Xavier Godàs: "A mi no em passarà mai per alt una estructura B"

BarcelonaXavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969), candidat de Nova Esquerra Nacional, va obtenir el 35% dels vots el 30 de novembre i d'aquí una setmana, en la segona volta del congrés d'ERC, aspira a capgirar els pronòstics i guanyar-li la presidència a Oriol Junqueras.

Parla de renovació, però les dues candidatures que han passat a la segona volta són les que tenen més lligams amb el passat recent del partit.

— Les tres candidatures tenien persones de referència del partit entre les seves files o donant-hi suport. Aquesta qüestió no hauria de sorprendre. Estic molt content de tothom que ens dona suport. És molt difícil plantejar que hi ha d'haver canvi quan s'explica que algú que ha presidit el partit durant 13 anys ha de liderar aquest procés. La qüestió clau de la nostra candidatura és que tant jo com la candidata a la secretaria general som canvi en el sentit estricte del terme. Aquí no hi ha ni trampa ni cartró.

També reivindiquen canvi en les formes de governar el partit. A què es refereix?

— La militància ha de tenir un paper protagonista, i això vol dir que ha de poder decidir qüestions clau del partit. Que la presidència i la secretaria general han de fer partit i no participar de les institucions, és a dir, de cap cursa electoral ni de cap funció en cap institució del país.

¿Aquest congrés és un plebiscit sobre Oriol Junqueras?

— No, en absolut. Si hem de parlar de plebiscit és un plebiscit sobre Esquerra Republicana de Catalunya. La qüestió clau és si ERC torna a ser ERC, és a dir, un partit d'esquerres independentista que capitaneja tot l'espai polític de l'esquerra nacional.

Quan el partit va deixar de ser ERC?

— Quan va intentar agradar a tothom pensant que d'aquesta manera arribaria a més gent. S'ha desnaturalitzat la identitat política pròpia d'Esquerra, que és situar-se clarament en l'esquerra nacional. No ens farem més grans deixant de ser Esquerra, a vegades giravoltant el volant cap a l'esquerra sucursalista espanyola i a vegades giravoltant el volant cap a la dreta catalana per molt independentista que sigui.

¿Els pactes amb Junts s'han acabat si vostè guanya el congrés?

— S'ha acabat que ens hàgim de supeditar als uns i als altres.

Però sempre hauran de negociar i acceptar renúncies per arribar a acords.

— He estat alcalde i he participat en altres àmbits de govern en més d'una ocasió. He entrat i sortit de la política. No soc un polític professional, però estimo la política i la política moltes vegades vol dir acord i haver de superar reptes i afrontar contradiccions. El que no pot ser és que tot aquest joc impliqui que el teu espai polític quedi desdibuixat. A mi l'Esquerra que m'agrada és la que diu no al Hard Rock de manera clara i diàfana.

Depèn de la força que tingui en cada moment, tindrà més poder per decidir sobre projectes com el Hard Rock.

— Per això és molt important que fem d'aquest partit un partit fort. Perquè podrem marcar la línia política i sabrem assumir contradiccions. Però les hem de poder explicar quan les assumim. Amb un partit fort no es desdibuixarà mai més el posicionament d'ERC en relació a reptes de país. Deixi'm dir també que el govern de la Generalitat, al qual reconec tot l'esforç, ha hagut de governar durant tres anys en condicions d'alta precarietat, quan Junts va cometre l'acte d'irresponsabilitat més greu que s'ha conegut darrerament en termes de país, deixant el Govern el 2022.

¿Vostè considera que ha estat una campanya neta?

— Quan hi ha hagut retrets és perquè s'ha comès l'error de circumscriure tot el que hem estat fent a un terreny estrictament personal. És una llàstima, la política no va d'això.

Xavier Godàs, l'insubmís que defensa un 'reset' del Procés

La tercera llista, la de Foc Nou, va obtenir més de 800 vots que ara seran decisius, participin o no. Foc Nou els ha plantejat diverses condicions per donar-los suport. La primera, un pla per a la independència el 2030.

— En la conferència que vaig fer recentment vaig dir que jugar amb dates no és mai gaire raonable. Per què? Perquè la política és un exercici complex i depèn de la força que tinguis. L'has d'acumular. No és una qüestió tant de factor temps com de la capacitat que tu vas adquirint en el temps per condicionar en aquest cas un referèndum d'autodeterminació. Podem posar una fita en el calendari, sí, per construir una estratègia compartida dins d'ERC que ens porti cap a la independència.

Abans de l'agost de l'any que ve reclamen una consulta sobre els pactes amb el PSC.

— Nosaltres plantegem una consulta a la militància per a la tardor de l'any que ve, amb un informe detallat sobre el grau de compliment d'aquest acord d'investidura.

La tercera condició és que qualsevol investidura d'un president espanyol tingui el compromís d'un referèndum vinculant.

— Qualsevol acord d'investidura, sigui d'una presidència de la Generalitat o de l'Estat, ha de refrendar-se entre la militància. En aquesta consulta hi poden haver respostes no necessàriament binàries que poden incloure elements clau com el del referèndum d'autodeterminació. Però també cal veure en tot moment quina és la conjuntura política que hem de poder interpretar en clau de país. Per a nosaltres, arribar a un referèndum d'autodeterminació acordat és fonamental.

