Política21/11/2017

Vila va declarar que va arribar a les portes de la DUI per l'"amistat" que el lliga a Puigdemont

Va insistir a Lamela que fins l'últim moment va buscar una solució dialogada amb l'Estat

Ernesto Ekaizer
i Ernesto Ekaizer

This browser does not support the video element.

MadridSanti Vila va dimitir el 26 d'octubre com a conseller d'Empresa i Coneixement, un dia abans que el Parlament declarés la independència, perquè va assumir que els seus intents de pacte amb Madrid havien fracassat. Va ser una sortida a última hora que, a diferència dels seus excompanys de Govern, el va lliurar de la presó incondicional -en el seu cas era eludible amb fiança- després de declarar el 2 de novembre a l'Audiència Nacional. Si va aguantar al Govern fins hores abans que es proclamés la República, però, va ser en gran mesura per l'amistat que el lliga al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, tal com ell mateix va reconèixer en la seva declaració davant la magistrada Carmen Lamela, declaració a la qual ha tingut accés l'ARA.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En la gravació d'aquell dia, en què Vila va respondre durant uns 40 minuts a les preguntes de totes les parts, l'exconseller descriu la seva relació amb el cap del Govern: "Puigdemont va ser alcalde de Girona, jo de Figueres. Érem alcaldes de municipis veïns. I ell va ser, com a amic, la persona que em va casar. Tenim una relació amical des de fa molts anys", afirma, i reconeix: "Potser per això he arribat tan lluny com he arribat, per l'amistat". Va ser precisament aquesta amistat, juntament a les seves "discrepàncies polítiques" amb la via unilateral, el que va portar l'exconseller a dimitir abans que el Parlament aprovés la DUI. "Quan les posicions possibilistes es van veure definitivament desbordades, jo ja no podia sostenir més la meva posició", diu, i assegura que va deixar el càrrec "per coherència".

Cargando
No hay anuncios

Vila, que com els seus excompanys de Govern va acatar el 155 davant del tribunal, deixa clar que la proclamació de la independència que es va fer al Parlament "no ha tingut cap conseqüència pràctica [...] En aquest moment, és evident", afegeix. I preguntat per si accepta la vigència de la Constitució a Catalunya, és clar en la seva resposta: "Evidentment és el marc constitucional el que ens regeix". Assumeix, a més, que ara és moment que tots els partits facin "autocrítica i revisió de com hem arribat a aquest punt" i posin sobre la taula propostes de cara a les eleccions imposades per l'Estat.

"Vaig tenir un punt d'ingenuïtat"

Vila va remarcar a l'Audiència que fins al moment en què va dimitir va intentar per tots els mitjans forçar una sortida negociada amb l'Estat. "Especialment en les últimes setmanes i els últims mesos, jo, com a membre del Govern, vaig intentar bàsicament dur a terme una negociació. Érem diversos els polítics a Barcelona i Madrid que procuràvem evitar el col·lapse, evitar aquesta situació en què ens trobem. Això vol dir: per una banda, que no s'apliques l'artcile 155 de la Constitució, aquesta suspensió de l'autonomia, i per l'altra, com he defensat públicament i privadament sempre, que no es prengués cap tipus de decisió unilateral que ens pogués portar a aquesta situació tan greu. Aquesta és, aquesta ha sigut, la meva posició política", va dir Vila a Lamela.

Cargando
No hay anuncios

L'exconseller va insistir a l'Audiència que fins al final estava "convençut" que els governs català i espanyol trobarien la manera de "canalitzar" el conflicte entre Catalunya i l'Estat, i que entenia que "totes les manifestacions i actes" que es van dur a terme des del Govern abans de proclamar la República havien de servir per trobar una sortida dialogada. Dit això, Vila també fa "autocrítica" i admet que potser va pecar "d'ingenuïtat".

El dimitit titular d'Empresa explica en la seva declaració que, en el moment decisiu, Puigdemont "es va veure incapaç de convèncer els diputats de Junts pel Sí, de convèncer encara menys el seu soci parlamentari, ERC, i encara menys la CUP" de la idoneïtat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions. "En aquell moment el president hauria pogut prendre la decisió de tenir raó, quedar-se sol, convocar eleccions [...] i evitar el 155 o cedir en aquell moment tan emocionant i sentimental i seguir el camí que va seguir", afirma Vila, que revela que la "crisi de confiances" i diversos "tuits de diputats extremistes" van ser detonants de l'opció que va prendre Puigdemont.

Cargando
No hay anuncios

Les urnes, "donacions de catalanistes"

Més enllà del fet que ja no era conseller quan es va fer la DUI, la defensa de Vila es va basar en el fet que no va votar les lleis de desconnexió i que només va firmar el decret de convocatòria de l'1-O que, destaca, "no era un acte administratiu, sinó un acte de suport a la manifestació ciutadana". I és que, tal com repeteix en diverses ocasions, el referèndum de l'1 d'octubre per ell "només va ser un instrument més de participació ciutadana". També insisteix que en aquesta legislatura el Govern no ha fet "accions" per tirar endavant el Procés, sinó "iniciatives cíviques i mobilitzacions ciutadanes" per donar suport a la independència. "No em consta cap decisió política ni administrativa per part del Govern".

Cargando
No hay anuncios

L'exconseller també va ser molt contundent pel que fa a les despeses del referèndum. "En tot moment les instruccions precises al meu equip van ser que ni un sol euro es pogués destinar a aquesta qüestió, en la mesura que el Tribunal Constitucional així ho havia requerit", diu, i es mostra convençut que la resta de consellers "es van comportar de la mateixa manera". Quan Lamela insisteix si no es va interessar en com es pagaria la consulta, Vila respon que donava per "suposat" que les urnes o altres materials electorals serien "donatiu de catalanistes". I els més de 6 milions que s'haurien gastat, segons la fiscalia? "No em consta i m'agradarà veure com s'acredita. No em consta, i segur que no trobaran cap acta administrativa que ho acrediti. En el meu cas, segur", sentencia.