La militància antifranquista l’havia fet conegut, la tasca política a Madrid l’havia presentat com algú útil i els quatre anys al capdavant del Govern l’erigien com l’arquitecte de la institucionalitat catalana. “La Generalitat som tu i jo”, li havia dit a la seva mà dreta, Lluís Prenafeta, el 1980 quan havien de començar pràcticament de zero. L’abril del 1984 Jordi Pujol era el candidat més ben posicionat per repetir triomf. Les eleccions arribaven, però, en plena crisi econòmica i després d’una fulgurant victòria socialista a les generals del 1982 (25 diputats pels 12 de CiU i la majoria més absoluta que s’ha assolit mai a l’Estat, amb 202 escons pel PSOE).
El recorregut de l’estat autonòmic era un altre dels temes candents, amb la sentència recent del Tribunal Constitucional contra l’intent dels socialistes de recentralitzar competències via llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic (Loapa, en les sigles en castellà). “La millor carta que pot jugar Espanya per sortir de la crisi i unir-se al procés de recuperació que s’inicia a Europa és precisament Catalunya. O juga aquesta carta o el tren passarà de llarg”, havia sentenciat Pujol uns mesos abans en el discurs de la Diada.
Pujol era, segons el CIS, el candidat més conegut (89% contra el 63% de Raimon Obiols), el més preparat (43,7% pel 22,2% d’Obiols), i CiU, amb el 26,5% d’intenció directa de vot, superava el PSC (20,9%). Però difícilment es podia pensar en una majoria absoluta com la que acabaria obtenint: 72 escons i el 46,8% dels vots, un rècord que encara avui perdura.
Banca Catalana
La investidura es preveia, doncs, molt plàcida. Però el 17 de maig El País publicava en portada que la Fiscalia General de l’Estat es querellaria de forma imminent contra Pujol i els directius de Banca Catalana que havien pilotat l’entitat fins que va ser intervinguda per l’Estat, cosa que va acabar amb els estalvis de milers de persones. CiU va convertir aquella querella en un atac a Catalunya i el 30 de maig, després de ser investit al Parlament, una multitud va acompanyar Pujol fins a la plaça Sant Jaume. “El govern central ha fet una jugada indigna. I a partir d’ara, quan algú parli d’ètica, de moral i de joc net, en parlarem nosaltres, no ells”, va exclamar des del balcó del Palau de la Generalitat.