El PSOE reforça l’acostament a Cs malgrat els avisos d’ERC

MadridDe les moltes peculiaritats que la pandèmia ha deixat en l’àmbit polític, una ha sigut que el govern espanyol del PSOE ha pogut forjar pactes al Congrés en els quals han participat simultàniament ERC i Cs. L’últim exemple, la sisena pròrroga de l’estat d’alarma. És una situació per la qual difícilment algú hauria apostat ni un euro quan Pedro Sánchez va ser investit el 7 de gener passat. Però ara, amb l’arribada els pròxims dies de l’anomenada nova normalitat, la continuïtat d’aquest esquema de geometria variable cada cop es fa més difícil. ERC va advertir ahir al president espanyol, Pedro Sánchez, que ha d’escollir amb qui es queda perquè jugar a dues bandes és “insostenible”, sobretot si una de les bandes és Ciutadans. El PSOE encara no ha triat formalment, però ahir va encarar la proa encara una mica més en direcció al partit d’Inés Arrimadas.

El primer a moure fitxa va ser el vicepresident del Govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, que en un acte telemàtic organitzat per Europa Press va advertir que el seu partit no podrà negociar amb el PSOE els pressupostos generals de l’Estat del 2021 si en la operació també hi participa Cs. L’argument confessable és que el partit taronja té receptes “neoliberals” i “d’austeritat” per afrontar la crisi, tot el contrari que els remeis “progressistes” d’Esquerra. L’inconfessable és el desgast que suposaria per als republicans donar aire al PSOE si en la foto també hi apareix Ciutadans. Així, ahir Aragonès va donar la geometria variable per esgotada i, per alliberar de pressió el seu partit, va dir que són Unides Podem i “alguns sectors” del PSOE els que han de dir si se senten còmodes pactant amb la dreta de Cs.

Si l’advertència d’Aragonès buscava generar algun efecte immediat en el PSOE, aquest no només no es va produir, sinó que va es va donar un moviment en la direcció contrària. El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, va instar Ciutadans a donar suport als pressupostos estatals de l’any que ve i fer “irrellevant” la necessitat de comptar amb el vots d’Esquerra. No va ser la declaració d’un baró socialista inflamat pel context del moment, sinó les paraules formals en roda de premsa en nom del partit del també president del comitè federal del PSOE, que Sánchez ahir va reunir per segona vegada en un mes. Així, malgrat que formalment la Moncloa defensa “acords transversals” que incloguin tant a Cs com ERC, ahir el PSOE, de la mà de Vara, va posar el focus en Ciutadans, a qui va demanar col·laboració perquè “ERC no pinti res als pressupostos”.

Un desenllaç complex

Però el desenllaç sobre el futur de la geometria variable no serà tan senzill. Ni per als socialistes és tan fàcil prescindir d’Esquerra per abraçar-se definitivament a Cs, ni per a Esquerra és tan fàcil fer efectiu l’últimàtum que planteja al PSOE: o escollir parella estable o atenir-se a les conseqüències. Pel que fa al PSOE, l’aliança amb Cs és dèbil i ahir els taronges ja es van encarregar d’avisar que veien “molt difícil” donar suport a uns comptes que avali també Unides Podem, l’altre partit que s’asseu amb el PSOE al consell de ministres. La portaveu de l’executiva del partit taronja, Melisa Rodríguez, va avisar ahir que, si la Moncloa continua marcada per les polítiques “surrealistes” d’Unides Podem -sobretot la pujada d’impostos a les grans empreses-, farà difícil qualsevol acord.

I per Esquerra tampoc seria fàcil trencar definitivament amb els socialistes, ja que això suposaria carregar-se la taula de diàleg entre la Generalitat i l’Estat, l’aposta estratègica que van fer els republicans per trobar una solució al conflicte català. Si això passés, estarien donant més munició a JxCat i la CUP, que sempre s’han mostrat escèptics amb aquest instrument. Una munició, a més, que arribaria quan de nou tornen a bufar a Catalunya vents d’un avançament electoral.

Precisament ahir Aragonès va exigir a Sánchez tornar a reunir la taula de diàleg “abans d’un mes”, ja que va considerar que s’ha quedat “sense excuses” per mantenir-la congelada. Després d’haver-se reunit només una vegada -el 26 de febrer a Madrid, en la seva sessió fundacional-, a principis de març la taula va quedar en un calaix amb l’argument que el coronavirus havia fet canviar les prioritats de tothom. Llavors ho van acceptar les dues parts. Ahir, però, el vicepresident del Govern va considerar que ja no hi ha motius per seguir posposant-la i que s’ha de tornar a seure abans del 15 de juliol. També va advertir que la pandèmia no havia rebaixat els objectius de la Generalitat, que són l’amnistia pels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i un referèndum d’autodeterminació.

25.000 milions d’euros

No va ser l’única demanda que Aragonès va plantejar-li a Sánchez. També va reclamar que el fons per a les autonomies que prepara l’executiu espanyol per fer front als estralls del covid-19 passi dels 16.000 als 25.000 milions d’euros, perquè va considerar que la primera xifra és “clarament insuficient”. La Generalitat calcula que dels 16.000 n’hi pertocaran uns 3.200 milions i no en té prou, ja que ha fixat en 5.000 milions l’impacte del virus en els comptes públics (entre la despesa extraordinària que ha suposat i els impostos que deixarà de recaptar).

El pròxim examen sobre si aguanta la relació a tres bandes entre el PSOE, Cs i ERC serà la votació del decret que regula la nova normalitat. Els socialistes tenen aferrat el suport de Ciutadans i en l’aire el d’Esquerra, però els republicans encara no s’han despenjat de la negociació. Fonts d’ERC argumenten que el decret encara no té data per votar-se i que, per tant, encara hi ha marge per prendre una decisió. La geometria variable cada cop es presenta més complicada, però, ara per ara, no ha desaparegut del tot.