Verges, el municipi que el PDECat i ERC ja han entregat a la CUP

VergesA Verges hi ha més fanals amb estelades que no pas cartells electorals. Només algun cartell genèric que la CUP ha distribuït per la campanya deixa entreveure que som en període electoral. Aquest petit poble del Baix Empordà que diferents escamots feixistes ja han visitat vuit cops per arrencar simbologia independentista és un dels 113 municipis on ja se sap qui governarà perquè només s’hi presenta una llista. La seva particularitat és que és l’únic enclavament del país en què la CUP té assegurada l’alcaldia. ERC i el PDECat, que tenien dos regidors cadascun enfront dels cinc dels cupaires, han decidit no presentar-s’hi aquest cop.

Cosme Hugas, que va ser l’alcaldable de CiU fa quatre anys, justifica el pas enrere: “Fa quatre anys ja ens va costar molt fer la llista i ara encara ens hauria costat més, i tampoc l’hem volgut fer per acontentar el partit. Soc militant del PDECat des del primer dia, però no he vist cap canvi en la seva manera de fer i no m’he sentit motivat per tirar endavant la candidatura”. Hugas també afegeix que el tarannà del poble fa inviable que algú pugui disputar l’alcaldia a Ignasi Sabater, que sorprenentment es va imposar a les dues grans forces independentistes als anteriors comicis en el debut de la CUP. “Verges és un poble conservador, i quan les coses funcionen a la gent ja li està bé i no es fixa en el que s’ha deixat de fer”, lamenta.

"Ningú vol anar amb perdedors"

Del mateix parer és Susagna Mustera, candidata d’ERC el 2015: “Ningú vol posar-se en una llista perdedora i l’Ignasi està en un moment molt mediàtic”, remarca la republicana, que curiosament treballa d’administrativa a la constructora de Narcís Matas, que va ser alcalde 16 anys seguits amb CiU (1987-2003) abans que els republicans trenquessin el monopoli convergent fins al 2015.

Matas també avala que ningú gosi plantar cara a Sabater: “Si només es presenta una llista és que les coses no van tan malament i, de fet, ningú es queixa”. Però no tots els veïns saben que només la CUP concorre als comicis. És el cas del Carles, que es mostra sorprès quan se n’assabenta. Aquest veí és molt crític amb tots els partits. “Des que feia 5è d’EGB es comenta que es farà una piscina i ja en tinc 48”, diu. “No es fa res del que es diu, i al poble només se’l coneix encara per la processó i per Lluís Llach, que, a més, no viu aquí”, afegeix. Amb tot, la majoria dels veïns secunden l’obra de govern de la CUP, que ha posat en marxa la deixalleria i la recollida porta a porta amb grans resultats. L’Alícia, que regenta un supermercat, mostra el seu suport a Sabater. “Estem molt contents amb ell perquè sempre hi és quan se’l necessita”. L’alcalde no amaga la seva sorpresa per no tenir rivals a les urnes. “No m’ho esperava, però tampoc que guanyaríem fa quatre anys ni que es proclamaria la República quan vam dir de treballar per la independència des de l’àmbit local”. Sabater admet que es va plantejar no tornar a encapçalar la llista quan la policia el va detenir el 17 de gener amb quinze persones més, acusades d’organitzar el tall de les vies de l’AVE de Girona l’1 d’octubre del 2018, amb motiu del primer aniversari del referèndum. “Al furgó policial vaig pensar que potser era el moment de deixar-ho, però quan vaig sortir vaig anar a l’acte que s’havia convocat a Girona i al veure més de 5.000 persones vaig animar tothom a no cedir a l’estratègia de la por”.

Atacs ultres

Aquesta no és l’única causa judicial que ha d’afrontar. La Fiscalia l’acusa d’un delicte d’incitació a l’odi contra “la nació espanyola” i la Guàrdia Civil per haver vinculat aquest cos amb la punxada de rodes massiva que va tenir lloc la matinada del 3 d’octubre del 2017 després que els impedissin l’entrada al municipi amb tractors i jardineres durant el referèndum. Algunes d’aquestes rodes decoren ara la rotonda principal. Sabater desconeix per què estan en el punt de mira dels ultres, que diumenge es van presentar per primer cop de dia per retirar estelades i van agredir alguns veïns, que aquest cop s’hi van tornar. “Les estelades ja fa deu anys que hi són, no sé per què venen aquí”, afirma l’alcalde, que també va rebre una amenaça de mort per haver obert l’Ajuntament el 12 d’Octubre. Els atacs, però, no han fet altra cosa que fer augmentar la popularitat d’algú que ja té assegurada l’alcaldia.