Vint anys del "Vostès tenen un problema i es diu 3%"

Barcelona"Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%". Amb aquesta frase, Pasqual Maragall va sacsejar la política catalana fa exactament vint anys en una intervenció seva com a president de la Generalitat des del Parlament. Era el 24 de febrer del 2005 i s'estava celebrant un ple monogràfic arran de l'esfondrament al Carmel de Barcelona després d'un accident en la construcció del túnel de la línia 5 del metro, que va provocar una crisi política al país. Després d'un episodi de tensió i acusacions de falta de respecte entre el president i el cap de l'oposició, llavors Artur Mas, va esclatar acusant CiU de corrupció en les adjudicacions d'obres públiques. Com va condicionar el tauler polític i com es va viure des de la cambra?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

"Ha perdut completament els papers", va respondre aleshores Mas, que el va avisar que havia engegat "la legislatura a fer punyetes" i, contrariat, li va demanar que retirés l'afirmació. Maragall va accedir a retirar-la perquè "Catalunya té al davant coses molt importants a fer", una de les quals l'Estatut (per al qual es necessitava una majoria àmplia), però uns dies més tard CiU va presentar una querella per injúries que va acabar retirant després de la rectificació del president. Testimonis de primera línia d'aquells dies expliquen a l'ARA com els van viure i què hi havia a la rebotiga. En aquell moment Montserrat Tura era consellera d'Interior i en conversa amb aquest diari ho rememora: "[Al Govern] ens va agafar una mica menys per sorpresa del que la premsa va reflectir", sosté. Així, relata que aquest fet "s'emmarcava en el context de les obres públiques i de com el govern de Jordi Pujol les havia adjudicat". I és que, afegeix Tura, Convergència tenia una "actitud ferotge negant responsabilitats i acusant el nou govern d'incapaç i d'inútil".

Ara bé, l'exconsellera d'Interior explica sobre l'acusació de Maragall: "Qui més qui menys tenia càlculs a les conselleries, vèiem coses inexplicables, havia sortit en reunions", comenta, però deixant clar que el fet que Maragall "ho digués i no pogués posar exemples concrets va comportar una situació difícil". "Havíem intentat que no reprovessin el conseller Nadal [de Política Territorial i Obres Públiques] i hi havia la possibilitat d'una reprovació al president. Vam haver de fer equilibris", assegura Tura, que diu que les acusacions de delictes no estaven "prou madures" fins al cap d'uns anys, quan va emergir el Cas Palau el 2009 i després el cas Adigsa. Ara per ara, però, encara no s'ha jutjat la macrocausa del 3%, que va esclatar entre el 2014 i el 2015 arran de l'operació Petrum i està pendent de judici a l'Audiència Nacional.

La Fiscalia demana 374 milions d'euros i 20 anys de presó per a la cúpula del 3% de Convergència

La reacció de CiU

"Però què està dient?", es preguntaven, en canvi, a la bancada convergent. "Trasbalsats", "consternació" i la sensació que el que feia Maragall era "una fugida endavant" és com es va viure des dels escons del que era el principal partit de l'oposició, segons fonts del grup parlamentari de CiU d'aquell moment. "Dir-ho al Parlament sense proves ni denúncia és un estirabot, va ser brutal", afegeixen, i deixen clar que aquest "va ser l'inici de posar en dubte tota una etapa política llarga de 23 anys" liderada per Jordi Pujol. Segons el parer dels convergents, el llavors portaveu parlamentari, Felip Puig, havia "destrossat" el llavors conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i "l'única manera de reconduir el debat va ser amb això" del 3%, opinen.

"Em va sorprendre que fes l'afirmació greu i contundent a l'hemicicle, però em va sorprendre més la resposta de Mas per fer retirar aquella referència amenaçant amb l'Estatut com a xantatge. Li va funcionar", assegura la llavors diputada d'Iniciativa Dolors Camats recordant la "tensió". I afegeix què se sentia a l'executiu tripartit: "Responsables del Govern et deien que hi havia empreses que s'hi acostaven per dir «I ara el 3% a qui li donem?»". Per això, no li va "sorprendre" que Maragall digués que hi havia corrupció a Convergència, ja que Rafel Ribó quan liderava Iniciativa ja n'havia denunciat casos.

En tot cas, fonts convergents recalquen que aquesta famosa frase "va esberlar bastant" les relacions, però no va afectar el procés estatutari. "El mal ja estava fet i es va canviar el debat del túnel pel debat del finançament dels partits", sostenen. Ho van viure com unes "declaracions impròpies d'un president" i recorden que les relacions de Mas amb Maragall "ja venien tibades de l'època de l'Ajuntament". A posteriori, sí que admeten que es van descobrir algunes "coses no ben fetes", "alguna mala praxi demostrada" i "dinàmiques incorrectes", però "no des del punt de vista polític".