Vilagrà presidirà la part catalana de la Comissió Generalitat-Estat

BarcelonaAmb la nova etapa de relacions oberta entre el govern de Catalunya i la Moncloa, hi haurà dos espais clau en aquesta legislatura: la taula de diàleg –a la qual l'independentisme vol portar la resolució del conflicte polític– i la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Segons fonts governamentals, aquesta última comissió, que s'ha de renovar aquest dimarts a través d'un acord de govern, estarà presidida per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, a més d'incloure el vicepresident, Jordi Puigneró; el conseller d'Economia, Jaume Giró; la secretària general de Presidència, Núria Cuenca; el secretari general de vicepresidència, Ricard Font, i la delegada a Madrid, Ester Capella. Aquest nomenament coincideix amb una primera cita important pel que fa a la relació amb l'Estat: la primera reunió entre el president, Pere Aragonès, i el president espanyol, Pedro Sánchez, a Madrid.

La Comissió Generalitat-Estat és un òrgan permanent de cooperació entre el govern espanyol i la Generalitat, previst a l'Estatut. És en aquest marc que la llei preveu que s'abordin les qüestions d'autogovern o les qüestions competencials que puguin entrar en conflicte amb l'Estat. En la passada legislatura, però, només es va reunir un cop: l'1 d'agost del 2018, quan la presidia el republicà Ernest Margall com a conseller d'Exteriors. No es va arribar a acords concrets més enllà de constituir totes les comissions mixtes que preveu l'Estatut: la Comissió Mixta de Transferències, la d’Afers Econòmics i Fiscals i la d’Infraestructures, i també les quatre subcomissions de la Bilateral. La més activa d'aquesta última etapa ha sigut fins ara la de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflicte, que és on s'ha intentat reduir la conflictivitat de competències al Tribunal Constitucional.

Amb la presidència de Vilagrà de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, la consellera de Presidència centrarà totes les atribucions de les relacions institucionals del Govern. Cal veure si, durant aquest mandat, la nova etapa amb la Moncloa es tradueix en la reactivació dels acords en les comissions mixtes.

Nomenament d'Exteriors

El de la Comissió Generalitat-Estat no és l'únic nomenament previst de manera imminent. També es preveu que el Govern designi com a delegat de la Generalitat davant de la Unió Europea Gorka Knörr, que en l'anterior legislatura era el delegat a Madrid. Aquest també serà un lloc clau per al Govern, ja que té el repte de tornar a greixar les relacions amb les institucions europees, que es van veure tocades després de l'octubre del 2017. Fins ara qui exercia aquest càrrec era Meritxell Serret, exconsellera exiliada i ara diputada d'Esquerra, però el va deixar quan va decidir tornar a Catalunya per presentar-se davant del Tribunal Suprem.

Knörr és nascut a Tarragona, però en un primer moment va fer carrera política al País Basc. Va estar vinculat al PNB i després a Eusko Alkartasuna, formació de la qual va ocupar la secretaria general del 1998 al 2004. De fet, com a representant d'aquest partit va formar part de la mesa del Parlament basc com a vicepresident i va ser inhabilitat per desobediència juntament amb el president, Juan María Atutxa (PNB), i la secretària primera, Kontxi Bilbao (IU), per negar-se a dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak (SA), després de la il·legalització de Batasuna el 2003. Posteriorment el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya per no garantir-los un judici just i el Tribunal Suprem va haver d'anul·lar-los la condemna.

La vinculació de Knörr a la política catalana va arribar el 2019 amb la incorporació a la llista de l'expresident Carles Puigdemont a les eleccions europees, on va ocupar el cinquè lloc. Pocs mesos després va ser nomenat com a delegat de la Generalitat a Madrid durant la presidència de Quim Torra.