2. El camí del mig: vies taponades i amb pocs aliats Ebre enllà
Una majoria de catalans són partidaris de seguir vinculats a Espanya. Però d'una altra manera. Segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, el 54% volen que Catalunya sigui una comunitat autònoma o un estat dins d'una Espanya federal. Sumats, superen el 34% que volen l'estat propi i, òbviament, el 5,7% que opinen que en tenen prou amb ser una regió més. Ara bé, el 68% creuen, segons el mateix estudi, que el nivell d'autogovern de Catalunya és insuficient, i el 51% votarien sí a la independència.
El camí del mig entre l'estat uniforme -que tendeix a conformar l'actual govern central, l'ordenament jurídic i els que l'interpreten- i l'estat propi sembla intransitable. La política, a Catalunya i a Espanya, l'esborra i es qüestiona. Els federalistes sostenen, però, que ni l'España una s'imposarà (300 anys després de la pèrdua de les llibertats nacionals a la Guerra de Successió, la cultura, la llengua i la identitat catalana perviuen) ni els independentistes se'n sortiran en el context europeu, amb una societat tan plural com la catalana i que té tants llaços amb Espanya. D'aquí que els federalistes, refugiats electoralment al PSC i, en menor mesura, a ICV i CiU, es resisteixin a abandonar la idea.
A Espanya hi falta cultura federal, i la idea està demonitzada. L'espanyol no és un estat fet entre iguals (com els lands alemanys o els cantons suïssos). És un model configurat després d'anys d'intents d'assimilació de la nació castellana a la resta. A partir del segle XIX, Castella va construir l'estat modern emmirallada en el model jacobí francès. Els últims anys s'ha descentralitzat sense cessió de sobirania real i les autonomies són subsidiàries.
Necessària lectura oberta
Amb el model vigent avançar en la via federal de coresponsabilitat i autonomia grinyola per les diferències territorials. D'aquí que, a Catalunya, alguns apostin pel federalisme asimètric o la via confederal. És el que va fer durant anys Pasqual Maragall i ara Unió. A la Transició, però, la UCD i el PSOE van dir no a donar només poder polític a les nacions històriques i van generalitzar l'autogovern a les regions. El confederalisme, que necessitaria una rebobinada autonòmica, és, segons la majoria de constitucionalistes, inviable sense canvis constitucionals. I treure l'autonomia a qui la té és impensable. El federalisme, asimètric o simètric, depèn d'una lectura oberta de la Constitució i de la voluntat política. Iniciatives del govern Zapatero com les conferències de presidents i l'últim model de finançament estaven en la línia federal.
El camí del mig té, però, altres recorreguts que no farien necessari un canvi d'estructura de l'Estat. És el cas del pacte fiscal, que seria possible amb una reforma de la llei de finançament autonòmic i un pacte singular per a Catalunya. Però, com al federalisme i al confederalisme, li falten aliats Ebre enllà.
Avantatges
El federalisme dota de més autonomia els territoris, els fa més responsables de les seves polítiques i, per tant, més competitius.
La majoria d'estats moderns s'organitzen federalment. Salvant les distàncies entre ells i amb Espanya és el cas d'Alemanya, el Canadà, els Estats Units o el Regne Unit.
El federalisme no és necessàriament igualador. De fet, i malgrat algunes voluntats, l'estat autonòmic ja no ho és. Catalunya, per exemple, és l'única comunitat que gestiona presons.
És una manera eficaç de gestionar la complexitat i evitar trencaments interns.
Dificultats
El desenvolupament autonòmic és un fre. El PSOE, i sobretot el PP, en tenen prou, consideren que la descentralització ja ha acabat i no volen obrir el meló.
La multiplicitat de centres i àmbits de decisió i la diversitat de jurisdiccions dificulta la coordinació de polítiques i pot incrementar diferències entre ciutadans.
La falta d'una actitud i tradició federal a l'Estat i el clima de confrontació política entre el PSOE i el PP, sovint amb l'argument territorial, dificulta parlar-ne.
La capacitat d'interlocució i imatge exterior de l'Estat poden qüestionar-se.
Joaquim Coll Historiador i autor d'"A favor d'Espanya i del catalanisme"
"La lectura interessada del procés de l'Estatut estigmatitza el federalisme"
¿El federalisme sembla en hores baixes i cada cop més circumscrit a àmbits de l'esquerra catalana?
És possible que tinguem aquesta impressió després del procés de l'Estaut. Les eleccions del 2010 van provocar lectures molt interessades i negatives. Allò va ser excessiu i el federalisme va quedar estigmatitzat com una cosa impossible.
¿I a Espanya és reversible la mala premsa del federalisme (i també del confederalisme)?
Són coses diferents. El federalisme s'ha entès com un succedani del nacionalisme perquè la dreta ha sigut implacable. A Catalunya se n'ha fet una lectura com si fos una confederació i no ho és. S'ha barrejat una cosa amb l'altra amb la dimensió composta de l'Estat. Les coses són sempre polièdriques i asimètriques. Per tant és reversible pel que fa al federalisme.
La Constitució és una aliada?
Una lectura molt literal de la Constitució com la que vol fer la dreta fa que no ho sigui, però amb la lectura que en fem a Catalunya sí que ho és. La situació ha canviat molt i repensar el tema constitucional obliga a reescriure-la en temes com la llengua. Tard o d'hora s'ha de fer.
¿El pacte fiscal faria baixar el suflé sobiranista?
Sí, perquè hi ha molt de reactiu. Amb un model federal que preservés l'ordinalitat n'hi hauria prou. Sempre quedaria el problema del concert, que no és gens federal.
