El viatge a Núria que el Govern no fa amb Rodalies (però sí amb el cremallera)
L'executiu socialista escull Vall de Núria per celebrar les seves segones jornades de treball després de Poblet


QueralbsSón les 6.01 del matí i un tren de la R3 entra a l'estació de Sants. És puntual: les pantalles mostren incidències ja a la R1, però no a la línia que connecta Barcelona amb la Tor de Querol i que, ara fa una setmana, era protagonista d'una de les incidències més sonades de les últimes setmanes: el tall d'un cable va deixar la línia unes hores sense servei. Els usuaris que han pujat avui al tren a Barcelona i han baixat abans de Planoles han tingut sort: "Avui el tren va lent, però va", subratllava a l'ARA l'Empar, que agafa la Renfe cada dia per anar a treballar a la Garriga i està acostumada a les avaries. "No acostumo a tenir gaires problemes", explicava en Carles, que va a Puigcerdà a passar el cap de setmana. La Zoila, que viatjava a la casa del seu difunt marit a la Cerdanya, també era del mateix parer. Malauradament, la sort se'ls ha acabat a Ribes de Freser —on aquest divendres ha aterrat el Govern en ple per agafar el cremallera cap a Núria—. El tren s'ha aturat a la següent parada, Planoles, i ha calgut activar un transport alternatiu per als que havien de seguir el viatge. Al mateix temps, la circulació a la R3 quedava interrompuda en sentit contrari, entre Franqueses i Centelles per una incidència a la infraestructura.
Després de gairebé tres hores de viatge, el tren de la R3 ha arribat aquest divendres a Ribes de Freser amb quinze minuts de retard. A temps, però, perquè l'ARA arribi al punt de trobada entre Govern i els periodistes per pujar cap a Vall de Núria: era l'estació del cremallera, dels Ferrocarrils de la Generalitat. La tria no és casual, i obeeix a la voluntat del Govern de reivindicar aquesta infraestructura en ocasió de les seves segones jornades de treball, des d'aquest divendres al dissabte. Les primeres van ser a Poblet, a l'agost.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha estat la més matinera: ha arribat abans que ningú a l'estació del cremallera, equipada amb una jaqueta corporativa de FGG. No ha arribat amb la R3 com cap dels altres membres del consell executiu. La major part dels consellers s'hi han desplaçat en un mini bus que els ha traslladat tot junts a l'estació, tal com van fer quan van anar a Poblet. Salvador Illa s'ha afegit al Govern a l'estació de Queralbs, territori pujolista per excel·lència. Algun conseller més urbanita ha patit una mica més del compte al trepitjar Vall de Núria, nevada, per no dur el calçat adequat.
La trobada a Vall de Núria havia de servir per tirar la vista enrere i fer una anàlisi més pausada dels vuit primers mesos de legislatura. Tanmateix, la guerra comercial de Donald Trump ha obligat el Govern a canviar de plans i a enfocar les sessions de treball pràcticament com un monogràfic sobre què pot fer la Generalitat per donar resposta a les empreses catalanes afectades. El president també ha lliurat als consellers i conselleres un text de Václav Havel, dramaturg i expresident de la República Txeca, Condicions per al despertar de la responsabilitat humana en el món postmodern, per convidar-los a reflexionar sobre els reptes del context internacional. Illa tampoc s'ha estalviat d'haver de respondre alguna pregunta dels periodistes sobre el caos amb Rodalies, que ja li ha costat una petició de dimissió a la consellera Paneque per part de l'oposició.
Un cop més, el president català ha admès que les coses no van com cal ni "com el Govern vol" amb els trens, tot i que també ha defensat que la Generalitat s'arremanga per millorar l'atenció als usuaris, incorporar aviat nous trens i treballar acompanyada de l'Estat perquè s'executin les inversions. El cas de la R3 és especialment paradigmàtic: al ser una línia de via única des de Montcada Bifurcació, la freqüència de pas en hora punta és de trenta minuts i qualsevol incidència en el traçat multiplica els retards. Les obres per desdoblar-la –que s'anuncien des dels anys vuitanta– van començar el 2023 amb queixes pel mal funcionament del servei alternatiu i tornaran aquest estiu amb nous talls. La línia és centenària –el primer tram, de Ripoll a Ribes de Freser, es va inaugurar el 1919– i la seva modernització ha estat una reivindicació històrica del territori. La línia sencera –de l'Hospitalet a la Tor de Querol– són 165,9 quilòmetres, amb una duració total de gairebé quatre hores si no hi ha retards. Per carretera, el mateix trajecte es fa en dues hores i quart.
Els usuaris de la R3 esperen aquestes millores amb actitud estoica. "Si és gratis, tampoc no es pot demanar més", deia en Ramon, un passatger, en referència als abonaments de Rodalies que caducaran al juny si no hi ha canvis. La Maria, estudiant d'educació infantil a la Universitat de Vic, també explicava que als matins el tren sol fallar menys. "Tinc més problemes a la tornada", deia, resignada.