La via Illa per seduir Espanya

Madrid"Salvador Illa no es veu com algú que vol col·laborar amb l’Estat, es veu com algú que forma part de l’Estat. És diferent". Aquesta frase d’una persona que coneix la manera de pensar del president de la Generalitat defineix a la perfecció la nova via que, després del Procés, Illa vol posar en marxa perquè, en paraules d’ell mateix durant el debat de política general, "Catalunya torni a liderar econòmicament Espanya". I en què consisteix aquesta via? El primer tast l’hem tingut aquest 12 d’octubre amb la seva presència a la desfilada del dia de la Hispanitat. Illa vol abanderar una mena de retorn de Catalunya a Espanya i una normalització institucional que, a més de fer-ho per convicció, està convençut que donarà més fruits que el que ell considera que era una política equivocada d’aïllament dels executius independentistes. "Tenir bons socis ajuda que Catalunya vagi millor", va proclamar en el debat.

Per aconseguir-ho, Illa compta amb diversos trumfos que no tenien cap dels seus predecessors. El primer és el suport total de l’establishment i els poders econòmics catalans, exemplificat en la visita de Pedro Sánchez al Cercle d’Economia del 30 de setembre. "Sánchez ha descobert a Catalunya una manera de fer que a Madrid no existeix, unes elits que es preocupen pel país i no només per ells", explica un membre del Cercle que coneix bé el president espanyol. "Per això Sánchez va triar el Cercle per venir a explicar els seus plans amb el finançament, però també és cert que hagués trobat la mateixa receptivitat en Foment, Pimec o la Cambra", afegeix.

La necessitat de Sánchez

El segon trumfo amb què compta Illa és el fet que Sánchez necessita que a Catalunya li vagi bé per poder-la utilitzar com a contramodel al Madrid d’Ayuso. "El camí no és el que fa Ayuso a Madrid, el camí és el que ha anunciat Illa a Catalunya de construir 50.000 habitatges públics", va dir dimecres a la sessió de control al Congrés. "Si el PSOE tingués un altre territori potent a més de Catalunya, per exemple Andalusia, podria repartir més, però ara li toca apostar-ho tot a Catalunya", diu una veu autoritzada del món sindical espanyol. Al govern espanyol són conscients que ara els interessa que Catalunya vagi bé, però també que ho han de fer sense que se note el cuidado, per no irritar la resta de comunitats autònomes. "El que va bé per Catalunya va bé per Espanya", és la divisa de la Moncloa.

Un tercer trumfo que Illa també pot jugar, segons una persona molt ben connectada amb el món econòmic madrileny, és el suport de la Casa Reial. "Un dels que més content està amb el canvi de govern a Catalunya és Felip VI, i això també té la seva influència en el món econòmic", afirma aquesta font coneixedora de les interioritats de la monarquia i el seu pes en el gran empresariat espanyol, i que explica que el monarca valora molt positivament el canvi que hi ha hagut a Catalunya gràcies a les polítiques de Pedro Sánchez. I si algú pot ajudar a fer tornar a Catalunya les seus de les grans empreses que van marxar, sens dubte és ell.

Ara bé, quin és l’objectiu de fons? Superar econòmicament Madrid? El mateix Illa ho va matisar en el seu discurs el mateix dimarts, conscient que el procés d’acumulació d’activitat econòmica a la capital de l’Estat és imparable. "El lideratge econòmic va més enllà del producte interior brut, que també és rellevant, o de qualsevol altre indicador com la renda per càpita, que també és important. És també, al nostre entendre, una qüestió de valors i de model. I els hi he parlat abans de dos models: prosperitat compartida o prosperitat excloent." I aquí Illa va aportar alguns indicadors en què Catalunya supera Madrid, com ara el nombre d’empreses innovadores, l’emprenedoria tecnològica o el nombre de patents. Per tant, es tracta no tant de superar Madrid com de construir un model alternatiu al paradís neoliberal que vol construir Ayuso. Si ho comparem amb els Estats Units, Catalunya seria com la demòcrata Califòrnia i Madrid com el republicà Texas.

La pregunta és: i com es prendrà Madrid, el món politicoeconòmic madrileny, aquest nou intent català per guanyar pes a Espanya per la via col·laborativa? Les fonts consultades coincideixen que aquí hi ha dues ànimes: els que estan en la guerra cultural contra Pedro Sánchez, i per tant veuen Catalunya com l’obstacle que els impedeix governar, i els que tenen una visió més d’economia productiva, que poden ser més receptius. "En tot cas a Madrid ja no es veu Catalunya com un competidor, és com el Barça i l’Espanyol. Ells són el Barça i a nosaltres ens veuen com l’Espanyol", explica un directiu català establert a Madrid. Això és així malgrat que en termes de PIB la diferència entre Madrid i Catalunya no arriba als 7.000 milions (262.000 milions versus 255.000). Però és cert que Madrid, tal com explica Fernando Caballero en el seu llibre Madrid DF (Arpa, 2024), busca situar-se com la gran ciutat global del sud d’Europa i mirar d’igual a igual Londres o París, mentre que Barcelona ha d'acceptar un paper subsidiari respecte a la capital espanyola.

L'establishment i l'aeroport

"El que està fent Illa és molt intel·ligent perquè a Madrid no saben com reaccionar. Sempre ens deien que de calés es podia parlar però d’independència no. Doncs bé, ara volem parlar de diners sense independència, i això els descol·loca", explica un empresari que espera que el nou finançament serveixi també per abaixar la pressió fiscal i ser més competitius. "L’establishment català s’ha arrenglerat al darrere d’llla, però el president es juga la seva credibilitat en la qüestió de l’aeroport", afegeix. "I també haurà de fer, tard o d’hora, algun gest amb els impostos per demostrar que no és presoner d’ERC i Comuns", remarca.

"Illa té bona imatge entre les bases del PSOE, fins i tot les més espanyolistes", remarca una persona que coneix el partit socialista per dins. "I quan vagi a veure els presidents autonòmics del PP els desarmarà i els posarà en contradicció amb el finançament", afegeix.

Ara bé, quines palanques té Sánchez per afavorir Catalunya? Doncs moltes. La primera, i que a la Moncloa afirmen que ja hi estan treballant a fons, és augmentar l’execució de les inversions. També poden accelerar tràmits en projectes estratègics com el de la fàbrica de xips o completar el traspàs de Rodalies. I finalment hi haurà la qüestió del finançament. Aquí és on tant el govern català com l’espanyol se la juguen. "Tot dependrà de fins on pot arribar Sánchez, és a dir, fins on li deixen els poders econòmics i el sistema Madrid. I si Junts li dona temps o no", conclou un veterà dirigent de la UGT.