El jutge posa en el punt de mira Vendrell i Madí per presumpte tràfic d'influències

BarcelonaLa instrucció de l'operació Volhov és un altre calaix de sastre judicial. A partir de dues gravacions de converses amb David Madí i Xavier Vendrell interceptades en el telèfon mòbil de Víctor Terradellas, la Guàrdia Civil i el jutge aprofiten per seguir de prop aquests dos destacats empresaris amb una influència notòria en els líders independentistes. El relat que elaboren va des de les suposades, i a estones surrealistes, gestions perquè Rússia col·labori amb el Procés –fins i tot enviant 10.000 soldats, segons Terradellas– a les indagacions sobre quin paper podien jugar alguns dels investigats en el Tsunami Democràtic. Un altre fil, però, recorre tota la instrucció: el del tràfic d'influències. L'escrit acusatori recull diverses pressions a consellers i alts càrrecs del Govern que, segons la instrucció, haurien exercit Vendrell i Madí, no sempre amb èxit.

A partir de converses interceptades a tots dos, la investigació retrata les gestions que cadascú fa amb consellers i càrrecs públics sobre els quals tenen influència per aconseguir desencallar projectes que els interessen. Un relat que la Guàrdia Civil reconeix en diverses ocasions que no s'ha pogut acreditar i que situa tota la trama en la frontera entre el lobisme polític i el tràfic d'influències. Així, en el cas de Madí, per exemple, la mateixa policia admet que "no hauria fructificat" el seu intent d'entrar al mercat de les VTC amb un "important tràfic d'influències" amb el conseller de Territori, Damià Calvet; el secretari d'Infraestructures, Isidre Gavín; el subdirector d'Ordenació del Transport, Josep Maria Fortuny, i el director general de Transport, David Saldoni. Tampoc va poder tirar endavant un suposat intent de compra de la companyia Agbar per part d'Aigües de Catalunya, empresa de la qual Madí és president.

Qui, sempre segons la instrucció, sí que aconsegueix esquivar traves burocràtiques gràcies a la seva influència és Vendrell. L'epicentre del cas són els terrenys de Villa Bugatti, a Cabrera de Mar, que són propietat de l'ex secretari general d'ERC. Les sospites recauen en la requalificació d'aquesta propietat de rústica a urbanitzable per poder-hi fer una escola amb residència per a alumnes amb necessitats educatives específiques que gestionaria la Fundació El Brot, el president de la qual és també Vendrell. És en relació a aquesta finca i a aquesta escola –que ja té una seu a Sant Joan Despí– que la investigació acumula una sèrie de converses que hauria dut a terme Vendrell de les quals es desprèn que l'exconseller va mirar d'influir amb "contactes polítics de màxim nivell com els consellers Damià Calvet o Josep Bargalló". L'objectiu, aconseguir la requalificació de la finca. Aquests contactes se sumen als que "va mantenint amb l'alcalde o el regidor d'Urbanisme, Enric Mir, que s'hauria compromès a agilitzar els plens per aprovar aquesta modificació". La connivència de Mir, segons la investigació, "arriba a l'extrem d'ocultar dades a altres propietaris arribant a afirmar que "si presenten al·legacions es declaren fora de termini i a prendre pel cul»".

En les diferents converses recollides per la Guàrdia Civil es recull com Vendrell presumia dels seus contactes al Govern per agilitzar les obres a Cabrera de Mar. Així, la interlocutòria apunta que abans d'haver-se tramitat i aprovat per la Comissió d'Urbanisme la modificació del sòl ja s'estaven "executant obres i moviments de terra absolutament irregulars, ja que no disposen de llicència i se celebren esdeveniments incomplint reiteradament les normes urbanístiques i sanitàries". Vendrell tranquil·litzava l'alcalde dient-li: "Aquí vindrà en Torra a inaugurar. Que no vindran de la Generalitat a demanar-te explicacions". De la mateixa manera, es vanta que des del departament de Territori l'ajudaran a agilitzar les obres "per acabar-les d'una puta vegada". "Si cal, vindran tots aquí", afegeix.

