El veí de Barcelona a qui la llei permet tenir una bandera franquista al balcó

BarcelonaEn plena commemoració dels cinquanta anys de la mort de Franco, hi ha nostàlgics que el segueixen reivindicant. En Joan Marc Alonso és un d'ells. I no se n'amaga. Al balcó del seu pis del barri del Guinardó de Barcelona hi té penjada la bandera franquista i una altra d'Espanya amb el lema Viva Cristo Rey. "Soc català i espanyolista", assenyala en conversa amb l'ARA. "Vaig néixer el 1965 i només he viscut dotze anys de franquisme, però soc afí al franquisme perquè Franco va fer coses molt bones i m'agradaria tornar a aquella època". Tot i admetre la "purga" que va portar a terme el dictador –que no comparteix perquè és contrari a la violència–, Alonso fa ús d'argumentari per recordar infraestructures com els pantans o els pisos de protecció oficial com alguns dels motius per justificar el seu suport al règim. "Llavors hi havia feina i seguretat als carrers", subratlla després de definir-se com de "dretes i anticomunista".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Fill de família republicana (el seu pare va néixer enmig d'un bombardeig a Barcelona el 1938 i era independentista), Alonso assegura que a casa va viure "una dictadura catalanista" i que es va fer simpatitzant del franquisme quan tenia 35 anys després de "llegir i formar-se". "La democràcia s'ho ha carregat tot", sentencia Alonso, que defensa els valors de la família i la religió catòlica. Tot i compartir alguns postulats de Vox com l'expulsió de la immigració irregular, diu que no ha votat mai i que tampoc ho farà per la formació de Santiago Abascal perquè ell és animalista.

La bandera franquista, la de l'àliga de Sant Joan que Franco va convertir en oficial, la va penjar ara farà tres anys. El seu pare tenia la senyera i ell va posar l'espanyola i alguns veïns en grup li van demanar que la retirés perquè ho veien com una ofensa. "La vaig posar perquè s'ha tornat una cosa punible i no és sinònim de feixisme, a la resta de països molts la posen i no passen res", argumenta. Va accedir a la petició dels veïns de retirar-la, però al seu lloc va posar la franquista. "Ja no han tornat a venir", afirma sorneguer. Sí que ho han fet els Mossos i la Guàrdia Urbana fins a set cops per avisos suposadament d'aquests veïns, però mai li han posat cap multa. "És una bandera preconstitucional, però no anticonstitucional, no hi ha cap llei que ho prohibeixi, diferent seria que amenacés algú amb la bandera", conclou.

Així ho corrobora el professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urías: "Es pot tenir una bandera franquista al balcó, la llei de memòria democràtica prohibeix que s'enalteixi la dictadura, però no els símbols que representen la dictadura". L'exlletrat del Tribunal Constitucional afegeix que aquesta bandera "no és de suport explícit al règim, sinó que manifesta la teva ideologia", tot i admetre que la "línia és molt fina". En aquest sentit, el Codi Penal no castiga l'exhibició de simbologia franquista, emparat per la llibertat d'expressió, sinó l'apologia del franquisme com a delicte d'odi.

Les diferents lleis de memòria democràtica que s'han aprovat no han suposat cap canvi. La llei que va aprovar el govern espanyol el 2022 concreta els elements contraris a la memòria democràtica: "Ho són les edificacions, construccions, escuts, insígnies, plaques i qualsevol altre element o objecte adossat a edificis públics o privats en què es realitzin mencions commemoratives en exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar i de la dictadura". I el projecte de llei català que s'aprovarà en els pròxims mesos va en la mateixa línia i també parla d'elements d'adossats.

"Parla d'elements que formin part de l'edifici, no de banderes", lamenta l'advocat i historiador Pep Cruanyes, un dels principals promotors del retorn de la documentació confiscada a Catalunya durant la dictadura. Un argument que també comparteix Urías, que diferencia "vestigis del règim" com ara plaques de "símbols que expressen una ideologia". "Si el redactat de la llei no queda acotat passa el que passa perquè tot queda en mans dels jutges", lamenta Carles Vallejo, president del Consell Participatiu del Memorial Democràtic, que ha participat en l'elaboració de la llei i no descarta esmenes ara que la llei s'ha tornat a reactivar.

La llibertat d'expressió preval

"La tendència general és de no limitar la llibertat d'expressió perquè venim precisament d'una dictadura, però exhibir una bandera franquista és fer apologia del franquisme", opina Vallejo. A les manifestacions contra l'amnistia a la seu del PSOE al carrer Ferraz, alguns manifestants portaven banderes franquistes i no es van imposar sancions, davant dels retrets creuats entre el govern espanyol i la Comunitat de Madrid. "Et poden multar, però tens molts números de guanyar si presentes recurs defensant que és la teva ideologia", sosté Urías.

De fet, un jutjat de València va donar la raó el 2022 a una manifestant ultra que va ser sancionada amb 4.000 euros per portar una bandera franquista a la marxa del 12-O de dos anys abans. A la resolució, la jutgessa va subratllar que les sancions fan referència a "l'exhibició pública d'escuts, o altres elements, adossats a edificis públics, o situats a la via pública de forma permanent" i que “en cap cas prohibeix o impedeix a qualsevol ciutadà portar qualsevol element que externalitzi la seva ideologia”. El mateix argument que permet a Alonso tenir una bandera franquista al seu balcó.

Per què no s'aplica la llei de memòria democràtica als manifestants franquistes de Ferraz?