Villarejo diu que el CNI volia donar un "petit ensurt a Catalunya" amb l'imam de Ripoll

MadridJosé Manuel Villarejo continua amb la seva estratègia de deixar caure afirmacions grandiloqüents i de gravetat per defensar-se de les seves causes judicials. En la segona jornada d'interrogatori pel primer judici del cas Tándem, aquest dimarts ha tornat a parlar dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, i els ha relacionat amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). L'excomissari de la Policia Nacional ha asseverat que l'exdirector dels serveis d'intel·ligència Félix Sanz Roldán "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya".

Les seves paraules han provocat ignorància a Madrid, però no a Barcelona. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que aquest dimecres pronuncia una conferència a la capital espanyola, ha demanat al govern espanyol que investigui les declaracions i les "eventuals responsabilitats". Els serveis jurídics estudiaran possibles accions legals a emprendre, ha anotat el cap de l'executiu català. De la seva banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja ha encarregat als lletrats de la cambra que preparin una denúncia per presentar davant la Fiscalia.

No venia a tomb, però quan a Villarejo li han preguntat per la seva col·laboració amb el CNI ha contextualitzat que va estar treballant-hi "fins a l'últim dia". "Vaig treballar amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll", ha relatat. Fa un any ja havia vinculat el CNI amb els atacs terroristes del 2017 a Catalunya, en un judici que Sanz Roldán va impulsar contra ell per calúmnies i denúncia falsa per haver dit que l'exdirector del CNI va assetjar l'examant de Joan Carles I Corinna Larsen. Villarejo va acabar absolt.

Aquell cop l'excomissari ja va advertir que els serveis d'intel·ligència espanyols havien ignorat un avís de "risc important" d'atemptat a Barcelona. Villarejo va asseverar que el CNI no va donar credibilitat a una font "fiable" que ell volia infiltrar perquè avisava que alguns imams a Catalunya eren dels serveis secrets marroquins. Així constava en unes notes de treball del 2015, va explicar, però el CNI ho va descartar.

La figura de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, envolta les sospites sobre el 17-A. Algunes defenses -sobretot la del pare del nen de Rubí mort a la Rambla- van proposar durant el judici sobre els atemptats que s'indagués en la relació entre el CNI i l'imam de Ripoll, però no se'n van sortir. Es Satty va morir a Alcanar com a conseqüència de la manipulació dels explosius que van provocar la destrucció del xalet on els terroristes preparaven l'atac, i de seguida se'l va considerar el "cervell" de l'operació. Al llarg del judici, alguns testimonis van corroborar la seva radicalització, però no es va arribar a esclarir si era l'autor intel·lectual dels atemptats.

El president d'una comunitat belga va afirmar que Es Satty li havia explicat que tenia contactes amb agents secrets espanyols. I el sumari judicial del 17-A incloïa un informe d'Institucions Penitenciàries que revelava la visita de dos agents del CNI i dos de la Guàrdia Civil a Es Satty a la presó de Castelló entre 2010 i 2014, on complia condemna per tràfic de drogues. La subdelegació del govern espanyol a la capital castellonenca va ordenar la seva expulsió, però un jutge la va revocar al·legant un "evident arrelament laboral" i el seu "esforç per integrar-se".

Allau de reaccions a Catalunya

Les reaccions a les paraules de l'excomissari no han trigat a arribar a través de les xarxes socials. "Si les paraules de Villarejo són certes, calen explicacions ja. Coneixem bé com funcionen les clavegueres de l’Estat, per això exigim que s’investigui per tal d'esclarir la veritat", ha piulat el president Aragonès. En paral·lel, la consellera Gemma Geis ha dit des de Ripoll que el Govern ha d'exigir "les màximes responsabilitats polítiques, judicials i policials". I el conseller d'Interior en el moment dels fets, Joaquim Forn, s'ha preguntat "què pensa fer la Fiscalia. Xiular com el Congrés de Diputats?". "Tenim dret a saber la veritat", ha reclamat.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha anunciat la sol·licitud de compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; i l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. "El govern no pot callar", ha piulat. "Quan ens plantarem?", s'ha preguntat la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que ha recordat que PSOE, PP, Cs i Vox van votar en contra d'una comissió d'investigació sobre el 17-A. El partit de Carles Puigdemont ha reclamat la compareixença de Sánchez, Marlaska i la ministra de Defensa, Margarita Robles, i totes les formacions sobiranistes han demanat de nou crear una comissió d'investigació. A Barcelona, qui més s'ha adherit a la tesi que ha insinuat Villarejo ha estat l'ANC. Ha convocat una concentració davant la delegació del govern espanyol a Catalunya amb l'eslògan: "Contra la seva violència, independència!".

Sense proves

Villarejo no ha aportat cap prova sobre les noves afirmacions, com tampoc ho va fer aquest dilluns quan es va refugiar en l'operació Catalunya i les suposades gravacions manipulades per defensar-se. Ja està habituat a esbombar acusacions de tot tipus, encara que no tinguin relació amb allò pel qual se'l jutja, i escudar-se que la justícia no li permet l'accés a les seves agendes per contrastar-ho. Com va fer quan va comparèixer per última vegada a la comissió d'investigació del cas Kitchen al Congrés, també ha parlat de jutges i fiscals que freqüenten prostíbuls i el consum de cocaïna. La Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha fet públic un comunicat on exigeix a Villarejo que presenti "totes les proves que certifiquin les seves declaracions" i recorda que, declarant en qualitat d'acusat, no està obligat a dir la veritat.