La Vall d'Aran s'encomana a la via croata per garantir-se un diputat al Parlament

BarcelonaSi hi ha una reivindicació històrica de la Vall d'Aran que no s'ha atès mai és el clam perquè el territori tingui un diputat fix al Parlament de Catalunya. Ja ho demanava el Conselh Generau provisional als anys 80 en els primers compassos de la democràcia i aquest dijous la síndica d'Aran, Maria Vergés, ha defensat al ple de la cambra la necessitat de garantir-hi un representant emmirallant-se en la via que ha seguit Croàcia amb les minories dins el seu país. El camí ja el va reactivar amb una compareixença seva el desembre de l'any passat, però, entremig, hi ha hagut canvis al Govern i veu en l'actual etapa d'"estabilitat" un bon moment per aconseguir-ho.

"Des del coneixement es genera l'afecte i des de l'afecte, la manera de veure les coses", ha assegurat Vergés en una atenció als mitjans posterior a la seva intervenció al plenari. Així, ja s'estan reunint amb la conselleria de Territori i altres departaments per abordar la reforma. Vergés, que és del partit Unitat d'Aran –que col·labora amb el PSC–, ha demanat que jurídicament s'explori "tota la capacitat que es pot tenir en aquesta qüestió", mirant totes les fórmules jurídiques, conscient que la reforma de la llei electoral seria un mecanisme "complex". Així, ha obert la porta a unes altres vies com ara que es permetés, per exemple, "un espai més al mateix ple" per garantir aquesta representació territorial aranesa: "No creiem que sigui una cosa d'una extrema complexitat i sempre es poden trobar camins per aconseguir-ho".

La llei croata que esmenta Vergés es va aprovar el 1991 i es va reformar el 2002, amb una plasmació directa a les seves Corts. De fet, les minories del país que suposen més d'un 1,5% de la població –el grup serbi– tenen garantits entre un i tres escons, mentre que altres minories amb menys d'un 1,5% del total poden escollir-ne quatre. Per això, en l'actual Parlament, a més dels tres representants serbis, n'hi ha un de la minoria txeca i eslovaca, un d'hongarès, un de romaní o un d'albanobosnià.

La singularitat aranesa

Vergés ha reclamat que "no es parli de l'Aran només un cop a l'any", precisament el moment en què se sent més aranès –com aquest dijous, amb els grups implicats–, davant la residualitat de la resta de l'any. "Tindria tot el sentit perquè més enllà que l'any que ve puguem tenir un debat monogràfic on els grups puguin presentar propostes de resolució i se'n faci el seguiment, [...] el debat arreli i les propostes siguin reals".

Alhora, ha recalcat que s'ha de reconèixer la "singularitat" de l'Aran i també ha insistit que estan parlant amb l'executiu i volen traslladar al Congrés dels Diputats el canvi legal perquè el Conselh Generau "no sigui considerada una administració local". Segons ha explicat Vergés, "en bona part gestiona competències autonòmiques, a més de les locals, i aquesta consideració d'administració local dinamita del tot allò que diu el mateix Estatut i la llei de règim especial respecte a la capacitat d'autogestió i autogovern". A més, ha comentat que això comporta "el col·lapse jurídic i administratiu de la institució", cosa que "repercuteix directament en la qualitat dels serveis que es donen a la ciutadania". Una altra de les reivindicacions a què ha fet referència Vergés al ple és el fet que cal una aposta per l'habitatge en un territori on el turisme l'ha tensionat.