Corinna declara aquest divendres davant del jutge per les amenaces del CNI

MadridJosé Manuel Villarejo, comissari jubilat de la Policia Nacional i actor protagonista de les clavegueres de l’Estat, afronta aquest divendres el seu primer judici. Està acusat de presumpta denúncia falsa i calúmnies contra l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán per haver dit en una entrevista al programa 'Salvados' de La Sexta que el general va amenaçar de mort Corinna Larsen, l’examant de Joan Carles I. Precisament, el plat fort de la jornada és la declaració com a testimoni de l’empresària d’origen danès, que ratificarà que Sanz Roldán el 2012 va amenaçar la seva “seguretat física”, tal com assegura en una declaració jurada enviada al tribunal.

L’origen de la causa és remunta al 25 de maig de 2017 amb un article a El País en què es parlava dels “tentacles” de Villarejo en el món judicial i es publicava una fotografia seva a Melilla durant una operació secreta antiterrorista. L’excomissari va presentar l’1 de juny del mateix any una denúncia contra Sanz Roldán per revelació de secrets i col·laboració amb organització terrorista al considerar que l’exdirector del CNI havia autoritzat la filtració de la imatge. Uns dies més tard, Villarejo assegurava a l’entrevista amb Jordi Évole que Sanz Roldán havia amenaçat de mort Larsen.

Les declaracions es van girar en contra seva i la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van promoure una acusació per denúncia falsa i calúmnies. El que aquest divendres s’ha de dilucidar, en una única sessió, és si el processat va fer aquestes manifestacions “sabent que estava mentint”, tal com sosté en el seu escrit el ministeri públic, que demana dos anys de presó.

Amb més de tres anys de preventiva a les espatlles per la macrocausa Tàndem i després d’aquella entrevista, Villarejo torna a mostrar-se físicament, aquest cop des del jutjat penal número 8 de Madrid. Inevitablement coincidirà amb Sanz Roldán, que declara a continuació. Després serà el torn de Larsen, que posarà veu a la declaració jurada que ja va fer arribar al tribunal l’abril de 2019 en la qual reforça la tesi de Villarejo. L’empresària explica amb detall com el 2012 es va sentir amenaçada arran d’una operació del CNI per, suposadament, protegir-la.

El rei emèrit, en el rerefons

Com ho sabia Villarejo? Tal com ha fet amb altres persones d’influència, l’excomissari es va entrevistar amb ella el 2015. Els àudios de la conversa es van fer públics l’any passat i, la gran majoria, giraven al voltant dels negocis tèrbols del rei. Larsen li va explicar que l'abril de 2012, després que saltés a la llum l’escàndol de Botswana, va rebre un missatge d’un número desconegut en què li aconsellaven protecció a la seva residència de Mònaco. Al seu domicili i les seves oficines hi guardava informació confidencial sobre el patrimoni de l’emèrit. Des del Brasil, on estava de viatge de negocis, es va posar en contacte amb Joan Carles, que li va assegurar que el general Sanz Roldán liderava l’operació.

Larsen va sospitar i, quan l’empresa de seguretat de Mònaco li va parlar d’un “escombrat” a les seves dependències, s’hi va negar. Aleshores, a través d’un correu amb nom fictici, l’exdirector del CNI li va transmetre que ja no era necessària l'operació, però li aconsellava protecció personal fins que enviés les caixes al lloc on ella decidís, fet que Larsen interpreta com una amenaça.