El viatge de Sánchez al Pròxim Orient acaba amb una crisi diplomàtica amb Israel

MadridEl president espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat el seu viatge al Pròxim Orient en qualitat de president de torn de la UE per allunyar-se un pas més del suport que Occident està brindant a Israel en la seva campanya a Gaza, i que està provocant una catàstrofe humanitària, fins al punt de crear una furibunda reacció per part del govern de Benjamin Netanyahu en el que ja és la principal crisi diplomàtica des de fa anys entre els dos estats. Quan el govern israelià encara no havia paït les paraules de dijous davant del mateix Netanyahu, en què l'espanyol va recordar a l'israelià les morts de nens palestins a causa dels bombardejos, Sánchez ha anat avui més enllà i, des del pas fronterer de Rafah, entre Egipte i Gaza, ha obert la porta a reconèixer l'estat palestí al marge del que faci la UE. I ho ha fet acompanyat del primer ministre belga, Alexander De Croo, amb qui conformen una mena d'eix propalestí a dins de la UE. "Ha arribat el moment que la comunitat internacional, i en especial els països europeus, prenguin una decisió sobre el reconeixement de l'estat palestí", ha dit Sánchez, per tot seguit postil·lar: "Però si això no passa, Espanya prendrà les seves pròpies decisions".

Aquestes paraules han caigut com una bomba a Tel-Aviv i les consideren un alineament no amb la causa palestina i el dret internacional, sinó amb el terrorisme. El ministre d'Exteriors israelià, Eli Cohen, ho ha dit amb aquestes mateixes paraules a través d'un comunicat: "Condemnem les declaracions dels caps de govern d'Espanya i Bèlgica, que donen suport al terrorisme". El ministeri israelià ha convocat els ambaixadors espanyol i belga "per a una dura conversa de reprimenda", segons el comunicat. El mateix Netanyahu també ha insistit en aquesta línia fent una "condemna enèrgica" de les declaracions i lamentant que els dos països no atribueixin tota la responsabilitat del que està passant a Hamàs. "Crec fermament que hem de fer una crida a Israel perquè compleixi amb les seves obligacions en matèria de dret internacional", havia dit Sánchez des de Rafah. La versió oficial d'Israel, però, és que ells estan complint amb el dret internacional i fent servir el dret a l'autodefensa per respondre als atacs de Hamàs del 7 d'octubre, encara que això comporti la mort de milers de civils palestins, gairebé 14.000 segons dades de les autoritats de Gaza.

Resposta d'Albares

El xoc diplomàtic ha continuat amb la resposta del ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, que ha dit que les acusacions d'Israel, en el sentit que Espanya dona suport al terrorisme "falten a la veritat i són inacceptables". Albares ha anunciat que hi hauria una resposta i aquesta ha arribat poc després: Exteriors ha cridat a consultes l'ambaixadora israeliana a Madrid. El xoc diplomàtic entre els dos països, doncs, està servit. Israel té por que la posició espanyola i belga s'acabi imposant al si de la Unió Europea, que en un primer moment es va alinear amb Israel però que després, en vista del curs de la invasió israeliana de Gaza, ha anat matisant la seva posició, amb evidents discrepàncies internes. Així, per exemple, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha tingut des de l'inici del conflicte una postura més crítica amb Israel que la presidenta de la Comissió, l'alemanya Ursula von der Leyen. El belga De Croo ha insistit avui, en línia amb la postura de Sánchez, que "no hi haurà una solució militar" al conflicte entre israelians i palestins.

D'altra banda, el pas de Sánchez també ha provocat la reacció de l'oposició de dretes a Espanya, més alineada amb Israel que l'esquerra en aquest conflicte. El PP ha fet dit que considera Sánchez un "imprudent en política exterior" perquè anar a Israel per "ofendre'ls" és el contrari de la diplomàcia. "Per anar-hi l'últim i crear un conflicte millor no haver-hi anat", han insistit fonts populars després de recordar els cops de volant de Sánchez en qüestions com el Sàhara i les relacions amb el Marroc o Algèria. En canvi, el pas de Sánchez ha estat aplaudit per la seva sòcia a l'executiu i líder de Sumar, Yolanda Díaz, i altres formacions d'esquerres del Congrés, que en el debat d'investidura ja van ressaltar la seva crítica a les operacions militars israelianes. En el seu discurs d'investidura Sánchez es va comprometre, segons consta també en l'acord de govern amb Sumar, a "treballar a Europa i per descomptat a Espanya" per assolir el reconeixement de l'estat palestí.

Amb aquest moviment Sánchez marca un perfil propi en l'àmbit internacional com a líder occidental crític amb Israel i confirma la seva intenció d'aprofitar aquest mandat per tenir un paper en aquest àmbit. Això sí, com a represàlia Israel no participarà en el 8è Fòrum de la Unió pel Mediterrani que se celebrarà dilluns a Barcelona i que ha de reunir els ministres d'Exteriors de 43 països. Sánchez volia convertir l'acte en una cimera per la pau al Pròxim Orient però hi haurà un dels dos contendents que no hi participarà. En diplomàcia, tenir una posició clara de vegades és incompatible amb fer de mediador.