Elsa Artadi, la venedora de loteria que pot ser presidenta

SubdirectoraEra l’octubre del 2013 i a l’antiga seu de Loteria de Catalunya, a la Via Laietana de Barcelona, l’expectació era màxima. Hi havia una cinquantena de periodistes, una munió de càmeres de televisió i fotògrafs. Fins i tot una catifa vermella. No hi faltava ningú. Tres consellers de Mas feien una roda de premsa: Felip Puig, d’Empresa i Ocupació; Neus Munté, de Benestar Social i Famílies, i Andreu Mas-Colell, d’Economia i Coneixement. Es presentava en societat la Grossa de Cap d’Any, la primera loteria passiva fora del radi d’acció de la totpoderosa LAE (Loterias y Apuestas del Estado). Però aquell dia no només es va presentar en societat el capgròs, també va ser la presentació en societat d’Elsa Artadi (Barcelona, 1976), que amb la seva espontaneïtat i la seva didàctica de professora universitària es va posar ràpidament els periodistes a la butxaca, fent ombra als tres veterans consellers.

El seu recorregut a l’administració Mas havia començat el 2011, quan Mas-Colell va fitxar una de les seves exalumnes més avantatjades com a assessora del departament d’Economia. En aquell moment, era habitual que recorregués el territori explicant les virtuts del pacte fiscal i fent pedagogia sobre les balances fiscals.

“És una treballadora incansable, no li costa gens arremangar-se pel que faci falta, meticulosa i endreçada, ho fa tot sempre amb un somriure”, assegura una persona que va treballar amb ella colze a colze a Economia durant més de cinc anys.

Contràriament a la imatge d’alumna de matrícula d’honor que té, no va despuntar fins als estudis superiors. Va cursar econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i amb una beca de La Caixa es va doctorar a Harvard. Ha sigut assessora del Banc Mundial, professora de la Universitat Bocconi de Milà i de la UPF. Mas-Colell la va nomenar a la segona legislatura directora general de Tributs i Joc. Des d’aquesta posició va tenir la ingrata tasca de pensar nous ingressos (impostos propis) per a les malmeses arques de la Generalitat. Si en la novena legislatura la consigna havia sigut guanyar eficiència i retallar despesa per complir l’objectiu de dèficit imposat per l’Estat, en la desena l’objectiu era aconseguir aquesta reducció per la via dels ingressos sense haver de fer més retallades: la feina d’Artadi era fonamental, i requeria, a més, altes dosis de creativitat. Totes les mesures s’havien de pactar amb ERC -en aquells moments a l’oposició, però amb qui CiU tenia un acord de legislatura-, i Artadi va començar aleshores a bregar en la tramoia de la negociació parlamentària.

Li va tocar la Grossa

Va lluitar contra les reticències internes i externes per poder crear la Grossa i salvar així Loteria de Catalunya del seu tancament. També va batallar a la Unió Europea perquè l’impost sobre grans establiments comercials, que ja havia superat el veto del TC, no fos considerat un ajut d’Estat i es pogués seguir aplicant reconvertit en un impost verd. Una altra fita va ser aconseguir desencallar el projecte del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou i captar inversors per a l’anomenat BCN World.

Que no li costa gens arremangar-se ho demostra el fet que era habitual veure-la el mateix dia 30 de desembre a la nit venent sense parar les últimes butlletes de la Grossa al centre d’atenció al client de Loteria de Catalunya. La Grossa va ser la seva obsessió durant tres anys, va recórrer tot el país buscant entitats i empreses que volguessin fer participacions de la loteria catalana. A cada entrevista que feia, s’emportava butlletes de la Grossa per vendre-les. “Tot suma”, deia. Així, el primer any va aconseguir vendre 25,3 milions d’euros, butlleta a butlleta de 5 euros. És perseverant i sempre aconsegueix el que es proposa.

El novembre del 2015 va ser nomenada secretària d’Hisenda del departament d’Economia, però no va deixar la direcció general de Tributs i Joc i va comptabilitzar les dues feines. Una altra de les tasques que tenia assignada era ser membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), on va conèixer la seva actual parella, l’advocat fiscalista Heribert Padrol.

Ioga i gall dindi

Als Estats Units es va aficionar al ioga, i d’aquelles terres també en va importar la tradició de celebrar el Dia d’Acció de Gràcies (Thanksgiving Day) cuinant i farcint ella mateixa el gall dindi per a les seves amigues. Unes amigues que sempre per Nadal reben una felicitació feta per ella com una manualitat.

Durant els vuit anys que fa que treballa a l’administració, la seva imatge ha patit una transformació. En la seva etapa a Economia, era poc freqüent veure-la fent una entrevista amb ulleres. Sempre amb lents de contacte i americana. Ara les camises amples, els jerseis de punt i unes inconfusibles ulleres de pasta vermelles la caracteritzen. Els cabells més llargs i a vegades recollits l’han rejovenida.

El 9 de gener del 2016 Artur Mas feia un pas al costat a favor de l’alcalde de Girona. L’endemà, l’investit 130è president de la Generalitat oferia una recepció al Pati dels Tarongers. Artadi hi va acudir acompanyada de Padrol. Puigdemont se li va acostar un moment, la va agafar pel colze i li va dir: “Compto amb tu, eh?” La cara d’Artadi va canviar, conscient de la responsabilitat que això suposava. Va passar a formar part del pinyol del president. Potser ara ella serà el 131è president, la primera dona en la institució. Jove i sobradament preparada.