Pressions a Ensenyament i Salut

La investigació, però, va més enllà i apunta que Vendrell sí que aconsegueix que el departament d'Ensenyament actuï a favor seu. Així, de les converses interceptades a Vendrell es desprèn com pressiona diferents càrrecs del departament per desbloquejar tràmits que afecten l'escola que la Fundació El Brot té a Sant Joan Despí encara que aquests no compleixin els requisits legals necessaris. És el cas, per exemple, de la conversa que manté amb la directora general de Centres Concertats i Privats, Pilar Contreras –també detinguda aquest dimecres–, en què, sempre segons la investigació, Vendrell obté la seva ajuda per aconseguir que al centre se li autoritzi el concert per a dos aules més –passant de 8 a 10– malgrat no haver presentat la sol·licitud dins del termini. La investigació també apunta que Vendrell hauria demanat a la cap de gabinet del conseller, Neus Fornells, ajuda amb la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, l'única que, segons ell, posa pegues i li diu: "Les coses s'han de fer bé, són les normes".

De fet, els atestats recullen també una conversa de Vendrell en què assegura haver parlat amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, perquè l'ajudi a desbloquejar assumptes pendents que té amb l'administració: "Amb tot el que jo he fet per aquest país sense demanar res a canvi, i m'estan tocant els collons per tot el tema del concert, m'estan fent perdre temps, hòstia! Agilitzeu això una mica, truca a la consellera de Salut pel tema dels laboratoris, truca al Bargalló i truca al Chakir per tot el tema de Villa Bugatti, que em desencallin allò de les subvencions a l'escola i tal".

L'esment a Alba Vergés fa referència a una de les altres branques en què indaguen la Guàrdia Civil i el jutge. En aquest cas, el nucli seria un concurs guanyat per Vendrell i pel qual també està investigada en la causa la subdirectora general de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (Icam), Lídia Domingo. Segons la investigació, l'adjudicació –contra la qual l'empresa Invalcor va presentar una demanda– hauria sigut irregular perquè en una trucada Vendrell admet no "disposar del material tècnic exigit" i que "hauria de trobar, comprar, llogar o el que fos el material tècnic requerit en el concurs". De fet, Vendrell admet que en una primera licitació amb l'ICAM la seva empresa només era una adreça, i que quan li van adjudicar el concurs va "comprar el laboratori, i punt".

Les gestions durant la pandèmia

En una interlocutòria en què constantment s'obren camins que no es tanquen, la Guàrdia Civil i el jutge consideren també sospitosos els moviments fets per Vendrell i Madí durant la crisi de la primera onada del coronavirus. Així, en el cas de Vendrell apunten que va participar en la gestió dels centres que es van obrir per ingressar-hi persones procedents de residències afectades pel covid-19 i va rebre 5.000 euros a canvi. En el cas de Madí, la Guàrdia Civil li atribueix haver "intentat obtenir rèdit econòmic amb la crisi sanitària provocada pel coronavirus" pressionant el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Lluís Ridao, perquè es fes un concurs sobre la detecció de covid a l'aigua, una proposta que, segons els investigadors, Madí manifesta que vol fer arribar al ministre de Sanitat, Salvador Illa, a través del ministre de Transports, José Luis Ábalos. També en la instrucció que fa referència a Vendrell hi apareix Salvador Illa, ja que l'exconseller es mostra convençut que amb l'arribada del dirigent del PSC al ministeri ara hi tindran accés.

La investigació arriba a apuntar com a sospitós el fet que Vendrell i Madí –a qui l'ex secretari general d'Interior Brauli Duart hauria confessat el "desgavell" de la Generalitat en la lluita contra el virus– s'associessin entre ells i amb dues persones més per intentar proveir de tests ràpids la Generalitat en el moment que era més difícil per a les administracions accedir a material. Un fet que no només es fa aparèixer com a possible indici delictiu, sinó que també s'admet que no s'ha pogut determinar si van aconseguir dur a terme.