El jutge absol Villarejo de l'acusació d'injúries a l'exdirector del CNI

Després de gairebé tres anys i mig en presó preventiva a Soto del Real per fins a 25 causes obertes en el marc de l'operació Tàndem, que esquitxen totes les altes instàncies de l'Estat, el comissari jubilat José Manuel Villarejo ja té entre les mans la primera sentència judicial. I, per a sorpresa de l'aparell de l'Estat, és una absolució. El magistrat del jutjat penal número 8 de Madrid ha comunicat aquest dilluns l'absolució de Villarejo dels delictes d'injúries i denúncia falsa contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán per haver dit al programa Salvados de La Sexta el 2017 que el llavors cap dels serveis secrets espanyols havia amenaçat l'examant del rei emèrit Corinna Larsen. Es tracta d'un judici menor celebrat fa només deu dies en un jutjat de primera instància madrileny i no pas a l'Audiència Nacional, on s'investiga la presumpta xarxa de corrupció parapolicial que va crear Villarejo. Però el judici li va donar l'oportunitat de parlar públicament per primer cop des que va entrar a la presó, en una trobada en què es van enfrontar les anomenades clavegueres de l'Estat: Villarejo contra Roldán, que en aquest cas comptava amb el suport de l'Advocacia de l'Estat.

A la sentència, el jutge considera que Villarejo no va cometre cap dels delictes per als quals s'enfrontava a un màxim de tres anys de presó –la Fiscalia va retirar l'acusació per injúries durant el judici però l'Advocacia de l'Estat la va mantenir–. Pel que fa a les injúries, el magistrat conclou que els serveis secrets, com a organisme públic, no tenen el dret de l'honor que suposadament es va vulnerar al programa Salvados. També diu que el CNI no forma part de l'exèrcit espanyol ni de les forces de seguretat de l'Estat, que sí que tenen aquest dret, perquè "no té naturalesa militar" i les seves funcions són "completament diferents". En el cas del segon delicte, el de denúncia falsa, el jutge creu que la denúncia que va presentar Villarejo contra Sanz Roldán no es pot considerar delictiva. I apunta que, amb la que va presentar a l'Audiència Nacional, Villarejo no va actuar "amb consciència d'imputar fets falsos, ni tampoc va incórrer en un temerari menyspreu a la veritat, perquè no sembla del tot absurd, descartable o fruit de la particular ideació de l'acusat el relat dels fets que va exposar a la denúncia".

En concret, Villarejo havia acusat l'exdirector del CNI d'haver facilitat a un periodista una imatge en què se'l veia a ell amb un altre comissari baixant d'un avió a l'aeroport de Melilla. En una denúncia a l'Audiència Nacional, l'excomissari va acusar Sanz Roldán d'un delicte de col·laboració amb organització terrorista i un altre de revelació de secrets oficials perquè afirmava que estava en plena operació secreta com a agent encobert. Durant el judici, Villarejo va acusar el CNI d'haver orquestrat una campanya de desprestigi contra la seva figura.

Però a la sentència no es recull un dels moments més mediàtics del judici, que va durar dos dies. Va ser la declaració de Corinna per videoconferència, en què va testificar per donar validesa a les manifestacions de Villarejo i va dir que s'havia sentit amenaçada per la intel·ligència espanyola amb "episodis aterridors". A més, va apuntar que el rei emèrit, Joan Carles I, era al darrere de les amenaces del CNI. Arran d'aquell testimoni la Fiscalia va retirar les acusacions. Sanz Roldán va admetre que havia anat a Londres, on s'hauria reunit amb l'examant del rei, però es va acollir al dret com a espia de no explicar els motius del viatge.