El VAR de Marchena i la revisió del pacte entre el PSOE i ERC
BarcelonaEn aquesta setmana marcada informativament pel debat al voltant dels suposats favors arbitrals, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha tornat a demostrar que en el cas de la justícia espanyola no hi ha terreny de joc favorable que valgui quan es tracta de l’independentisme. Estirant la metàfora futbolística, podríem dir que Marchena ha exercit de sala VAR per anul·lar l’acord polític entre el PSOE i ERC que buscava minimitzar les conseqüències jurídiques del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Una decisió polèmica amb què el Poder Judicial trastoca un cop més l’escenari polític arreu.
La principal perjudicada per la decisió de Marchena és ERC, que veu com el seu triomf més important fins ara en la negociació amb el PSOE –indults a banda– queda en paper mullat. Les elevades peticions de presó de la Fiscalia aquest divendres per a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó així ho demostren. Els republicans, que veuen com la justícia dona munició als qui com Junts per Catalunya havien criticat des de l’independentisme l’acord per reformar el Codi Penal, han d’empassar-se a més com el PSOE treu pit de la decisió del Suprem perquè demostra que no s’han despenalitzat els fets de la tardor del 2017.
Però, més enllà del relat, el PSOE també surt derrotat de la revisió de Marchena. La prova és que l’Advocacia de l’Estat –que depèn directament del govern espanyol– demanava rebaixar substancialment les penes a través de la nova malversació. Per més que ara Félix Bolaños intenti portar l’aigua al seu molí, la lectura del Suprem desarticula el pla de “desinflamació” a Catalunya defensat per la Moncloa. Si no ho atura res, hi haurà més condemnes altes, més presó i més indignació als carrers, i no haurà servit de res córrer els “riscos” que el mateix Pedro Sánchez va admetre el desembre passat a Barcelona que tenia per als socialistes la reforma del Codi Penal.
Aquests dies revifarà la pregunta sobre si té sentit per als republicans continuar negociant amb un PSOE que en ple any electoral farà tot el que pugui per marcar distàncies amb l’independentisme. Però mentre hi hagi repressió i es vulgui intentar minimitzar-la, Esquerra té difícil qualsevol altra alternativa, perquè, si Estrasburg no es pronuncia abans, només amb un govern de Sánchez a Madrid hi ha algun marge de maniobra. Fins ara només els indults –i cal esperar encara què diu el Suprem sobre els recursos que s’hi van presentar en contra– han aconseguit acotar el poder dels jutges. Un empresonament del sottogoverno de l’1-O tornaria a posar sobre la taula el debat de la mesura de gràcia la pròxima legislatura.
La inhabilitació d’Oriol Junqueras fins al 2031 és l’altra gran conseqüència de la decisió de Marchena per a Esquerra. Pere Aragonès tornarà a ser candidat.
És coneguda la devoció que sent Oriol Junqueras per Gabriel Rufián. Malgrat això, ahir en un míting compartit al barri del Clot li va dir “malparidot”. El president d’ERC es va queixar perquè diu que el diputat al Congrés li pregunta què dirà als mítings i, com que Rufián parla abans, sempre s’avança i ho diu “tot ell”. Ara bé, Junqueras s’ha reivindicat: “Encara que ho digués tot, no em deixaria mai sense paraules”.
L’aprovació dijous de la llei trans al Congrés va provocar un enfrontament verbal a les portes entre corrents feministes partidàries i contràries a la norma. En plena escridassada entre uns i altres, va passar per allà enmig amb la seva moto el portaveu de Cs Edmundo Bal, que es va mirar l’escena amb cara de no entendre res, qui sap si sorprès perquè per una vegada el xoc no era entre membres del seu partit.