Villarejo va alertar la Guàrdia Civil que la informació que tenien sobre Sandro Rosell era falsa
L'expresident del Barça intentarà ara reobrir la causa per la guerra bruta que el jutge va arxivar
BarcelonaUn dels objectius de la guerra bruta contra l'independentisme va ser l'expresident del Barça Sandro Rosell, amb el qual van posar en pràctica un modus operandi que va afectar moltes altres persones, la majoria empresaris amb connexions amb CiU, alguns d'ells assenyalats per polítics del PP com Alicia Sánchez-Camacho. Bàsicament, el mètode consistia en reclutar informants de l'entorn de la víctima perquè passessin informació confidencial amb la qual poder fer xantatge. En el cas de Rosell, però, un cop iniciada la investigació, el mateix José Manuel Villarejo reconeix en diferents notes informatives que tot el que els arribava de Rosell era fals i que a més aquest no tenia cap rol important en el procés independentista.
En una nota datada el 29 de desembre de 2012, quan tot just s'havia iniciat l'operació Catalunya, Villarejo afirma que "encara no s'ha trobat res per justificar el control", ja que Rosell "dedica el seu temps a activitats comercials i lluny d'activitats independentistes". A més a més, l'excomissari es lamenta que els testimonis contra Rosell, com ara el del llavors director de la revista Don Balón Rogelio Rengel, no són de fiar. Rengel va ser condemnat a 10 anys de presó per estafar Luis del Olmo el 2017.
En una nota posterior, del 12 de setembre de 2014, Villarejo es reafirma en la seva tesi i afirma que la detenció de Rosell s'ha fet sobre la base d'un testimoni que actua per despit. "Les informacions rebudes des del gener s'han demostrat com a meres i pures especulacions, motivades pel despit cap a un membre de l'equip de confiança de l'expresident del Barça, per creure que la seva esposa li havia sigut infidel amb ell, i gràcies als seus dots informàtics aquest informador hauria creat les notícies falses que després hauria distribuït", afirma en l'informe. L'excomissari també diu que va avisar la Guàrdia Civil de la feblesa de les proves, algunes recollides pel CNI, però a l'institut armat no li van fer cas.
Nova oportunitat judicial?
Sandro Rosell va passar dos anys en presó preventiva, entre el maig de 2017 i l'abril de 2019, abans de ser absolt per l'Audiència Nacional. Fonts properes a l'expresident blaugrana han explicat a l'ARA que l'objectiu del seu equip legal, encapçalat per l'advocat Pau Molins, és reobrir la causa per la querella que va presentar com a víctima de la guerra bruta i que el jutge va arxivar a l'espera que es pronunciés la Fiscalia. Des del seu entorn consideren que el fet que s'hagin fet públics documents del ministeri de l'Interior fa que ara hi hagi més arguments per investigar. Així i tot, altres advocats de causes similars es mostren més escèptics. Recordem que també es va tombar les peticions presentades per Jaume Giró i Artur Mas.
El cas de Rosell, però, no va ser l'únic. Amb mètodes similars es va investigar persones com el ja citat exconseller d'Economia Jaume Giró, llavors alt càrrec de CaixaBank i del qual Villarejo diu que no té rellevància; l'empresari Carles Sumarroca, l'únic que encara té una querella viva per la guerra bruta, o els empresaris Felip Massot i Carles Vilarrubí, a més de l'esposa del segon, Sol Daurella. Fins i tot s'arriba a recollir informació sobre Javier Godó, editor de La Vanguardia, amb l'objectiu que reorienti la línia editorial, que ells consideren massa escorada cap a l'independentisme. Tots aquests noms apareixen en un informe de la Unitat d'Assumptes Interns de la policia on s'apunta a diferents objectius per investigar-los.
En els documents també es diu quins són els àmbits dels quals surten les fonts disposades a combatre l'independentisme. En concret se cita l'associació Empresaris de Catalunya, un lobi antiindependentista; el Círculo Ecuestre, polítics espanyolistes i alguns que anteriorment havien col·laborat amb el nacionalisme (sense citar cap nom), sindicats de Mossos contraris al Procés, professionals que han tingut relacions amb la Generalitat en mercats financers i fins i tot detectius privats. Molts, però, tal com reconeix Villarejo, només volien perjudicar determinades persones.
Ara caldrà veure si tota aquesta nova informació serveix, tal com esperen els advocats de Sandro Rosell, per forçar la justícia a obrir una investigació seriosa o si caldrà acontentar-se amb una nova comissió d'investigació al Congrés o al Parlament.