És viable fer la ronda Nord de la B-40?

BarcelonaSi el PSC acaba aprovant els pressupostos, el Govern es veurà obligat a posar en marxa el projecte per fer la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell que fins ahir mateix rebutjava. Constatat aquest fet, el dubte raonable és aquest: ¿avui en dia és viable fer una via d'aquestes característiques? Aquest mateix divendres, els comuns, contraris al projecte, ja han vaticinat que serà impossible perquè la justícia tombarà el projecte pel seu impacte ambiental, com fa poc va anul·lar l'allargament de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar. "Hi ha un bé superior que s'ha de preservar, que és l'emergència climàtica", ha dit Jéssica Albiach. Però no està tan clar. Tot el que afecta aquesta carretera aixeca passions –fins a condicionar uns pressupostos de 41.000 milions– i hi ha opinions per a tots els gustos.

L'11 de novembre de l'any passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el perllongament de la C-32 perquè, resumint molt, els estudis previs no tenien en compte la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament el 2017. La Generalitat ni tan sols va recórrer la sentència. La plataforma Aturem la C-32 va celebrar el veredicte, pel qual havia lluitat durant anys. Un dels seus portaveus, Joan Mora, hi veu molts paral·lelismes amb la ronda Nord. "Són projectes que tenen un fort impacte en el territori i, per tant, aplicant la norma són difícils de justificar", explica en conversa amb l'ARA. El seu vaticini és que ara, amb la ronda Nord, les administracions implicades faran tot el possible per "maquillar-ho", però creu que amb una "oposició forta" es podrà plantar cara com es va fer a Blanes i Lloret. Al Vallès, els detractors de la B-40 ja escalfen motors. Un d'ells, Isidre Soler, està convençut que, com que seria un "atemptat paisatgístic", es podrà combatre apel·lant a les "directrius ambientals" actuals. "És un projecte molt inviable", rebla.

Però també hi ha els que estan convençuts que no hi haurà cap problema, entre els quals el PSC. Fonts socialistes asseguren que una part del traçat, sobretot el que afecta Sabadell, anirà "soterrat" i tindrà impacte ambiental "zero", a més de defensar que la nova proposta és molt diferent de la del projecte original. Una de les seves cartes és que els tres alcaldes de la zona –Terrassa, Sabadell i Castellar– en són partidaris i asseguren que ells serien els primers a no voler "trinxar el paisatge". El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, també està a favor d'aquesta via i aquest divendres ha demanat, a més, que també es desencalli l'ampliació de l'aeroport i el projecte de Hard Rock.

Els experts

Els experts en la matèria hi posen perspectiva. Un d'ells és l'arquitecte i membre de Fem Vallès Manel Larrosa, que segueix el tema des de fa anys. Per a ell, si l'objectiu és aplicar el projecte original de Quart Cinturó –la idea original de la B-40 mai aplicada era una via orbital entre Abrera i Granollers– tindria "un impacte brutal". Ara bé, la seva opció és buscar una solució intermèdia entre això i no fer res. El seu argument és que Terrassa i Sabadell són dues ciutats de més de 200.000 habitants que no estan ben connectades i que la solució passa pel "transport públic", però també per "millorar la xarxa viària". Aquesta mateixa setmana, Fem Vallès celebrava que la millora de les infraestructures al territori "formi part del debat públic i polític" i llançava les seves pròpies propostes.

En una línia similar es pronuncia el president de la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Josep Reyner. En primer lloc, dubta que es pugui avançar què diran els tribunals d'una obra per projectar. A parer seu, el primer que s'ha de fer és aclarir que tot plegat no té a veure amb el projecte original de B-40 –que veu "enterrat–, sinó que s'està parlant d'una ronda diferent. La seva posició és que, en efecte, cal millorar el ferrocarril, però sense oblidar que "les carreteres continuen sent necessàries". "La millora de la comunicació [viària] entre Terrassa i Sabadell és també una necessitat, sense perjudici de millorar la seva mobilitat per altres mitjans", resol. El futur de la ronda Nord està per escriure i l'únic que es pot anticipar és que seguirà aixecant passions entre els partidaris i entre els detractors, però amb un ull posat, segurament, als tribunals.