Esther Giménez-Salinas: "A vegades em diuen «Ets ingènua». No ho soc, si lluitem contra determinades idees, no s’acabaran imposant"

BarcelonaEsther Giménez Salinas (Barcelona, 1949), és doctora en dret. Va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i rectora de la Universitat Ramon Llull. Aquesta és la seva primera entrevista com a nova síndica de Greuges, càrrec per al qual va ser designada pel Parlament dijous passat.

Per què ha arribat fins a la Sindicatura de Greuges?

— Vinc del dret penal. Vaig treballar en un reformatori de noies i vaig veure moltes injustícies. O a les presons. Fa quatre anys, la comissió de drets humans de Mèxic em va permetre ingressar durant una setmana en una presó de màxima seguretat per a homes, Islas Marías, una illa rodejada de taurons. Si tu estàs bé i el teu cap està bé, per què no? Estic emocionada. També li dic que quan arribo a un lloc, estic un any pensant que m’he equivocat, així que si vol, en parlem d’aquí un any.

Vostè no s’hi estarà 18 anys, com Rafael Ribó.

— No, ara han canviat la llei i me n’hi estaré sis. M’agraden els mandats únics, perquè treballes igual al principi que al final. Als mandats que tenen renovació, al final corres el risc de treballar per la renovació.

Qui va ser la primera persona que li va proposar ser síndica?

— No li diré noms. Va ser el consens.

De PSC, ERC i Junts.

— Jo no vinc del món de la política i puc entendre que els que no van entrar al pacte se’n sentissin exclosos, però tampoc no em van criticar gaire durant les intervencions. M’ho vaig prendre com un punt d’esperança.

La CUP li va recordar el seu pas pel Banc Santander i pel consell assessor d’Endesa.

— Això ha estat a l'última etapa de la meva vida. També vaig ser vocal del CGPJ, i vaig pensar que havia adquirit molta experiència, perquè les institucions es coneixen des de dins. I Endesa era un consell assessor que podeu revisar qui hi havia, també.

Quines són les seves prioritats?

— La justícia restaurativa, el llenguatge judicial. Vostè sap llegir les sentències?

A vegades, no.

— Doncs haurien d’estar redactades perquè tothom les entengui. Més prioritats: les presons. Jo soc abolicionista i sempre hi ha algú que em pregunta “I el violador? I l’assassí?” No estic parlant dels delictes greus, que sovint necessiten teràpia, sinó de la petita delinqüència que es pot controlar de forma telemàtica. Més prioritats: la infància, els menors. Catalunya és pionera en justícia juvenil, però moltes de les lleis no estan pensades per a immigrants que arriben amb 16 o 17 anys i volen treballar, no volen ser protegits. Tot això necessita una revisió molt profunda si volem una societat més justa.

De fet, la seva prioritat és la justícia, doncs.

— I el feminisme. És que els homes fa segles que maneu i, en general, escolteu menys. Ho veig a classe, les alumnes són més insegures quan han de parlar. Jo mateixa sento més angoixa que alegria en aquests moments. És que ens heu fet molt insegures, eh? Ara sí que explico que tinc quatre fills, però quan era jove no ho deia mai a ningú perquè pensava que no m’agafarien si ho sabien.

Ribó, el seu antecessor, ha posat molt l’accent en els drets conculcats durant el Procés. Vostè també es fixarà en això?

— He escrit que estava en contra de judicialitzar el Procés, en contra del manteniment del delicte de sedició i que rebel·lió era violència i punt. Però ara estem en una etapa diferent, i crec que el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, que conec molt bé de quan tots dos érem rectors, m’escoltarà quan li parli de la immersió lingüística, per exemple. I jo també l’escoltaré.

El Consell d’Europa va demanar a Espanya que reformés el delicte de sedició i l’Estat no escolta.

— Hem d’insistir. Sedició és un delicte molt antic i, com a concepte, ha de desaparèixer. Si estic en contra, en general, de la presó, com vol que no estigui en contra de les condemnes llargues del Procés? 

El CGPJ fa tres anys i mig que està en funcions.

— Això és una barbaritat. També ho era que el síndic fos el mateix durant 18 anys, però la culpa no l'hi pots donar a ell. Qui havia de fer-ho? Els partits s’hauran de posar d’acord, perquè les institucions es deslegitimen. 

S’imagina que el Suprem anul·la els indults?

— Seria una barbaritat. Els indults van estar ben concedits; no són la solució ideal, però ajuden a trobar una solució.

¿Tem que l’eliminació del dret a l’avortament als Estats Units pugui acabar tenint una rèplica a Europa?

— No, Europa té una tradició més respectuosa amb els drets. A vegades em diuen “Ets ingènua”. No, jo no soc ingènua, però no hem de ser tan pessimistes i si lluitem contra determinades idees, no s’acabaran imposant. El món ara no és gaire pitjor que abans.

Quan no treballa què fa?

— Melmelades. M’agrada molt la cuina. Si hi hagués pensat n'hauria portat una. També m’agrada estar amb la meva família i ser útil. Ah, i el jardí. Després de la pandèmia vaig planificar viure a Arenys, més tranquil·la.

Doncs haurà d’esperar fins al 2028.

— No m’ho digui així, que sembla una condemna. Sé que creixeré i que no agradaré sempre a tothom. Però es pot ser efectiu sense estar encenent focs tot el dia.