La vella guàrdia d'ERC, contra Oriol Junqueras

BarcelonaEncara queda un mes i mig perquè ERC elegeixi nou president, però tothom comença a treure l’artilleria pesant. Sobre el paper, hi ha dues candidatures que destaquen sobre la resta. La d’Oriol Junqueras i la de Xavier Godàs. D’aquesta última se sabia que era la preferida de bona part de la direcció actual, començant per la secretària general, Marta Rovira, però aquesta setmana ha quedat clar que també ho és de la vella guàrdia del partit. 

Els míssils dirigits a la línia de flotació del junquerisme els va llançar Xavier Vendrell –exconseller i exsecretari d’organització d’ERC– dimarts a Catalunya Ràdio. Va comparar Junqueras amb Carod-Rovira, Àngel Colom i Joan Hortalà, per avançar que, si perd, d’aquí a un any ja no militarà a ERC; va restar importància al seu paper en l’1-O; el va acusar de deslleial per haver parlat amb Salvador Illa a l'esquena de Rovira i va criticar-li que no es mulli mai en les decisions transcendentals. Per què va ser tan dur? Perquè Junqueras no ha acceptat retirar-se: “Amb una transició ordenada no ho hauríem explicat”.

A Vendrell l’han seguit altres històrics del partit. A TVE, Joan Manuel Tresserras –exconseller i expresident de la Fundació Irla– va apuntar que a Junqueras “li costa llegir el moment polític i entendre que hi ha hagut un canvi de cicle”. El seu nom és a la llista d’antics dirigents que reclamen a Junqueras que ho deixi estar. “Necessitem persones al capdavant que aglutinin i sumin, no que divideixin”, va resumir Joan Puigcercós, expresident d’ERC i exconseller. Al seu costat, Carme Forcadell, Marina Llansana, Josep Huguet, Marta Cid... i els que dijous no hi eren en cos però sí en ànima com Joan Ridao, Ernest Benach o Anna Simó. Pràcticament tots menys Joan Tardà.

Tots ells tenen almenys tres coses en comú. Se’ls pressuposa l’autoritat moral d’haver representat el partit en algun moment; van firmar el manifest que reclamava una transició tranquil·la de lideratges i donen suport a Godàs i Nova Esquerra Nacional.

El pas al costat del 2011

Puigcercós és segurament qui millor representa el missatge que volen fer arribar als militants republicans. Ell va fer un pas al costat després del fracàs electoral del 2010 –i de la guerra fratricida del congrés del partit del 2008– precisament per fer un relleu pacífic amb Junqueras. I la vella guàrdia del partit l’acompanya. Però Junqueras fa mesos que es va emmirallar en l’estratègia de Pedro Sánchez per recuperar el lideratge del PSOE. El 2017 no només Felipe González i Alfonso Guerra van donar suport a Susana Díaz, també José Luis Rodríguez Zapatero. Fa mesos que Junqueras recorre Catalunya trobant-se amb militants per explicar-los precisament que la vella guàrdia i la direcció del partit l’han repudiat i que ell recuperarà el partit per a les bases. I els planteja una pregunta: per què forçar-lo a retirar-se en lloc d’intentar demostrar a la militància que hi ha un candidat millor?

Els detalls de la setmana

Més enllà de l’Audiència Nacional, de Tsunami Democràtic no se’n sap res des de fa gairebé cinc anys. Què significa això? Que el sobiranisme no està mobilitzat, però també que les aplicacions de missatgeria estan inactives. Aquesta setmana Telegram ha detectat que l’usuari no tenia activitat des de feia onze mesos. Si en els pròxims 28 dies ningú ho canvia, Tsunami Democràtic també desapareixerà de la xarxa.

Una font d’aigua pot arribar a generar molts maldecaps si no se n’entén el funcionament. I si no que l'hi diguin a una diputada del PP, que dijous passat al Parlament no entenia que no caigués l’aigua quan intentava omplir-se un got prement el botó una sola vegada com si es tractés d’una cafetera. Per sort, al cap d’una estona algú li va recordar que perquè caigués l’aigua calia prémer el botó uns quants segons.