Venç l’ultimàtum a JxCat i ERC ja pensa en l’opció de governar sola

Barcelona77 dies després de les eleccions, ERC i JxCat encara no han trobat el desllorigador per pactar un govern i fer que la legislatura arrenqui. No només això, sinó que en l’horitzó hi ha més interrogants que certeses. Els republicans fa temps que admeten que tenen “pressa” per investir el seu candidat, Pere Aragonès, i ahir, 1 de maig, va vèncer l’ultimàtum per arribar a un pacte que des de les pàgines de l’ARA el mateix Aragonès havia llançat als de Carles Puigdemont. “Si l’1 de maig no hi ha acord haurem d’explorar vies alternatives amb Junts”, va proclamar fa just una setmana. Vençut el termini, i ara què? Ha arribat el moment de “les alternatives”.

Els republicans es guarden una penúltima carta per intentar que Junts mogui fitxa, que podrien jugar de forma imminent. Es tracta d’oferir als de Puigdemont que, davant la manca de sintonia i per no demorar més la configuració del nou govern, s’avinguin a donar suport a un executiu monocolor d’ERC. A més, la porta quedaria oberta per si JxCat, més endavant, vol sumar-s’hi. Divendres la CUP, tercer actor en discòrdia, ja va beneir la idea que, de fet, va sorgir de JxCat quan el seu secretari general, Jordi Sànchez, la va posar sobre la taula en una entrevista a La Vanguardia.

D’entrada, la fórmula és innovadora a Catalunya. En 41 anys des de la restauració del Parlament, no hi ha hagut mai un executiu monocolor (excepte els últims mesos del 2015 amb el trencament de CiU). La principal contraindicació que es trobaria ERC per governar en solitari és que, amb només 33 dels 135 diputats del Parlament, es podria convertir en un calvari aprovar qualsevol iniciativa -lleis, decrets i mocions-. El principal element a favor és que els republicans controlarien tots els ressorts del poder i no tindrien problemes per tenir un executiu cohesionat. A més, interpreten que hi ha una part de Junts a la qual ja li aniria bé no entrar a la Generalitat perquè considera que en el context actual és millor quedar-se a l’oposició i marcar perfil propi. L’opció sembla poc viable, però podria ser una carta per, com a mínim, sacsejar la negociació. “Creiem que no voldran quedar fora del Govern ni repetir eleccions, però amb ells mai se sap”, apunta una veu republicana.

Aquest escenari encara no es va posar sobre la taula en la reunió que van mantenir ahir ERC i Junts, la segona de la setmana que van fer a Lledoners i on també va participar Aragonès. Ara bé, els republicans preveuen plantejar una “alternativa” a un govern de coalició amb Junts si no hi ha un acord en els propers dies, expliquen fonts de la direcció del partit. “El temps s’acaba”, insisteixen. I l’alternativa passaria, precisament, per un govern en solitari d’Esquerra. De moment, fonts de la formació van explicar després de la reunió d’ahir que “espremeran les últimes hores amb converses” amb el partit de Puigdemont i també amb reunions internes, i que fins avui o dilluns no es pronunciaran.

Els dos grans esculls

La negociació que porten setmanes practicant els dos partits té ara mateix dos grans esculls. El primer té a veure amb com es repartiran les conselleries i, tot i que sempre és una qüestió delicada, ja tenen experiència amb els pactes del 2016 i del 2018. El segon té més difícil solució: el paper que ha de tenir el Consell per la República a l’hora de fixar l’estratègia del Procés. ERC interpreta que JxCat vol donar massa preponderància a aquest òrgan, que lidera Puigdemont, amb l’objectiu de controlar des de fora el rumb que marqui la nova Generalitat. “I no acceptarem tuteles a Aragonès”, avisa una font de la direcció republicana.

Una partida enverinada

Amb tots aquests elements sobre el tauler, el perill que tot salti fet a miques és latent. Aquesta setmana, als passadissos del Parlament més d’un diputat ja parlava de les enquestes internes i trackings que fan anar discretament algunes formacions per saber quines perspectives tindrien en uns eventuals comicis.

¿Hi ha possibilitats reals de tornar a les urnes? El problema principal que ho fa tot inestable és que, en aquest partida de dos, tothom pensa que té millors cartes que el contrincant i, per tant, més possibilitats de guanyar. JxCat està convençut que ERC acabarà cedint perquè està a les portes d’investir un president de la Generalitat per primera vegada en quasi 90 anys i no gosarà posar-ho en perill anant de nou a eleccions. En canvi, ERC considera que serà JxCat qui acabarà donant el seu braç a tòrcer perquè després de perdre el lideratge independentista a les urnes -per un escó de marge- i trobar-se immers en el procés de construcció del partit, no es voldrà a arriscar a tornar a les urnes. Falten només 24 dies per a la data límit per arribar a un acord. Cada cop queda menys temps, fins i tot, per fixar nous ultimàtums.