CORRUPCIÓ

La venjança dels extresorers

Osàcar col·labora amb la Fiscalia en el cas 3% i té amb l’ai al cor els exdirigents de CDC

Daniel Osàcar en una imatge d'arxiu
Gerard Pruna
24/10/2020
3 min

BarcelonaEl 5 de juliol del 2010 Daniel Osàcar confirmava davant del Parlament la seva lleialtat a Convergència. Aquell dilluns l’extresorer de CDC compareixia a la cambra catalana en el marc de la comissió d’investigació sobre el cas Palau sense cap intenció de donar explicacions. Va esquivar les preguntes, i la seva principal intervenció va ser un extensíssim primer torn de paraula en què va rememorar davant dels diputats tota la seva trajectòria personal: des dels seus inicis com a censor jurat de comptes fins a la seva etapa com a professor de quadres mitjans empresarials -va parlar, fins i tot, dels entrepans que sopava a les reunions que s’acabaven tard-, passant per la seva vocació catòlica i, fins i tot, la seva passió per la música i els seus dies com a integrant d’un quartet vocal quan tenia 14 anys. Una afició que el va dur a actuar -precisament- al Palau de la Música com a cantaire de la Capella Clàssica Polifònica del Foment de les Arts Decoratives. Però des d’aquella tarda al Parlament han passat deu anys, un judici i 75 dies d’Osàcar a la presó. Suficient per esquerdar la lleialtat d’un extresorer que ara, en el marc de la causa del 3%, torna a cantar i té amb l’ai al cor molts dels seus companys de partit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El pas per la presó aquest estiu ha acabat sent determinant per a Osàcar. Militant de Convergència des del 1982, l’extresorer del partit va constatar aquells dies a Brians 2 la sospita que ja feia mesos que arrossegava. Que les promeses de protecció i acompanyament que durant anys havia rebut s’havien esvaït i que a l’hora de la veritat el partit ja no el podia ajudar. Quan va arribar el moment de fer front a la condemna pel cas Palau i la multa de 3,7 milions que posaven en risc el patrimoni familiar, Convergència ja estava en concurs de creditors i, tal com va avançar l’ARA, deixava darrere seu un deute de, com a mínim, 3,5 milions d’euros. D’aquí que l’extresorer -vidu i pare de quatre fills, una dels quals treballa a la Generalitat- hagi canviat d’advocat -ha passat de Xavier Melero a Glòria Julià- i d’estratègia, passant del silenci de fa una dècada al Parlament a fer que ressonin arreu les seves paraules dimarts durant la declaració davant dels fiscals del cas 3%.

Perquè aquesta és l’altra clau. Osàcar encara afronta com a imputat per organització criminal, blanqueig, tràfic d’influències i suborn un altre judici, el del cas 3%. I aquest cop, a diferència del judici del cas Palau -quan va acusar Fèlix Millet i Jordi Montull de mentir per arribar a un pacte amb la Fiscalia-, és ell qui vol col·laborar amb el ministeri públic. És per això que dimarts, en el marc de la peça separada amb què s’investiga si hi va haver blanqueig de diners a través de donacions d’alts càrrecs a CDC, va confirmar la tesi acusatòria de la Fiscalia -que càrrecs del partit van encobrir amb falses donacions pagaments il·legals d’empreses-, va apuntar directament a Germà Gordó, va implicar l’exconseller Jordi Jané i l’exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo i va insinuar, fins i tot, que l’expresident Artur Mas n’estava al corrent.

El ‘pen drive’ de Bárcenas

Osàcar, doncs, ha passat de lleial a maldecap per a Convergència i els seus exdirigents -ara repartits en diferents formacions-, tal com l’extresorer del PP Luis Bárcenas ha sigut en els últims anys un malson per als populars i Mariano Rajoy. Un malson que amenaça amb allargar-se si Bárcenas compleix l’amenaça i estira encara més de la manta en el moment que la seva dona, Rosalía Iglesias, entri a presó un cop és ferma la condemna de 12 anys i 11 mesos per la Gürtel. El seu ingrés en un centre penitenciari és qüestió de dies, i a Madrid ja es parla de l’aparició d’un pen drive que l’extresorer hauria estat guardant durant tot aquest temps. Tot després d’anys de lleialtat. També Bárcenas va optar pel silenci quan va passar per la comissió d’investigació al Congrés.

stats