![El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ahir després de la seva xerrada a la Universitat de Copenhaguen.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
En el camí per a la desjudicialització hi ha un “full de ruta”, almenys per al Govern: un informe del Consell d’Europa elaborat pel diputat letó Boriss Cilevics. Així s’hi ha referit, de fet, la mateixa consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en diverses ocasions. L’informe es va aprovar ara fa un any per àmplia majoria -70 vots a favor i 28 en contra- i la primera recomanació era l’indult. L’endemà, el consell de ministres va concedir la mesura de gràcia. Amb les altres recomanacions, però, no ha passat el mateix: el Consell d’Europa trobava oportú “abandonar els procediments d’extradició”. De moment, les euroordres continuen vigents. També demanava retirar els processos judicials contra “càrrecs inferiors implicats en el referèndum” i “abstenir-se de sancionar els successors per accions simbòliques”. Molts ex alts càrrecs del Govern encara estan processats i l'expresident de la Generalitat Quim Torra, per exemple, va ser inhabilitat per mantenir una pancarta simbòlica. L’informe també demanava una mesura que ara està al centre del debat: reformar el delicte de sedició. I fins i tot insinuava que caldria fer-ho amb el de malversació. El text demana vetllar perquè “s’apliqui quan hi hagi pèrdues reals i quantificades”.
Les vies (factibles) per desjudicialitzar el Procés
La taula de diàleg explora com intentar mitigar les causes obertes o ja jutjades
BarcelonaEl tercer intent de posar en marxa la taula de diàleg que es va viure dimecres a Madrid estarà marcat per un concepte: la desjudicialització. En altres paraules, establir una negociació amb el govern espanyol per mirar de retirar o mitigar les causes vinculades al Procés. La Generalitat defensa que la base sobre la qual s'ha de començar a parlar sigui l'informe Celivics del Consell d'Europa. Si fem un còctel entre el que proposa l'informe, el que reclama la Generalitat i el que s'ha mostrat disposat a donar el govern espanyol -el PSOE ja ha rebutjat de ple l'amnistia- les següents serien carpetes que podrien ajudar a desjudicialitzar.
Reforma de la sedició
La dificultat de trobar la síntesi de tots els implicats
Malgrat que dimecres tant l'Estat com la Generalitat fessin esforços per dissimular-ho, aquesta serà la carpeta estrella i, també, la més difícil de concretar: reformar el delicte de sedició del Codi Penal, un delicte pel qual van ser condemnats els presos polítics i pel que estan perseguits alguns dels exiliats. És una idea original dels comuns que al principi ni el PSOE ni ERC compraven, però que han acabat abraçant. Quin és el principal punt de tensió? L'abast de la reforma, és a dir, fins a quin punt podria beneficiar els líders independentistes afectats. No està clar, per exemple, que pogués evitar la presó als exiliats, alguns dels quals també estan acusats de rebel·lió i malversació. Només una cosa és clara, i és que si comuns, el PSOE i ERC es posen d'acord tenen possibilitats d'acostar-se a la majoria absoluta que necessita aquesta reforma.
Revisió dels indults
Una batalla per retirar-los o per millorar-los
Ja fa un any que es van concedir els indults, però no és ni de bon tros un assumpte tancat. D'una banda, hi ha la triple dreta intentant que el Tribunal Suprem els revoqui, i de l'altra l'independentisme plantejant que no només siguin parcials com fins ara, sinó que s'aixequin les inhabilitacions que encara pesen contra els condemnats i que els impedeixen des de presentar-se a eleccions fins a treballar a l'administració pública. En l'últim debat de política general al Congrés, Esquerra ja va presentar una resolució que exigia indultar "plenament" els presos polítics i retirar els processos d'extradició. El primer cas estaria en mans exclusives del govern espanyol.
Reforma del Tribunal de Comptes
Una via per posar fi a la "persecució" econòmica
Una altra gran font de conflictes per a l'independentisme ha sigut la "persecució" econòmica del Tribunal de Comptes per la causa oberta contra els responsables de l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat de fa uns anys. El tribunal ja ha registrat alguns canvis impulsats pel PSOE que han ajudat a mitigar la causa, però els encausats encara es juguen 3,4 milions d'euros. Una opció per anar més enllà seria impulsar una reforma del tribunal, ja que el seu funcionament és controvertit -es diu tribunal però en realitat és un òrgan administratiu que no depèn de l'estructura judicial-. No sembla una possibilitat gaire plausible, perquè ja ho va plantejar el líder del PSC, Salvador Illa, i va ser descartat pel PSOE.
Canvis en la malversació
El camí per evitar noves entrades a la presó
Una de les principals preocupacions d'ERC és tota la corrua de càrrecs intermedis del Govern de l'1-O que seran pròximament jutjats pel seu paper en l'organització del referèndum. Alguns, com el cas de Josep Maria Jové o Lluís Salvadó, s'enfronten a acusacions que els podrien portar a la presó. Una proposta dels republicans és canviar el delicte de malversació perquè s'apliqui de tal manera que "la culpabilitat es determini només si les pèrdues per al pressupost estatal o en els seus actius són reals i quantificades".
Reforma del Tribunal Constitucional
Una majoria progressista per abordar les causes de Catalunya
El PSOE va impulsar una reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per culminar la renovació del Tribunal Constitucional (TC). Els socialistes van fer marxa enrere i van permetre que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pogués fer nomenaments encara que els seus vocals tinguessin el mandat caducat. D'aquesta manera hi haurà majoria progressista al TC. De fet, ERC va votar a favor de la reforma dels socialistes conscient que no és una qüestió menor el fet que hi hagi aquesta majoria, sobretot tenint en compte la quantitat de litigis de Catalunya que hi podrien acabar. Un exemple d'aquests futurs litigis seria l'última reforma lingüística del Govern: la Moncloa ha assumit el compromís de no impugnar-la, però sí que ho ha fet el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també el PP i Ciutadans. Una majoria progressista no és garantia de res, però permet a l'independentisme alimentar més esperances que amb una majoria conservadora.
Canvis a la 'llei mordassa'
Intentar suavitzar una norma del PP
No és una qüestió estrictament vinculada al Procés, però també podria contribuir a la desjudicialització de causes, per exemple, per disturbis en manifestacions. Després de molta controvèrsia, el PSOE i Podem ja van arribar a un acord per canviar-la i, de fet, el text continua aturat al Congrés, on s'està negociant amb Esquerra, el PNB i EH Bildu. Els republicans, per exemple, també plantegen la supressió de l'ús de pilotes de goma per part de la Policia Nacional. "Que estem intentant avançar, sí. Que estem lluny, també", resumeix un coneixedor de la negociació.
