Villarejo compleix tres anys en presó preventiva sense renunciar al xantatge

BarcelonaL'aforisme "la informació és poder" ha tingut de moment una validesa parcial per a José Manuel Villarejo (El Carpio, Còrdova, 1951). Els nombrosos secrets acumulats durant més de vint anys per l'excomissari de la Policia Nacional, investigat com a protagonista de les clavegueres de l'Estat en el marc del cas Tàndem, li han servit per posar contra les cordes policies, polítics, partits, empresaris i, fins i tot, la monarquia espanyola, però han sigut insuficients per garantir la seva llibertat. Aquest dijous es compleixen tres anys de la seva entrada a la presó d'Estremera de manera provisional, un període excepcionalment llarg –la llei només permet l'empresonament preventiu sense judici per a un màxim de quatre anys– i durant el qual no han deixat d'aparèixer escàndols de corrupció al voltant d'una causa que ja acumula 28 peces –tres de les quals, tancades– a l'Audiència Nacional.

"Tan sols ha sortit un 5% o un 10%, queda per sortir de tot. Hi ha moltes coses que s'estan ocultant", assegurava aquest dimarts en una entrevista a El País el mateix Villarejo, al qual es van intervenir fins a 20 terabytes d'informació. Detingut dos dies abans d'entrar a la presó per suposadament facilitar l'entrada irregular a Espanya de ciutadans guineans, està acusat de presumptes delictes d'organització criminal, suborn, descobriment i revelació de secrets, blanqueig i falsedat documental. La fama del comissari jubilat el 2016, però, ve del fet que té incomptables gravacions de trobades que durant anys va mantenir amb figures destacades de l'elit política, judicial, empresarial i mediàtica espanyola. Els que hi apareixen, alguns dels quals s'haurien servit dels seus contactes i serveis d'investigació i espionatge al marge de la llei, s'esforcen ara per desvincular-se'n i evitar sortir perjudicats.

N'hi ha que no ho han aconseguit, i Joan Carles I n'és l'exemple paradigmàtic. L'exili recent del rei emèrit té el seu origen més clar en els àudios que fa dos anys van publicar diversos mitjans espanyols d'una trobada a Londres el 2015 entre Villarejo i Corinna zu Sayn-Wittgenstein, en què l'empresària i examant del monarca assegurava que el pare de Felip VI l'havia utilitzat com a testaferro i havia cobrat 65 milions d'euros en comissions de l'Aràbia Saudita pel contracte de l'AVE a la Meca. Un cas investigat ara tant a Espanya com a Suïssa –on haurien anat a parar aquells diners– i que ha estat determinant en el declivi del rei emèrit.

Villarejo va actuar com a part de "l'estructura de l'Estat" ajudant els partits els governs en missions que li van ser encarregades com a agent encobert, segons va reconèixer l'any passat la defensa de l'excomissari. Dels contactes amb ell, la formació que n'ha sortit més malparada és el PP. Un dels primers a sortir esquitxat va ser l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, que va acabar empresonat pel cas Lezo. Segons va revelar El Mundo el 2015, en la gravació d'una trobada del 2011 amb el delfí d'Esperanza Aguirre, aquest hauria demanat a Villarejo i altres comissaris que tapessin la investigació sobre el seu àtic a Estepona, que hauria rebut com a regal de la trama Gürtel. "El tema és que si surt... això és el que jo no vull", va dir González.

L'objectiu de tapar la corrupció és el que també perseguia l'ex secretària general dels populars María Dolores de Cospedal, motiu pel qual es va acabar la seva carrera política. El seu marit, Ignacio López del Hierro, es va posar en contacte amb Villarejo per obtenir informació sobre els avenços en la investigació de la Gürtel abans que es produïssin, i posteriorment va ser la també exministra de Defensa qui va requerir directament els serveis de l'excomissari. El PP també li hauria encarregat investigar el popular Javier Arenas o el germà de l'exlíder socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, així com l'impuls de l'operació Kitchen. Segons la Fiscalia, el ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz –ara imputat per aquest cas– hauria fet espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas, entre el 2013 i el 2015, per recuperar documentació compromesa per al partit. Per tota la feina bruta, Cospedal li devia "100.000 euros més despeses", segons es queixava Villarejo en una conversa incorporada al sumari de la Kitchen.

L'excomissari, que el 2004 també hauria cobrat del BBVA per intentar evitar que la constructora Sacyr entrés al consell d'administració del banc, va afirmar a El País que les ordres dels populars venien de "molt més amunt", en referència a Mariano Rajoy. De moment, però, no hi ha proves de la implicació de l'expresident espanyol, com tampoc del PSOE, tot i que, en l'entrevista d'aquest dimarts, l'excomissari assegurava que en la informació que va acumular hi ha "moltíssimes coses" que poden afectar els socialistes. Fins ara el PSOE ha quedat esquitxat de rebot per les gravacions compromeses de l'exministra de Justícia Dolores Delgado publicades el setembre del 2018. En un dinar l'octubre del 2009 amb diversos policies, l'actual fiscal general de l'Estat va fer comentaris masclistes i es va referir de manera grollera a l'homosexualitat del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Delgado, que inicialment va negar haver-se reunit mai amb Villarejo, també admetia als àudios haver-se trobat jutges i fiscals de l'Estat amb menors d'edat durant un viatge professional a Colòmbia.

Legitimitat a les clavegueres de l'Estat

"S'ha creat la comissió Kitchen [al Congrés] i s'han posat d'acord el PP i el PSOE perquè no hi vagi", es lamentava dimarts el comissari jubilat. En canvi, l'altre partit al govern, Podem, ha confirmat que sí que demanarà la seva compareixença a la cambra baixa espanyola. El partit lila va ser una de les víctimes de l'entramat parapolicial del qual participava Villarejo per perjudicar els adversaris polítics de la Moncloa. D'aquí va sortir l'Informe PISA (Pablo Iglesias Sociedad Anónima), aparegut el 2016 en plenes negociacions entre el PSOE i Podem per formar govern –que llavors van fracassar– i segons el qual la formació lila s'hauria finançat irregularment a través de l'Iran i Veneçuela. Un altre dels encàrrecs més destacats d'aquesta policia patriòtica, sota les ordres de l'exministre Fernández Díaz, va ser l'operació Catalunya. Una operació per treure draps bruts dels partits independentistes i torpedinar el Procés que, segons Villarejo, es va pagar amb fons reservats.

A l'espera de saber si finalment els socialistes donen llum verda a les explicacions del comissari al Congrés, l'excomissari les haurà de donar en algun moment en seu judicial, en un judici que es va allargant en el temps sense que acabi d'arribar. El novembre del 2021 s'hauran acabat els arguments per mantenir-lo en presó provisional si encara no s'ha celebrat. La decisió està en mans del jutge Manuel García-Castellón, que va substituir Diego de Egea com a jutge instructor de la causa després que aquest mantingués nombroses discrepàncies amb els fiscals davant la possibilitat d'alliberar l'acusat. De moment, Villarejo defensava dimarts la legitimitat de les clavegueres de l'Estat per "netejar les merdes que generen els altres", i es mostrava convençut que per aquest motiu molts el voldrien eliminar: "Si això fos un país seriós ja m'haurien matat", deia. El temps dirà si "la informació és poder" acaba sent el seu millor epitafi.