La quarta condició que plantegen és una auditoria externa per saber fins on arribava l'estructura B del partit.

— Hi estem completament d'acord. Jo, com a militant de base, vull que se sàpiga d'una manera clara i diàfana si cal saber res més i que s'assumeixin les responsabilitats. Ara bé, nosaltres volem reforçar els òrgans de control del partit perquè no hem vingut aquí a jugar contra el partit. Hi ha la comissió de garanties i la que fiscalitza els comptes. Proposem que Foc Nou presideixi la comissió de garanties i Militància Decidim la de comptes. No volem estructures paral·leles, volem que els òrgans de control del partit funcionin.

Això no és una auditoria externa.

— També proposem una auditoria, que ha de reportar els seus resultats a la comissió de garanties i a la de comptes.

¿Hi ha algun membre de l'estructura B d'Esquerra treballant per la seva candidatura?

— No. Ernest Maragall ens dona suport. Com ho podria fer si no fóssim una candidatura neta? Tota aquesta investigació s'ha d'acabar i espero que s'acabi bé.

Què vol dir acabar bé?

— Que s'assumeixin les responsabilitats d'una cosa que no hauria d'haver passat mai. Acabar bé vol dir que algunes d'aquestes coses que han passat, si no hi hagués hagut un context de repressió tan important com el que hi va haver, potser tampoc haurien passat. I ho dic, fent de sociòleg, perquè has de tenir comprensió del context en què passen les coses. Comprendre no és igual a acceptar. L'honorabilitat del partit es restitueix arribant fins al final d'aquesta investigació, i vol dir que hem de fer tot el possible a partir del dia 14 de desembre per donar-li celeritat. Jo el que puc garantir, si soc president del partit, és que això no passarà mai. A mi això no em passarà mai. El que no es pot dir és, com passa, "Jo no en sabia res, la culpa és dels altres". Jo assumiré la responsabilitat sempre, en primera persona, les coses vagin bé, vagin regular, o vagin malament.

L'última proposta de Foc Nou ja l'accepten d'entrada, la incompatibilitat de càrrecs.

— De vegades ens han fet una mica la broma de si volem ser com els bascos. A ells els ha anat la mar de bé, no? Un partit fort, separat de les responsabilitats de govern, en un context en què pretenem l'alliberament nacional, és imprescindible. I només podem fer que el partit sigui fort si el president i la secretària general es dediquen única i exclusivament al partit.

Si vostè guanya, ¿li oferirà algun paper a Junqueras?

— La primera cosa que faríem seria treballar per garantir la cohesió interna del partit. De fet, tenim una vicepresidència que s'hi dedicarà en cos i ànima, la de la Teresa Jordà. Tot el capital del partit, això vol dir l'Oriol Junqueras i també la Marta Rovira, han de tenir posició al partit. A més, el company Oriol, en tant que represaliat, mereix tota la protecció del partit fins al final.

¿Allunyat de càrrecs institucionals?

— És un secret del domini públic que vol candidatar-se a la presidència de la Generalitat. Hi haurà unes primàries.

¿Vostè li donaria suport?

— El que no es pot permetre mai en cap moment en un partit republicà és que hi hagi un a priori personal que indiqui una mena de dret natural a ser candidat.

Hi va haver un manifest que reclamava una transició tranquil·la i que ell fes un pas al costat que vostè mateix va signar.

— No vetarem que ningú es presenti, però el que sí que diem amb totes les lletres, amb majúscules, és: ¿el futur d'aquest país ha de ser un futur, en termes del moviment d'alliberament nacional, en què les figures preeminents siguin el president Puigdemont i el company Oriol Junqueras? De veritat? Després de tots aquests anys, a partir del 2017, quan la base social de l'independentisme decau, quan els resultats electorals del conjunt del moviment decauen, quan nosaltres, ERC, perdem el suport de 500.000 persones, hem de ser capaços de fer l'autocrítica necessària com per intentar-ho d'una manera diferent i, per tant, canviar els actors.

A vostè li han retret haver-se donat de baixa del partit diverses vegades.

— A l'esquerra independentista jo hi milito des de fa molts anys. En tenia 14 quan vaig començar a la coordinadora d'assemblees de nacionalistes d'esquerres. He entrat i he sortit de l'activitat política. No he estat militant del partit en algunes ocasions per qüestions de caràcter professional i, sobretot, per qüestions personals. He passat 10 anys de la meva vida havent de criar els meus fills i alhora havent de sostenir-me en la vida. I em donava per al que em donava a l'hora de poder pagar quotes mensuals. I acabo dient una cosa. A ERC hi soc des del 1987, sigui dins o fora, però sempre ajudant. Soc un militant de pedra picada. Malgrat que de manera discontínua, jo, que sempre he estat ajudant a ERC, acumulo 18 anys de militància, que són més dels que el senyor Junqueras o la senyora Alamany poden acreditar.