Luxemburg reconeix la immunitat de Junqueras i creu que el Suprem l'hauria d'haver deixat anar a recollir l'acta

LuxemburgRevés de la justícia europea al Tribunal Suprem espanyol. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) creu que Oriol Junqueras hauria d’haver pogut sortir de la presó per assumir el càrrec d’eurodiputat, perquè tenia immunitat parlamentària des del moment en què es van proclamar els resultats de les eleccions europees, el 13 de juny. D’aquesta manera, obre també la porta de l’Eurocambra a Carles Puigdemont, Toni Comín, i fins i tot Clara Ponsatí després del Brexit, perquè ells tampoc van jurar la Constitució espanyola però van ser proclamats eurodiputats electes pel Butlletí Oficial de l’Estat. Així ho ha anunciat el president del TJUE, el belga Koen Lenaerts, que ha sigut l'encarregat de llegir les conclusions de la decisió presa pels 15 magistrats que formen el Tribunal.

El Tribunal conclou que "una persona que resulta elegida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre de la institució pel fet i des del moment de la proclamació dels resultats electorals, de manera que gaudeix de les immunitats reconegudes per l'article 9 del protocol". A més, assegura que la immunitat vinculada a la condició d'eurodiputat "implica l'aixecament de qualsevol mesura de presó provisional que li hagi estat imposada abans de ser proclamat electe per poder-se desplaçar al Parlament Europeu". De fet, en aquest sentit, creu que si el "tribunal nacional competent considera necessari mantenir la mesura de presó provisional ha de sol·licitar al Parlament Europeu de la manera més breu possible que suspengui aquesta immunitat".

Val a dir, però, que aquesta decisió respon a una pregunta feta abans que Oriol Junqueras fos condemnat en ferm i, per tant, queda pendent saber què farà ara el Tribunal Suprem. La resposta del TJUE fa referència a la situació d'un pres provisional i no d'una persona condemnada. En la seva decisió d'aquest dijous, el tribunal de Luxemburg deixa en mans del Suprem decidir què farà ara tenint en compte el seu criteri. Queda clar, però, que li dona a Junqueras un argument més per sol·licitar la nul·litat de la sentència i, sobretot, per denunciar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que es van vulnerar els seus drets.

Fa dos anys que presos i exiliats treballen sense parar en instàncies judicials amb l’objectiu de qüestionar i, sobretot, anul·lar la condemna del Tribunal Suprem i les causes contra els exiliats. Com si fos un dòmino, els presos i exiliats han anat col·locant peces en el camp judicial resseguint diversos camins que acaben, per diverses vies, a la justícia europea. La d'avui era la primera peça que s'ha tombat del costat de Junqueras i, per tant, també del conjunt de presos i exiliats. Amb la decisió de Luxemburg queda clar que per ser eurodiputat no cal jurar la Constitució sinó que s'adquireix en funció del vot dels ciutadans per sufragi universal directe. Per tant, Puigdemont i Comín ja poden reivindicar la seva condició d'eurodiputats.

I què fara ara l'Eurocambra? El president del Parlament Europeu ja s'ha pronunciat instant Espanya a complir la sentència i ja ha posat en marxa els serveis jurídics perquè estudiïn què ha de passar amb Puigdemont i Comín. La resposta podria arribar aquest mateix divendres segons les mateixes fonts. Cal recordar que tant Junqueras com Puigdemont i Comín han enviat diverses sol·licituds a l'Eurocambra reclamant que se'ls deixi ocupar l'escó i que fins i tot han demandat el seu president per no protegir la seva immunitat. Fonts de la defensa dels exiliats ja avisaven que el primer que farien si la sentència d'aquest dijous era favorable és reenviar-la a l'Eurocambra i també a les causes que tenen pendents al TJUE.

El camí fins a Luxemburg

Junqueras va ser empresonat el 2 de novembre del 2017 sota un règim provisional que no va esdevenir definitiu fins al 14 d’octubre del 2019. Durant aquest temps, va ser escollit diputat al Parlament, al Congrés i, poc després, al Parlament Europeu. Es feia realitat la imatge d’un pres provisional assegut al Congrés i jurant el càrrec de diputat com a pres polític. Però el criteri no va ser el mateix per al Parlament Europeu. L’alt tribunal espanyol va impedir que Junqueras fos alliberat per segona vegada per jurar la Constitució i, per tant, la Junta Electoral Central no el va considerar eurodiputat electe. La llista de tots els eurodiputats d’Espanya va arribar als despatxos de l’Eurocambra sense el nom de Junqueras ni tampoc els de Puigdemont i Comín.

Amb aquest impediment, la defensa de Junqueras va començar el camí cap a Luxemburg. El seu advocat, Andreu van den Eynde, va presentar un recurs al Tribunal Suprem en què s’invocava la immunitat de Junqueras com a eurodiputat i s’instava el jutge Manuel Marchena a consultar-ho al TJUE. Per a sorpresa de la mateixa defensa, Marchena hi va accedir i va elevar tres interrogants a Luxemburg (qüestions prejudicials). Preguntes molt concretes sobre l’abast de la immunitat parlamentària d’un diputat electe en presó provisional i sobre la necessitat d’alliberar-lo si la resposta era afirmativa. Mentrestant, va anar avançant la deliberació dels magistrats, fins que es va arribar a una altra situació xocant: el Suprem va dictar sentència el mateix dia en què tot just se celebrava al TJUE la vista de la qüestió prejudicial. Com indica el seu nom, una qüestió prejudicial està pensada per ser resolta abans del judici. Van den Eynde, que ja havia intentat que el Suprem esperés la resposta del TJUE, lamentava no tenir el do de la ubiqüitat per defensar Junqueras a Luxemburg i ser amb ell quan rebia la condemna de tretze anys de presó.

I no s’havien acabat aquí les sorpreses. En processos judicials com aquest, abans que els quinze magistrats del TJUE decideixin, hi intervé la figura de l’advocat general de la UE, una mena d’assessor del tribunal. L’advocat Maciej Spuznar va anar més enllà de les preguntes del Suprem i va entrar a valorar que un eurodiputat ho és des del moment en què és electe gràcies als vots i no segons requisits com ara jurar o prometre la Constitució espanyola. Així ho ha ratificat aquest dijous el tribunal.

No hi ha cap dubte, doncs, que la decisió d’aquest dijous marca un abans i un després en la judicialització i internacionalització del Procés, però també en les negociacions de la investidura i en la legislatura catalana si Puigdemont pogués, per la via de la immunitat parlamentària, ser candidat a la Generalitat.