El veto conjunt al PSC no rebaixa la tensió en l’independentisme

BarcelonaJxCat i ERC han dedicat part de la campanya a atacar el PSC i, a la vegada, a tirar-se pel cap els pactes que sí que tenen amb els socialistes. Els de Laura Borràs governen amb el PSC a la Diputació de Barcelona i els republicans han firmat acords amb el PSOE al Congrés de Diputats. Si algú pensava que, el fet que JxCat i ERC es comprometessin dimecres per escrit a no pactar amb els socialistes per arribar a la Generalitat, rebaixaria la tensió al bloc independentista, s’equivocava. Els dos partit han firmat, sí, però segueixen sense refiar-se l’un de l’altre i es miren de reüll. El veto conjunt als socialistes no ha calmat els ànims. 

La candidata de JxCat, Laura Borràs, ha basat la seva campanya en alertar de la possibilitat d'un tripartit i aquest dijous, un cop Esquerra ja havia signat el compromís de no pactar amb el PSC, ha mantingut els dubtes sobre els republicans. De fet, ha remarcat que el candidat d'ERC, Pere Aragonès, ha delegat la signatura al cap de campanya, Sergi Sabrià. "Ell sabrà per què ho ha fet", ha dit en una roda de premsa a Efe, mentre que ha instat els electors a optar per qui els doni més "confiança" i "coherència". Segons Borràs, el pacte més rellevant pels interessos de Catalunya és a l'Estat entre Esquerra i el PSOE, i per això ha demanat als republicans que també traslladin el veto dels socialistes a Madrid. "El tripartit ja funciona", ha assegurat. A parer seu, l'impacte que té l'aliança de Junts i els socialistes a la Diputació és menor que a Espanya, tot i que s'ha mostrat oberta a revertir-la si Esquerra trenca amb el PSOE a Madrid i també els acords que té amb els de Salvador Illa en alguns ajuntaments.

Des de JxCat insisteixen que si Esquerra suma amb els comuns i els socialistes s'aliarà amb aquestes formacions en lloc de fer un govern independentista. "Si sumen, passarà", reitera Borràs als mítings. A parer seu, no es tracta només que puguin fer govern entre els tres partits, sinó també una combinació entre Esquerra i els comuns a l'executiu comptant amb els vots socialistes des de fora. "Al debat de TV3 [Aragonès] no m'ho va deixar clar", ha dit la candidata.

ERC va firmar el manifest perquè va considerar que anava en la mateixa línia del que ha dit tota la campanya i no es podia permetre que hi hagués cap sospita sobre la seva posició. "No pactarem amb el PSC. Res que no hàgim dit 1.000 vegades", expliquen des de la direcció republicana. El document, però, ha generat molt més soroll que qualsevol de les afirmacions que Esquerra havia fet als seus mítings. Aquest dijous, el candidat, Pere Aragonès, volia treure ferro a la polèmica argumentant que han firmat per coherència i res més. "Si ho diem, no tenim cap problema en firmar-ho", ha argumentat en una entrevista amb RAC1. Però, un cop resolta aquesta qüestió, la desconfiança cap a JxCat es manté. A Esquerra no han agradat les advertències de Borràs demanant que el veto als socialistes s’apliqui també als pactes que manté ERC amb el PSOE. Aragonès ha criticat que Borràs "massa sovint s’equivoca d’adversari". "Lamento aquesta campanya de retrets i que es qüestioni la paraula d’un candidat que hauria de veure com un aliat", ha explicat. ERC té clar que no pactarà amb el PSC després dels comicis, però també que tampoc variarà la seva estratègia pactista amb el PSOE a Madrid. Aragonès ha defensat que, sigui quin sigui el resultat del 14-F, mantindran el seu full de ruta actual cap a la independència, que passa per eixamplar la base de partidaris de la república i intentar un diàleg amb el govern espanyol per pactar el referèndum. "Ens hem marcat una estratègia que creiem que és la millor", ha dit.

D'on surt el manifest?

El compromís dels partits independentistes de no pactar amb el PSC sorgeix d'una entitat, Catalans per la Independència, nascuda el 27 de desembre del 2020 per fer "accions reivindicatives i de pressió als partits" sense esperar el beneplàcit de "cap direcció", explica a l'ARA Maria Mas, presidenta de l'associació. De fet, ja es va intentar a finals del 2019 en clau espanyola, però no va ser possible perquè l'ANC ho va acabar refusant (en aquell moment en formaven part).

El manifest pel 14-F sorgeix, com exposa Mas, per afavorir la participació electoral: "Volem que la gent vegi que el seu vot serà útil i que servirà per evitar que el PSC estigui al govern pel retrocés que això suposaria en la lluita per la independència", diu, i afegeix que això ha de ser un "punt de partida" per a la unitat estratègica. Una unitat que, si s'escau, haurà d'arribar després de la campanya electoral, ja que Mas explica que volien fer un acte unitari amb "una signatura conjunta" però que els actes dels candidats ho va fer "inviable". En tot cas, treu ferro als retrets de Borràs a Aragonès per no signar-lo directament, ja que va ser per agenda. "Teníem gent a Lleida i, aprofitant que Borràs era allà, el va signar, però a Manresa, on era Aragonès, no, i el seu cap de campanya, Sergi Sabrià, es va oferir a signar-lo i ens va semblar bé", explica, tot i que aclareix que si hagués calgut s'haurien esperat a tenir la firma del vicepresident.

El PSC busca rèdit i els pactes postelectorals es compliquen

Mentrestant, el PSC ha vist en el veto conjunt que li proposen els independentistes una oportunitat per reimpulsar la seva campanya i intentar rebaixar el rebombori generat per l'al·lèrgia del seu candidat, Salvador Illa, a fer-se proves PCR abans dels debats a la televisió. El mateix Illa ha qualificat aquest veto com "la foto de Colón de l'independentisme". "Això és un episodi més de la bronca i la confrontació", ha criticat, informa Anna Mascaró. Amb l'episodi de la plaça de Colón de Madrid es refereix a la manifestació conjunta que van organitzar el PP, Cs i Vox contra el govern espanyol el febrer del 2019 i que va acabar amb una foto conjunta dels tres partits. Primer semblava que aquell moviment de la triple dreta espanyola havia de derivar en una sacsejada definitiva contra el govern del PSOE, però el que realment va suposar és que els socialistes en van sortir reforçats en les següents eleccions generals.

Al marge del retrets creuats entre JxCat i ERC, el document firmat contra el PSC evidencia un cop més que els dos socis de govern actuals estan condemnats a entendre’s després de les eleccions. I ho hauran de fer malgrat que deixen enrere una legislatura plena de retrets i una campanya que no sigut gaire diferent. A Esquerra li agradaria sumar la CUP i comuns al pròxim executiu, però cap dels dos partits vol abonar aquesta estratègia. La CUP té dubtes de si vol entrar al Govern, i els comuns juren i perjuren que no estaran en un mateix executiu si hi ha JxCat. Per tant, el veto conjunt de l'independentisme confirma que el PSC no estarà en l'equació de possibles pactes electorals entre sobiranistes, però complica encara més trobar una fórmula per poder desencallar la legislatura. Augmenta en l'imaginari el fantasma d'unes segones eleccions.