Per què molts valencians culpen Sánchez i no Mazón?
BarcelonaVist des de Catalunya, resulta més aviat sorprenent que una part significativa de l'opinió pública valenciana (i espanyola) estigui responsabilitzant més el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que el de la Generalitat, Carlos Mazón, que és qui té, per mandat estatutari, la competència exclusiva en Protecció Civil i, per tant, és qui s'encarrega d'alertar la població davant de situacions d'emergència com la provocada per la DANA. No cal dir que un dels factors determinants és la forta campanya a xarxes de l'extrema dreta, que ha aconseguit girar la truita i desviar l'atenció cap a l'actuació del govern espanyol. Però la clau és que aquesta campanya es produeix en un terreny especialment adobat per dos factors més que són propis de la realitat valenciana.
El primer és la manca d'un ecosistema comunicatiu propi. Al País Valencià els índexs de lectura de diaris són molt baixos. El diari amb més lectors, el Levante, és el 20è d'Espanya i en té només 83.000. La televisió pública, À Punt, se situa al voltant del 4% de share ( uns 200.000 espectadors), cosa que explica que quan la cap de meteorologia de la cadena, Victòria Rosselló, va demanar a la gent que no sortís de casa en l'informatiu migdia de dimarts 29 això no tingués cap repercussió. S'imaginen que els meteoròlegs de TV3 llancessin aquest avís? La incidència de la televisió pública catalana no té res a veure amb la valenciana. I això també explica que quan aquest dilluns Carlos Mazón ha ofert la seva primera entrevista des de la crisi no ha triat els seus propis mitjans públics, els quals menysprea i tancaria si pogués, sinó la cadena Cope, que és un entorn molt més propici.
Per cert, À Punt està batent rècords d'audiència amb la seva cobertura de la DANA i arribant a pics del 13,5% de share, fet que demostra que la informació de proximitat i amb independència de criteri és un bé necessari per a qualsevol població. Per això mateix no és gens descartable que en el futur l'executiu del PP prengui algun tipus de represàlia contra la televisió pública.
El fet de no tenir un ecosistema comunicatiu propi fa que la majoria de valencians s'informin a través dels mitjans estatals, i això porta al fet que Carlos Mazón, i no diguem ja els seus consellers, siguin figures inexistents en el seu dia a dia. Per al valencià mitjà el responsable de tot el que passa és Pedro Sánchez. L'expresident Ximo Puig sempre explica que aquesta va ser la clau de la seva derrota electoral a les passades eleccions autonòmiques. De què serveix fer una bona obra de govern si no la pots comunicar? A les eleccions del 28 de maig del 2023 els valencians van votar contra Pedro Sánchez, en funció del que veien a la televisió, més que contra Ximo Puig.
Ecosistema polític
El segon factor, relacionat amb el primer, és la manca de cultura política sobre com funciona el sistema autonòmic. A Catalunya quan passa alguna cosa la gent mira abans que res cap al Palau de la Generalitat. Al País Valencià, amb quaranta anys d'autogovern, no hi ha una consciència clara del repartiment de competències entre el govern espanyol i l'autonòmic, cosa que té a veure amb la manca d'ecosistema comunicatiu i també d'ecosistema polític propi.
El sistema polític valencià, sobretot quan governa la dreta, és completament dependent de Madrid. Així, per exemple, quan Francisco Camps va dimitir del càrrec de president no va ser per voluntat pròpia, sinó que el van obligar des de Génova. "És un sacrifici personal perquè Mariano Rajoy sigui president d'Espanya", va dir. I ara fa només uns mesos, el juliol passat, quan Santiago Abascal va ordenar trencar els governs autonòmics de coalició amb el PP, un dels llocs on la decisió va caure com una galleda d'aigua freda va ser al País Valencià, on la sintonia entre els dos partits era total. La dreta valenciana és sucursalista i amb una escassa consciència del valor de l'autogovern. Per això una de les primeres coses que van fer en arribar al govern va ser desmuntar la Unitat d'Emergències Valenciana (UMV) perquè era un "xiringuito", en paraules de Mazón.