Víctimes ‘col·laterals’: l’espionatge més enllà de la primera línia política

BarcelonaEntre les més de seixanta persones que Citizen Lab ha acreditat que van ser espiades en el marc del Catalangate hi ha quatre presidents de la Generalitat i desenes de càrrecs de partits i entitats independentistes. Però l'abast de l'escàndol va més enllà de la primera línia política. Entre els dispositius infectats consten els de diversos familiars, advocats, empresaris, informàtics i altres persones a l'òrbita de les cares visibles del moviment. Són víctimes col·laterals que evidencien el caràcter massiu de l'espionatge.

A la periodista Txell Bonet li van infectar el telèfon el juny del 2019, pocs dies abans que la seva parella, Jordi Cuixart, pronunciés el seu al·legat final al judici del Procés. “Era una manera d’accedir al Jordi i tot el seu entorn, que m’explicava com estava preparant la seva defensa. Tot passava per mi”, assenyala. I malgrat que feia temps que sospitava que era víctima d’escoltes, això no li resta “indignació i tristesa”. D’una banda, explica, per l’atac al “dret a la defensa” de l’ara expresident d’Òmnium, però també per la vulneració de la seva intimitat i activitat professional: “No tinc res a amagar, però això és una violació”. Molt crítica amb l’ús contra l’independentisme d’aplicacions pensades per a casos de crim organitzat o terrorisme, aposta per denunciar una causa general a “totes les instàncies”: “Quan s’ataquen persones com jo o els advocats és que s’està perseguint tot un moviment”.

President de la Fundació Llibreria Les Voltes, Joan Matamala sempre s’havia sentit “vigilat”. Activista en la clandestinitat durant el franquisme, a l’inici del Procés es va implicar en l’impuls de l’ANC i és militant de Junts, però remarca que no té “cap capacitat d’influència ni decisió política”. Germà de Jami Matamala, col·laborador de Carles Puigdemont, diu que els espies “han errat el tret” si buscaven informació sobre l’expresident: “Fa gairebé tres anys que no el veig ni parlo amb ell”. Darrere les 16 infeccions amb Pegasus al seu mòbil (agost 2019-juliol 2020) i l’atac amb Candiru a l’ordinador hi veu un interès en la tecnologia de vot digital que desenvolupa la Fundació Nord, la qual dirigeix. “Qualsevol que vulgui fer una consulta podria disposar d’una eina inatacable”, explica. Disposat a judicialitzar el cas per posar “contra les cordes” un Estat que “no és ni té intenció de ser democràtic”, procura que no l’afecti l’espionatge: “Si ens fan por, ens han vençut”.

Feia temps que rebia missatges sospitosos, però els dos atacs detectats al seu mòbil amb Pegasus es van consumar l’octubre del 2019 i el gener del 2020. En aquelles dates la periodista Marcela Topor era amb la família a Bèlgica, on està exiliat el seu marit, l’expresident Puigdemont. L’objectiu, en aquest sentit, el troba evident: “Em van espiar per espiar en Carles i el seu entorn”, afirma, i admet sentir-se “indignada i indefensa” com a víctima d’una situació injusta: la seva persecució i vulneració de drets fonamentals pel fet de ser “la parella d’un polític independentista”. A través del seu telèfon van poder escoltar i gravar les seves converses, sobre temes personals, però també polítics i de qüestions jurídiques o de les perspectives que hi havia en cada moment, reconeix. “No només van violar la nostra intimitat, sinó de molta més gent”, remarca, i afegeix que l’espionatge ha alterat la seva “llibertat” i “normalitat”. En l’espionatge massiu del Catalangate hi veu un “comportament criminal” per part de l’Estat que ha de ser castigat. “Si això falla, qui pot estar segur que no l’estan espiant o no estan fabricant proves i informes falsos per atacar la seva reputació o incriminar-lo d’algun delicte?”, es pregunta.

“Aquest Estat funciona com a la dictadura”. És el primer pensament que va venir al cap a Andreu Van den Eynde quan li van confirmar que el maig del 2020 el seu mòbil havia estat infectat. Com a advocat dels presos polítics d’ERC s’hagués pogut esperar ser víctima d’escoltes, però no d’un malware amb la capacitat de Pegasus. Com a lletrat, i també com a professor de ciberdelinqüència, sempre havia pres precaucions amb l’ús de la tecnologia, però l’atac el va rebre en ple confinament total: “Ens convertia en un objectiu perfecte. Tot ho fèiem per telèfon”. Llavors ja s’havia dictat la sentència del Procés, de manera que li van poder interceptar converses sobre futurs recursos o sobre temes penitenciaris. “Volien espiar els meus clients i segurament també l’exili”, diu en relació amb la defensa de Marta Rovira. Denuncia que el fet d’investigar advocats és “punt d’inflexió” que fa encara més “injustificable” i “il·legal” l’operació d’espionatge. “Això no ho podran justificar en la vida. Ningú se’ls creurà”, remarca, a la vegada que reconeix que no porta bé el fet de ser “víctima”. “Jo no vaig a assemblees ni dissenyo estratègies polítiques [...] I això destarota molt la meva dinàmica professional i personal”.