Les vies de sortida de l’exili

BarcelonaAmb els presos de l’1 d’Octubre indultats i en llibertat, l’exili és el principal afer pendent de resoldre per contribuir a la normalitat institucional. Tenint en compte que l’amnistia -que també resoldria la situació dels encara investigats pel referèndum- no ha passat ni el filtre de la mesa per ser debatuda al Congrés de Diputats, hi ha altres escenaris que preveu l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont per aconseguir que ell i la resta de dirigents puguin tornar de l’exili. Més enllà de la reforma del delicte de sedició, hi ha diferents vies obertes que tenen a veure amb la batalla jurídica a Europa.

Immunitat

El Tribunal General de la UE ha de decidir si la manté

Després que el Parlament Europeu els retirés la immunitat, els eurodiputats de Junts van recórrer la decisió al Tribunal General de la Unió Europea i aquest els hi ha restituït cautelarment fins que no resolgui el fons de la qüestió. En cas que els donés la raó -voldria dir que Luxemburg esmena una decisió de l’Eurocambra-, Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí podrien mantenir la immunitat i moure’s per tot el territori europeu sense ser detinguts mentre fossin membres de l’Europarlament. En aquest punt, haurien de decidir si s’arrisquen a entrar a Espanya, que s’enfrontaria a la dicotomia d’acatar la decisió de Luxemburg (si els retornés la immunitat definitivament).

Prejudicials

El Tribunal de Justícia de la UE ha de resoldre la petició de Llarena

El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena va elevar al Tribunal de Justícia de la UE diverses qüestions prejudicials abans de tornar a emetre les euroordres. La seva principal pregunta era quins límits tenen els estats europeus a l’hora de rebutjar les peticions d’entrega d’altres països del club. Segons Llarena, Bèlgica es va extralimitar a l’hora de dir que el Suprem no era competent per jutjar Lluís Puig i que s’havia posat en risc la seva presumpció d’innocència. També pensa el mateix d’Alemanya -que va rebutjar l’entrega de Puigdemont per sedició i rebel·lió-. Per al Suprem, els estats s’haurien de limitar a valorar si els delictes pels quals demana Espanya els exiliats tenen o no un reflex en el seu Codi Penal i entregar-los. En canvi, la defensa de Puigdemont considera que s’ha de valorar si l’estat emissor respecta o no els drets fonamentals. En funció del que digui Luxemburg, quedarà marcat el terreny de joc de les euroordres i les possibilitats de futur dels exiliats dins la UE: és a dir, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí -la seva euroordre es va tramitar abans del Brexit- i Lluís Puig -de qui Bèlgica ja ha rebutjat l’entrega-. La defensa de Puigdemont pretén que Luxemburg vagi un pas enllà i consideri que si s’ha rebutjat una extradició en un estat membre de la UE s’equipari a “cosa jutjada” a tots els estats i, per tant, no es pugui produir judici a Espanya.

Estrasburg

La resolució dels recursos dels presos pot afectar els exiliats

Una altra via de la qual es poden beneficiar els exiliats és una resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg) que doni la raó als recursos dels presos en contra de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O. Si fos així, una condemna del Regne d’Espanya tindria efecte sobre tots els líders independentistes exiliats a l’estranger i encausats pel referèndum. A diferència de les vies anteriors, els inclouria tots, perquè Suïssa (on viuen l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel i Marta Rovira, secretària general d’ERC) sí que forma part de la jurisdicció del Tribunal Europeu de Drets Humans -no del de Luxemburg, que és un tribunal només per als estats que formen part de la UE i que té incidència en el cas de Ponsatí perquè la seva euroordre es va tramitar abans del Brexit-. Segons fonts jurídiques, si Estrasburg considera que hi ha vulneracions de drets, com la falta de competència del Suprem al·legada pels presos, l’alt tribunal no podria jutjar els exiliats si tornessin i ho hauria de fer la justícia ordinària. Els jutges a l’Estat també s’haurien d’adaptar a la jurisprudència que fixés el TEDH sobre l’1-O en relació amb l’exercici de drets com la llibertat d’expressió. Així doncs, els exiliats no s’estalviarien el judici, però el podrien afrontar amb millors condicions si hi hagués una sentència favorable d’Estrasburg.

Reforma de la sedició

El govern espanyol podria facilitar el retorn dels encausats

Des del govern espanyol s’està estudiant la reforma del delicte de sedició per facilitar el retorn dels exiliats. Si es vinculés el delicte a la violència explícita deixaria d’encaixar amb l’1-O i el Suprem no podria condemnar els exiliats si tornessin. Però ERC i Junts són reticents a aquesta via perquè podrien haver d’entrar igualment a la presó per l’acusació de malversació. Els camins són diferents, però tenen el mateix objectiu: tornar.