Vidal-Quadras, Borrell i Obiols, els tres exeurodiputats catalans que van participar del fons de pensions vinculat a una sicav
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, admet que manté el pla de pensions del Parlament Europeu, que està radicat a Luxemburg, fins fa poc considerat un paradís fiscal
BarcelonaTres ex eurodiputats catalans, el popular Alejo Vidal-Quadras, i els socialistes Josep Borrell i Raimon Obiols, van beneficiar-se del pla de pensions privat vinculat a una sicav (un híbrid d'inversió, entre una societat anònima i un fons d'inversió, amb l'avantatge que només tributa a l'1% en l'impost de societats) de Luxemburg amb aportació extra del Parlament Europeu. Així es desprèn de la llista que va fer pública el 2009 el think tank britànic Open Europe i que arran de la informació publicada pel digital infolibre.com, ha precipitat la dimissó de l'eurodiputat d'IU Willy Meyer.
A banda dels tres catalans, fins a una quarentena d'eurodiputats espanyols es van acollir fins el 2007 a aquest pla de pensions voluntari que l'Eurocambra ha defensat aquest dimecres que és "absolutament legal. Es tracta dels eurodiputats que figuren a la llista d'Open Europe, concretament a la pàgina 1 del document excell, ordenat per països i que assenyala amb una creueta els eurodiputats que van subscriure el pla de pensions gestionat per la sicav luxemburguesa. La llista és el fruit de la investigació que va publicar el 2009 el periodista alemany Hans-Martin Tillack. Segons aquesta llista, ni Raül Romeva (ex eurodiputat d'ICV), ni Maria Badia (ex eurodiputada del PSC) ni Ignasi Guardans (ex eurodiputat de CiU) hi van participar.
Montoro no se n'amaga, i Valenciano hi renuncia 15 anys després
Entre els eurodiputats espanyols que es van acollir a l'avantatjós pla de pensions hi figura la socialista Elena Valenciano, que aquest dimecres ha anunciat que hi renuncia perquè, segons ha argumentat, no sabia que era gestionat per una sicav. Ha fet el mateix la també socialista Inés Ayala. En canvi, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no veu "cap misteri" en el pla de pensions, que manté des del seu pas per l'Eurocambra i que, segons ha dit ell mateix, ja va fer públic el 2010 en la web del Congrés.