La via per no presentar cap candidat a la investidura

BarcelonaEl veto del Tribunal Constitucional a la investidura de l’expresident Carles Puigdemont no va ser només una anomalia perquè fos el primer cop que s’impugnava el nomenament d’un candidat a la presidència, sinó també perquè va obrir una incògnita sense precedents al Parlament: ¿havia començat a córrer el termini dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’eleccions? ¿O no es podia activar el compte enrere sense que hi hagués una votació? Aquella experiència és la que s’estudia ara a la mesa del Parlament perquè els dos mesos comencin a comptar encara que no hi hagi candidat.

Fa dos anys, els serveis jurídics del Parlament van convenir que el compte enrere havia de quedar paralitzat, perquè s’havia avortat el ple per decisió d’un “òrgan extern”. La llei de la presidència i del Govern recull que, en cas d’inhabilitació del president -Quim Torra pot ser apartat del càrrec en les pròximes setmanes-, el president del Parlament té deu dies per proposar un candidat alternatiu i, en cas de votació fallida, s’activa el rellotge dels dos mesos fins a la convocatòria dels comicis. Ara bé, Torra ja ha demanat que no s’hi presenti cap presidenciable, de manera que la situació seria altre cop un terreny desconegut.

L’informe dels lletrats del 2018 dona resposta a aquesta pregunta. Els serveis jurídics, malgrat considerar que amb la investidura fallida de Puigdemont no començava a córrer el termini -no va comptar fins a la investidura fallida de Jordi Turull-, van preveure unes quantes vies per esquivar la paràlisi institucional. I una d’elles atorga a Roger Torrent la possibilitat d’activar el rellotge. Caldria que constatés la “impossibilitat d’una investidura”.

Escurçar el temps?

Si els lletrats donessin per bo l’informe que ja van fer el 2018, la seqüència podria ser la següent, en cas que el Suprem inhabilités Torra: Torrent, en un termini de deu dies, comunicaria que no hi ha candidat de consens i a partir d’aquell moment començarien a comptar els dos mesos fins a la convocatòria d’eleccions -54 dies després hi hauria la cita a les urnes-. Ara bé, hi ha dues variants respecte a aquest escenari. Per començar, diverses fonts jurídiques de JxCat interpreten que, si no hi ha candidat i així ho constata Torrent, fins i tot es podrien escurçar els dos mesos fins a la convocatòria d’eleccions. Aquesta versió ja té detractors, però, que recorden que la llei és explícita sobre els terminis.

Però encara hi ha una altra opció. Tot i que Torra ha reclamat que no hi hagi candidats alternatius, tots els grups poden proposar el seu al president del Parlament. Miquel Iceta (PSC), Carlos Carrizosa (Cs) o Alejandro Fernández (PP) es podrien erigir com a presidenciables si Torrent ho acceptés. Malgrat que no obtinguessin la majoria del ple, la seva candidatura tindria una utilitat per a ells: presentar-se com els responsables d’activar el rellotge fins a la convocatòria d’eleccions i posar fi a la paràlisi després d’una eventual inhabilitació del president.