Vilagrà i Bolaños tornaran a reunir-se divendres per preparar la trobada entre presidents

BarcelonaEn els últims mesos la principal interlocució entre la Generalitat i l'Estat l'han dut a terme la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños, dues persones de l'estricta confiança dels respectius presidents. Es van veure a l'abril a Barcelona i al juny a Madrid. Doncs bé, segons han informat els dos governs aquest dimecres, la consellera i el ministre de la Presidència es tornaran a veure les cares aquest divendres al Palau de la Generalitat. La cita, que serà a les 11 hores, arriba en un mes clau per la represa del diàleg entre els dos governs: hi ha prevista una reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez abans que acabi el juliol i, si surt bé, després es reactivarà la taula de diàleg.

Per què ha de servir la nova trobada de divendres? Segons apunten fonts de la Generalitat consultades per l'ARA, ha de ser una reunió "preparatòria" de la pròxima cita entre presidents. En definitiva, esperen que en surti tant la data concreta com una aproximació de quin hauria de ser-ne el contingut. El Govern vol abordar amb Bolaños "les noves condicions necessàries" per reprendre del tot les relacions després que la Generalitat les donés per congelades quan va esclatar el cas d'espionatge massiu contra una seixantena d'independentistes, el Catalangate. Per part del govern espanyol, fonts de la Moncloa expliquen que aniran a la plaça Sant Jaume amb "la bona predisposició que hi ha hagut sempre", però no volen "generar expectatives". "Pas a pas", resumeixen.

El Govern espera que divendres també es parli de la taula de diàleg, segons apunten unes altres fonts de la Generalitat. En concret, de les "garanties" que es poden donar a aquest instrument de negociació perquè tingui una periodicitat i un sistema de funcionament concret. Tot plegat amb l'objectiu que el PSOE no pugui refredar-lo quan li convingui. El problema històric que arrossega la taula és que mai ha tingut continuïtat. S'ha reunit només en dues ocasions –el 26 de febrer del 2020 i el 15 de setembre del 2021– i s'ha passat més temps al congelador que funcionant. Per ara, a més, no ha pogut exhibir cap resultat. Les mateixes fonts apunten que la reunió de la taula hauria de ser també aquest mes de juliol i que hauria de servir per tenir avenços en l'agenda antirepressiva. Una agenda que no es mou des dels indults i que bàsicament té dos punts: la reforma del delicte de sedició del Codi Penal i l'amnistia.

Les garanties

Per tenir alguna pista de quines podrien ser aquestes garanties, que per ara el Govern guarda amb pany i forrellat, es pot recórrer a la ponència política que va aprovar ERC en la seva conferència nacional del mes de març passat. En aquell full de ruta es refermava l'aposta pel diàleg malgrat la falta de resultats concrets, però s'admetia que la taula de negociació havia d'introduir certs canvis si volia guanyar en credibilitat. En concret, Esquerra es comprometia en dotar la taula d'una "metodologia clara" i "un calendari acordat de reunions que es pugui complir". En resum, fixar una sèrie de condicions en el seu funcionament perquè el govern espanyol no pugui anar ajornant sine die les seves reunions i els potencials avenços en els treballs. 

El paper de Junts

Un altre dels problemes que ha tingut aquest instrument de negociació és que ha estat una font inesgotable de picabaralles no només entre la Generalitat i l'Estat, sinó també entre els dos socis de l'executiu català, ERC i Junts. La principal discrepància és que Aragonès vol que la delegació catalana només estigui formada per consellers –per donar-li la més alta representació–, mentre que Junts vol incloure-hi altres perfils. Això va fer que en la reunió del setembre passat Junts en quedés fora. De cara a la pròxima trobada, Sánchez va dir explícitament diumenge passat que li agradaria que Junts hi fos, però ni Aragonès té previst canviar la seva condició ni Junts la seva.