La Meridiana, desbordada, mostra al món la força del sobiranisme

BarcelonaFaltaven pocs minuts per a les set de la tarda quan la interpretació, per part de l'Orfeó Català, de l'himne nacional tancava una nova jornada intensa per al sobiranisme. Un any més, la mobilització de l'Onze de Setembre ha estat un èxit massiu, clamorós, innegable. El ritme d'inscripcions ha estat lent, i hi havia, novament, dubtes sobre si els organitzadors serien capaços de combatre un eventual cansament i repetir l'èxit d'anys anteriors. La resposta era evident ja a les tres de la tarda.

Dues hores abans de l'inici de la Via Lliure la Meridiana ja era plena de gent. Una hora abans, l'avinguda presentava un ple espectacular. I a les 17.14 no s'hi cabia. 1,4 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana; 550.000 segons la delegació del govern espanyol. Més enllà de l'habitual ball de xifres, el cert és que, per quart any consecutiu, el sobiranisme ha fet una demostració de força. Espectacular, festiva, cívica, pacífica, la Via Lliure del 2015 ha sumat noves imatges a l'àlbum de fotos dels que estan convençuts que, ara sí, el país té la independència a tocar. Des de l'aire, les imatges tornaven a ser espectaculars. Barcelona, desbordada, ha viscut una nova Diada espectacular.

Imatge plàstica i massiva

A l'inici de la Meridiana el punter gegant ha iniciat el seu llarg recorregut que ha cosit la Via de nord a sud, des de Sant Andreu fins al Parc de la Ciutadella, amb un minut de retard. Ha avançat, en un clima d'eufòria i entusiasme, portat per un grup d'esportistes. Al seu pas, centenars de milers de persones amb els punters de colors en funció dels trams, i moltes estelades, ocupaven completament la Via. Una imatge potent i plàstica, vibrant i espectacular. Tot, en el clima festiu i cívic habitual en totes les mobilitzacions sobiranistes. I, sobretot, massiu, molt massiu. Amb prou feines els voluntaris han aconseguit deixar lliure el centre de la Meridiana per tal que avancés, avinguda avall, el punter des de Can Dragó fins a les portes del Parlament. Cinc quilòmetres plens d'il·lusió i reivindicació.

Un any més, els organitzadors han demostrat el seu domini de l'escenografia. Si els diaris i les televisions del món volen imatges, avui les tenen. El mosaic més gran de la història. 45 minuts, 5,2 quilòmetres de política visual. Una catifa humana de colors, disciplinada i alegre, impactant i senzilla, que ha començat esperant a peu dret i ha acabat ballant a ritme de rumba, la de 'Catalunya té molt poder', versió del 'Barcelona té molt poder' que Peret va popularitzar per Barcelona 92. Ha estat una versió tan especial com la jornada, que ha començat amb 'Catalunya té molt poder' i ha acabat amb 'Volem pa amb oli' i 'Independència'.

La Via, cosida

Tres quarts d'hora ha trigat el punter gegant a completar els cinc quilòmetres del recorregut. En arribar al final, a les portes del Parc de la Ciutadella, la cremallera s'ha tancat i la Via quedava cosida, amb centenars de milers de persones apuntant els seus punters de colors cap al Parlament i, simbòlicament, cap a la República Catalana. A l'escenari, que simbolitzava una urna gegant, hi havia l'Emma, que ja havia estat protagonista en la V del 2013. Al seu costat, desenes de joves que, el 27 de setembre, faran 18 anys i podran votar per primera vegada. "Benvinguts a l'última Diada autonomista", diu la presentadora, Montse Llussà. Quim Torra, president d'Òmnium Cultural, estava eufòric: "Hem tornat a omplir els carrers per decidir el nostre futur". "Aquest és un poble que vol ser normal, i el que és normal és tenir un estat propi", deia Torra, que apuntava que, "com deia Pau Casals, la llibertat no és negociable".

"Un país de tots i per a tots"

Després de Torra, ha pujat a l'escenari Gabriel Rufián. "Sóc fill i nét d'andalusos i sóc d'una plataforma molt humil però que fa molt soroll que es diu Súmate", ha dit Rufián, mentre el públic cridava "Súmate". Dos dies després que Pablo Iglesias demanés el vot per a Catalunya Sí que es Pot al·legant els cognoms i el lloc de procedència dels catalans, Rufián ha assegurat que "aquest és un país de tots, i per a tots" i s'ha adreçat als espanyols per dir que "això no va de trencar res sinó de sumar de forma diferent".

El missatge al món: "No volem res més que un estat propi"

El missatge al món l'ha donat, en anglès, l'editora americana Liz Castro. "No volem res més que un estat propi, i el reclamem amb un somriure", ha dit Castro, en un discurs en què ha afirmat que "els nostres vincles familiars continuaran sent forts amb Espanya, tal com ho són els americans respecte de la Gran Bretanya. Senzillament, volem millorar les nostres vides i el futur de les noves generacions". Castro ha reclamat als ciutadans del món que escoltin la veu dels catalans que surti de les urnes el 27-S.

