balanç de treball, l'oficina explica que aquests grups s'organitzen de "forma paramilitar" i se solen desplaçar fins a municipis i comarques de majoria social independentista amb la "voluntat d'intimidar". Tot i això, Majó ha assegurat que aquests grups "neonazis i falangistes" també ataquen "l'esquerra en general" i són "islamofòbics, misògins i masclistes". La gran majoria d'aquests incidents s'han produït a Barcelona (267 casos), a Girona hi han hagut 40 reclamacions i Tarragona 15, tanca la llista Lleida amb 6 casos.

Majó també ha advertit que, encara que fins ara la ultradreta ha fet "violència de baixa intensitat", no es pot "treure importància a aquests fets", ja que pot ser que aquests grups "puguin decidir incrementar el nivell de violència". "La ultradreta comença amenaçant, pintant, increpant, i acaba matant", ha lamentat Majó, que ha fet referència al cas de Guillem Agulló, que ahir va ser homenatjat al Senat.

Més organitzats que l'octubre passat

El director de l'ODCP, Adam Majó, també ha recordat que en moments com el referèndum de l'1-O la ultradreta va fer més actuacions i, per tant, "en esdeveniments més o menys propers", com ara els judicis als líders independentistes o en el cas que "l'independentisme torni a posar-se horitzons i tensi la política", aquests grups pot ser que actuïn de "manera més agressiva", amb la diferència que ara estan més "organitzats i estructurats" que l'octubre passat. També ha dit que, malgrat que no es puguin establir lligams entre la ultradreta i els cossos de seguretat o la judicatura, mantenen una "certa connivència i complicitat ideològica". "A ningú se li escapa que en manifestacions d'ultradreta s'aplaudeix a la policia", ha afirmat Majó.

Per altra banda, des de la posada en funcionament de l'oficina a l'octubre del 2018, l'ODCP ha tramitat 30 queixes, reclamacions i peticions de ciutadans, que ha assessorat legalment i ha traslladat a la premsa. Gairebé el el 40% de les queixes han estat per incidents comesos per la ultradreta, el 30% han estat reclamacions sobre drets de participació política, un 7% han estat vulneracions contra el dret a l'honor i un un 6% protestes per les actuacions dels cossos i forces de seguretat. El director de l'ens assegura que l'ODCP "encara és poc coneguda" i que, per aquest motiu, estan "treballant amb els Ajuntaments perquè aquests actuïn dels nostres ulls al territori" i els informin dels incidents.

stats