La via Puigdemont: una DUI oberta a la mediació

BarcelonaNi marxa enrere ni salt al buit. Sobre l’estret marge que deixa aquesta dicotomia transitarà avui el discurs que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, adreçarà al Parlament. En una jornada maratoniana farcida de trobades al Palau de la Generalitat amb consellers, partits i entitats, Puigdemont continuava perfilant ahir el discurs més important de la seva carrera política. Una intervenció històrica en què el president, segons apuntaven diverses fonts sobiranistes, buscarà fer compatible l’aplicació de la llei del referèndum -que preveu la declaració d’independència després de la victòria del sí en el referèndum- i una aplicació progressiva de la llei de transitorietat. És a dir, un salt gradual entre la declaració d’independència i la seva aplicació efectiva. En aquest marge temporal ha de ser clau la mediació internacional i l’apel·lació a un diàleg d’igual a igual amb l’Estat, les altres dues claus del discurs del president.

Conscient que la partida fa temps que es juga en el terreny de joc internacional i que l’1-O ha carregat de legitimitat les reivindicacions independentistes, el president de la Generalitat no vol perdre ara aquesta empenta i tornarà a presentar-se com un actor disposat a dialogar fins a l’últim minut. Dialogar, això sí, d’igual a igual amb l’Estat i sobre la forma com s’apliquen els resultats de l’1-O. Per precipitar aquesta negociació, el Govern encara espera una proposta de mediació -ahir vuit premis Nobel de la pau van demanar diàleg per a Catalunya- que tingui prou força per plantejar-la obertament a l’Estat. De moment, cap dels oferiments que han arribat a Palau han satisfet prou, i diverses fonts dins l’independentisme interpreten que la declaració d’independència al Parlament és un gest de força que ha d’acabar propiciant, d’una banda, la reacció de l’Estat i, com a conseqüència, la intervenció de la comunitat internacional.

Fonts de tots els actors independentistes vaticinaven ahir una resposta irada del govern espanyol al que passi al Parlament. Una resposta contundent -a través de l’article 155 de la Constitució i possibles conseqüències penals, tal com va tornar a insinuar ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría- que, interpretaven, jugaria a favor dels interessos de l’independentisme. “De moment portar les situacions al límit ens ha beneficiat”, admet un dirigent sobiranista.

DUI per negociar

Un document comissat per la Guàrdia Civil a l’exsecretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, abonaria aquesta tesi. Segons l’Agència EFE, el document EnfoCATs: Reenfocant el procés d’independència per a un resultat exitós. Proposta estratègica aposta per desfermar “un conflicte d’ampli suport ciutadà”, orientat a “generar inestabilitat política i econòmica” després d’una declaració d’independència per tal de forçar el govern espanyol a negociar. La mateixa tesi la defensava també ahir el diputat de la CUP Benet Salellas. Per això Salellas descartava qualsevol hipòtesi diferent a la declaració d’independència. “Tot el que ha de passar està escrit, i ni nosaltres ni bona part del país entendria que això no es fes així”, va advertir.

Així doncs, malgrat la pressió tant econòmica -amb el degoteig constant d’empreses traslladant la seva seu social fora de Catalunya- com política a què s’ha vist sotmès per frenar la declaració d’independència, Puigdemont compareixerà avui al Parlament amb la intenció de declarar la independència de Catalunya. “No hi ha marge per fer marxa enrere”, apuntaven ahir fonts governamentals, que responien així a les veus -també dins de l’independentisme- que en els últims dies han demanat aturar la DUI. L’última, ahir, la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Les mateixes fonts, però, admetien que Catalunya no està en disposició d’actuar immediatament com un estat independent. Per això Puigdemont treballava ahir amb l’opció d’introduir la DUI en el seu discurs -no hi haurà cap votació-, obrir un període de mediació i aplicar progressivament la llei de transitorietat. Una via amb reminiscències eslovenes. Als despatxos de la Generalitat fa temps que s’estudia el cas d’Eslovènia, que després del referèndum va obrir un període de sis mesos fins a la declaració d’independència per intentar dialogar amb l’executiu iugoslau, controlat pels serbis. No hi va haver acord, però Eslovènia va avançar en les estructures d’estat que sis mesos i una guerra de deu dies després va començar a desplegar.

I com s’aplica gradualment la llei de transitorietat? Per exemple, posant en marxa només el procés constituent. Una perxa amb la qual intentar atraure també una part dels comuns en la nova fase. A partir d’aquí, caldria definir els següents passos de la llei. Tot i que majoritàriament no especifica terminis, la llei de transitorietat sí que en fixa alguns.

Nou Tribunal Suprem

El primer i més obvi és que, un cop aprovada, passaria a ser la “norma suprema” de l’ordenament jurídic català i, sobre el paper, la Constitució espanyola deixaria de tenir vigència a Catalunya. I això significaria, per exemple, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es convertiria en el Tribunal Suprem. La norma preveu que al cap de cinc dies de la seva entrada en vigor, el Parlament aprovarà per majoria absoluta els presidents de les sales del nou Suprem.

Avui a les sis de la tarda Puigdemont compareixerà davant l’hemicicle del Parlament per desvelar moltes de les incògnites que va deixar l’1-O i obrir una nova fase del Procés. I ho farà amb l’independentisme mobilitzat al carrer com a resposta a la crida de l’ANC i Òmnium per celebrar el que s’espera que sigui un dia històric. La fase posterior a la declaració d’independència, però, no amaga menys incerteses que totes les anteriors.