"Ni un minut més al Regne d'Espanya"

"Hem tornat a fer història", ha assegurat el president de l'ANC, que ha reivindicat "un Estat lleial, que respecti els nostres drets com a ciutadans, que estigui al nostre costat, no volem ni un minut més seguir formant part del Regne d'Espanya". "No creiem en un estat que ha utilitzat tot el seu poder per evitar que aquest país generi progrés i llibertat", ha dit Jordi Sànchez. "Aquest país el construirem amb tota la gent que hi viu i que vindrà. Mai no hem preguntat d'on hem vingut ni quina llengua parlem. Som un sol poble, aconseguirem la llibertat com un sol poble i ningú ens dividirà", ha dit Sànchez en al·lusió a alguns dels arguments habituals del camp unionista, com la corrupció.

"Tenim a tocar la victòria, no podem deixar-la escapar", ha assegurat Sànchez, per a qui "la revolució l'acabarem a les urnes, amb una majoria que sorprendrà el món". "Estem empenyent un canvi històric, que Europa observa. Europa no ens girarà l'esquena quan el mandat de les urnes sigui clar. Està només en les nostres mans. No es tracta de si podem guanyar la llibertat o no, es tracta de si la volem. La volem?", demanava Sànchez, amb un rotund sí dels congregats. Sánchez ha demanat als polítics del nou Parlament que compleixin el mandat de les urnes.

"Deixeu aquest orgull imperial"

Els organitzadors ho han negat per activa o per passiva, però l'acusació ha forçat el president Mas a decidir no sumar-se a la Via, tot i que, com ja va fer els anys anteriors, ha rebut els organitzadors un cop acabat l'acte. Després de reunir-se amb ells, el president n'ha destacat "el seu amor a la democràcia, el seu compromís amb la llibertat"llibertat". Mas ha lloat el "compromís exemplar i la immensa capacitat de mobilització que envia un missatge molt potent de cara a Europa i de cara al món".

Mas, que ha assegurat que parlava en qualitat del país, ha apuntat que "qualsevol nació del món, i Catalunya també, té dret a decidir el seu futur. Aquest dret no se'ns pot negar". El president ha remarcat que "al carrer s'influeix i a les urnes es decideix" i ha enviat un missatge al govern espanyol: "Deixeu aquest orgull imperial, deixeu d'amenaçar amb les lleis com si fossin delinqüents. Som gent normal. Poseu les lleis al servei del debat. Tenim dret a ser escoltats i a ser ajudats".

Barcelona, col·lapsada

La d'aquest any ha estat, un cop més, una Diada formada per moltes famílies, moltes estelades, castellers… i amb la ciutat totalment col·lapsada. A tot l'Eixample, els 2.000 autocars que han arribat a la capital des de diferents punts del país deixaven anar passatgers il·lusionats que, mapa en mà, avançaven cap a la Meridiana. Els barcelonins s'hi acostaven a peu o amb transport públic des dels diferents barris de la ciutat. I és que l'èxit de la Via no només s'ha fet fa palès a la Meridiana sinó arreu de la ciutat. Els grups de gent anant cap a la Via han omplert mitja ciutat: sense taxis, sense autobusos, amb els carrers tallats i amb el metro col·lapsat (tot i que el servei s'ha reforçat a última hora), ha estat impossible que a les 17.14 tothom fos al tram que li tocava. Milers de persones han fet tard. A les sis de la tarda encara hi havia gent sortint de les parades del Metro, incapaç d'absorbir el flux multitudinari de ciutadans.

Una Via especial

Amb centenars de milers de persones als carrers, la d'avui ha estat una nova demostració de força, i ja en van quatre. Però no ha estat, aquesta, una Diada més. La convocatòria d'unes eleccions que fins i tot l'unionisme ha convertit en plebiscitàries, han fet de la d'aquest any una Via especial. Tots els grups no sobiranistes l'han considerat un acte electoral, i han aconseguit que la Junta Electoral obligui TV3 a compensar-los a canvi d'emetre l'acte en directe. Electoralisme és el motiu que ha al·legat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per tal de justificar la seva absència, tot i que sí que hi ha anat Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de Barcelona. Antoni Baños, cap de llista de la CUP, ha negat el caràcter electoral de la cita: "Nosaltres sempre hi hem estat, quan hi havia molta gent i quan no". Però, electoral o no, és evident que el 27-S aporta una sensibilitat especial a l'esdeveniment. Raül Romeva, a la capçalera, es feia fotos i 'selfies' amb tothom que l'hi demanava.