La vida de Sánchez-Camacho i Cospedal en el post-Procés
L'exlíder del PP català continua tenint debats encesos, ara a l'Assemblea de Madrid en sintonia amb Ayuso
MadridPotser molts catalans no recordaven el caràcter histriònic d'Alícia Sánchez-Camacho, ara que ja fa vuit anys que va deixar de ser la líder del PP de Catalunya i que ha continuat la seva carrera política en segon pla a Madrid. Les males llengües diuen que els serveis prestats en l'operació Catalunya tenen recompensa. La seva compareixença aquest dilluns a la comissió d'investigació del Congrés va permetre refrescar la memòria i reviure debats encesos, amb el volum ben alt. "No em cridi", li deia Camacho a la diputada de Podem Martina Velarde. "Qui crida és vostè!", li replicava ella. Els portaveus de Junts i ERC –dos partits molt enfrontats avui en dia a Madrid–, Josep Pagès i Pilar Vallugera, miraven de donar-se consells mútuament per descol·locar Sánchez-Camacho, que els va acabar desesperant. "No ha vingut a renyar-me ni insultar-me. Fa passar vergonya com ha tractat els meus companys", va advertir-li Vallugera.
Sánchez-Camacho va demostrar que no ha abandonat la brega política. Va ser diputada al Congrés en la legislatura de la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, va ser membre de la mesa, i després va ser senadora per designació autonòmica de l'Assemblea de Madrid. És la seva tercera legislatura i fonts de Més Madrid la descriuen com la diputada sènior catalana d'Isabel Díaz Ayuso, tot i que des del PP asseguren que és una diputada rasa i amb "perfil baix". Bàsicament, es dedica als temes laborals –la seva especialitat com a lletrada de la Seguretat Social– i no fa de portaveu de les qüestions més polítiques i les vinculades a Catalunya, reservades a perfils del nucli dur d'Ayuso, que ha volgut rejovenir la primera fila de la bancada conservadora a l'Assemblea de Madrid amb persones de la seva confiança.
Això no vol dir que Sánchez-Camacho no aprofiti els pocs torns d'intervenció que té als plens. "Jo vaig marxar de Catalunya per no pagar la festa independentista i ara m'obligaran a pagar-la aquí", es queixava fa menys d'una setmana en l'última sessió de la cambra madrilenya, en referència a la condonació per part del govern espanyol del deute a les comunitats autònomes. "Estan sotmetent el país al pitjor aranzel: el del xantatge independentista", s'exclamava. L'any 2013, mentre col·laborava amb l'excomissari José Manuel Villarejo per a l'operació Catalunya, Sánchez-Camacho com a líder del PP català traslladava a Génova que calia una reforma del finançament autonòmic que garantís el principi d'ordinalitat, és a dir, el mateix que ara han pactat ERC i el PSC.
"La meva germana"
En aquell moment qui tallava el bacallà a la seu del PP era María Dolores de Cospedal, a qui Sánchez-Camacho en un àudio vinculat a la guerra bruta contra el sobiranisme es referia com a la seva germana. No és estrany, doncs, que dilluns en les seves compareixences utilitzessin la mateixa excusa per escapolir-se de la seva participació en l'operació Catalunya: que les converses publicades que les deixen en evidència poden estar "editades" i "manipulades" i, per tant, no poden donar-hi veracitat. Cadascuna amb el seu estil, i encara que Cospedal ja s'ha retirat de la política, totes dues van ser fidels a les seves sigles. Sánchez-Camacho estava temptada a parlar català i es disculpava quan se li escapava alguna paraula, i l'exministra de Defensa, amb l'excusa que no acabava de sentir bé la traducció simultània, va demanar al diputat de Junts si podia parlar en castellà. He visto que lo habla muy bien cuando ha leído mi entrevista", li afirmava.
Cospedal, que va perdre les primàries del PP l'any 2018 davant Pablo Casado i Soraya Sáenz de Santamaría, dirigeix des de 2023 l'Institut de Lideratge Polític, que busca "contribuir a la moderació en la política espanyola". La principal carta de presentació és un curs superior de talent i lideratge polític en coordinació amb la Universitat Catòlica de Múrcia que fa algunes setmanes va tenir com a convidat estrella l'expresident espanyol Felipe González.
