La nova legislatura

Vilagrà garanteix que la CUP és l'"únic" soci del Govern per aprovar els pressupostos

La consellera de la Presidència replica a Ayuso que Catalunya no rep cap tracte de favor arran de la Comissió Bilateral

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en una imatge d'arxiu.
07/08/2021
4 min

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha garantit que la CUP és l'únic soci del Govern per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat. En una entrevista a Europa Press, la dirigent republicana ha assegurat que la CUP "és el soci preferent i únic" per negociar-los, i ha avançat que han començat a abordar l'articulació interna dels departaments i que intensificaran les reunions amb els cupaires per plantejar les seves propostes. Aquest posicionament tan clar topa amb les declaracions que han anat fent altres membres del Govern aquestes últimes setmanes. De fet, el nou titular d’Economia, Jaume Giró, ha fixat la CUP com a soci prioritari per als comptes però s’ha obert a parlar amb tothom, i el vicepresident, Jordi Puigneró, en una entrevista recent a l’ARA també afirmava que el primer soci és l’esquerra anticapitalista però que si l’acord no era possible “s’obririen” altres possibilitats. En aquest sentit, fonts governamentals i de Junts no descarten converses amb el PSC i els comuns per aprovar els pressupostos del 2022. De fet, Giró manté interlocució amb Salvador Illa (PSC) i Jéssica Albiach (comuns), amb qui fa uns dies va mantenir converses informals al Parlament.

Vilagrà s'ha mostrat confiada que el rebuig de la CUP a l'ampliació de l'aeroport del Prat, que han acordat impulsar el govern espanyol i la Generalitat, no sigui un impediment perquè secundi els pressupostos. En aquest sentit, ha assenyalat que aquesta qüestió no figura en l'acord de governabilitat que van subscriure els republicans i els cupaires, i ha assegurat que ho abordaran després de les vacances: "Òbviament és el soci preferent, és un soci que ens dona suport en la governabilitat, i la nostra intenció és parlar de tots els temes importants", tot i que no van poder tractar l'ampliació abans de fer-se pública perquè es va saber abans del previst, ha dit Vilagrà, que va participar en les negociacions per arribar a aquest acord amb la CUP. Un acord, ha afegit, que es manté intacte. "El que farem sempre és complir l'acord que vam signar", ha destacat.

D'altra banda, la consellera de la Presidència ha replicat a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que Catalunya no rep un tracte de favor del govern espanyol: "No és un tracte de favor, sinó un tracte just arran d'una llei orgànica, que és l'Estatut". Vilagrà ha destacat que Madrid va ser de les últimes comunitats autònomes que es va constituir, mentre que Catalunya va ser de les primeres, i té un Estatut que va reformar per fixar aquesta relació bilateral: "Si altres comunitats no la tenen és perquè tenen un Estatut més antic, primitiu, o no ho han lluitat".

La relació bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol "està molt clara i està votada per la ciutadania", ha dit Vilagrà després que Ayuso assegurés que Catalunya rep aquest tracte de favor, i després que critiqués que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no acudís a la Conferència de Presidents de divendres de la setmana passada a Salamanca i, al cap d'uns dies, l'executiu català i el central es reunissin a la Comissió Bilateral.

La Comissió Bilateral, insuficient

Sobre aquesta trobada, en què Vilagrà va estar present, la consellera ha afirmat que va ser insuficient perquè no es van abordar tots els temes que volia plantejar la Generalitat: "En qualsevol cas, imprimirem ritme en els pròxims mesos, perquè volem que els 56 traspassos que hi ha sobre la taula es puguin fer efectius de forma ràpida i completa". Vilagrà ha recordat que aquests 56 traspassos que vol la Generalitat inclouen tant afers competencials com patrimonials –com edificis de l'Estat a Catalunya–, i ha proclamat: "Nosaltres som ambiciosos i volem acabar gestionant els aeroports de Catalunya i també Rodalies".

També ha advertit que el Govern vol "fins a l'últim euro" dels recursos derivats de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que estableix que la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya s'ha d'equiparar a la participació relativa del PIB català amb el de la resta de l'Estat. La consellera ha garantit que seran molt exigents perquè aquesta partida es prevegi en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2022, que també han de reflectir els traspassos que s'acordin. Sobre els comptes estatals, Vilagrà ha descartat opinar sobre si ERC i Junts haurien de pactar una estratègia conjunta al Congrés: "Els grups parlamentaris prendran les seves decisions", s'ha limitat a dir. "Com a Govern, el que volem és aconseguir el que és nostre. Volem tots aquests traspassos i els volem ràpid", ha deixat clar.

Cogestió dels fons europeus

Responent a propòsit dels fons europeus Next Generation, que no figuraven en l'ordre del dia de la comissió, ha explicat que el Govern va exposar al principi de la reunió la necessitat de cogestionar-los, i ha insistit que l'ordre del dia de la reunió va ser insuficient i que "pel que fa al contingut, realment el balanç no és satisfactori", tal com va dir quan va acabar la reunió. També ha reiterat que no es penedeixen que Aragonès no anés a la Conferència de Presidents. Així, ha remarcat que el Govern assisteix als fòrums en què es discuteix informació rellevant, i que han vist aquesta cimera "més com una operació de màrqueting" que no pas com una trobada de treball.

stats