El valencià revifa a les institucions
L’Ajuntament de València aprovarà demà que el nom oficial de la ciutat s’escrigui en llengua pròpia
ValènciaDe Valencia a València. Aquest serà a partir d’aquest dimecres el topònim oficial de la ciutat de manera exclusiva, que substituirà la forma castellana que fins ara s’utilitzava. El ple de l’Ajuntament de València aprovarà demà el canvi del nom per evidenciar el compromís de promoure el valencià que va adquirir l’equip de govern que presideix Joan Ribó. La proposta prosperarà amb el suport de Compromís, PSPV i València en Comú -la marca local de Podem-, però resta per veure què faran el PP i Ciutadans.
El canvi de nom de Valencia a València és un gest polític però també una acció per fer complir un mandat de l’Ajuntament. Així, davant dels que tinguin la temptació de carregar contra Compromís titllant-los de nacionalistes per oficialitzar el topònim en valencià, l’equip de Ribó ja té la resposta preparada. Argumenta que aquesta proposta, sorgida des de l’alcaldia, suposarà el compliment “gairebé vint anys després de la seva aprovació, del reglament sobre l’ús i normalització del valencià, aprovat el juny del 1996” de manera unànime per tots els grups polítics. Pel que fa als partits que actualment són a l’oposició, el PP tindrà complicat votar en contra de l’aplicació d’un reglament que ell mateix va aprovar fa dues dècades i que en el seu article 16 estableix que “tots els topònims del terme municipal tindran com a forma oficial la valenciana”.
La inacció del govern del PP
En matèria de política lingüística i normalització del valencià, poc va fer l’Ajuntament durant els sis mandats de govern de Rita Barberá. Sembla que el reglament sobre l’ús i normalització del valencià va ser aprovat el 1996 i va quedar guardat en un calaix. La nova corporació s’ha trobat amb un text normatiu sense desenvolupar i amb tot per fer des de zero. Igual que la nomenclatura de València, aquest document incloïa la creació del gabinet de normalització lingüística, un servei inexistent durant els governs del PP i que fa mesos que el nou equip de govern està intentant posar en funcionament. L’organisme assumirà les funcions de proposar accions de sensibilització sobre l’ús de la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida ciutadana i, especialment, en el context intern de l’administració municipal.
L’Ajuntament de València no és l’única institució que està prenent mesures per prestigiar el valencià. En el cas de la Generalitat Valenciana, la major part d’accions són gestos que esmenen la inexistent política lingüística del PP. Per exemple, en els primers 10 mesos de legislatura, el govern del PSPV i Compromís ha decidit que el valencià sigui la llengua vehicular de les comunicacions entre els departaments de la Generalitat, així com en les comunicacions externes amb altres institucions de l’àmbit lingüístic catalanoparlant. També ha incorporat en el seu organigrama una direcció general de Política Lingüística, abans inexistent.
Accions de normalització
Més enllà de la política de gestos, la conselleria de Justícia, per exemple, ha recuperat els cursos de valencià per als funcionaris. Aquests cursos es van suprimir l’any 2009 per raons econòmiques, tot i que l’acció més important, també pressupostàriament parlant, és la línia d’ajudes que anualment la Generalitat aprova per subvencionar els mitjans de comunicació que elaborin i difonguin informació en valencià. Per al govern, aquest és un dels pilars de la seva política lingüística, i més en un moment en què encara no s’han recuperat les emissions de Radiotelevisió Valenciana. La posada en marxa del nou Canal 9 -prevista per a finals del 2016-és, sense dubte, una prioritat per al govern, que considera que una televisió principalment en valencià és fonamental per a la protecció i promoció de la llengua.
En altres ciutats del país també s’estan fent petites accions a favor del valencià. L’Ajuntament d’Alacant, amb la col·laboració d’Escola Valenciana, engegarà l’11 d’abril un programa de parelles lingüístiques perquè els treballadors que vulguin puguin aprendre valencià conversant amb companys seus que s’hi apuntin com a voluntaris.
També a Castelló de la Plana l'Ajuntament dóna la possibilitat als seus treballadors de millorar el seu valencià. Així, el consistori ofereix cursos de valencià en línia que permeten preparar-se per a l’obtenció dels certificats de nivell C1 i C2 en llengua valenciana.
‘No’ al requisit de llengua i al Ramon Llull
Davant dels gestos i les accions concretes que tant el govern de la Generalitat Valenciana com diferents ajuntaments han fet per prestigiar la llengua, hi ha entitats i sindicats que reclamen als nous governants polítiques que vagin més enllà per protegir i promoure el valencià. Així, en l’àmbit de la funció pública, sindicats com la Intersindical o entitats com Escola Valenciana han sol·licitat que la Generalitat Valenciana inclogui el requisit lingüístic en les proves d’accés als llocs de treball de l’administració. Una petició a la qual s’ha sumat, des de les Corts Valencianes, Compromís, fent palès les dues maneres d’entendre la política lingüística que cohabiten en el govern autonòmic i que diferencien en aquest sentit la coalició i el PSPV.
De la mateixa manera que ha passat amb el requisit lingüístic, en l’àmbit cultural la Generalitat Valenciana tampoc ha volgut seguir el camí del govern de les Illes Balears i de moment ni s’ha plantejat entrar a l’Institut Ramon Llull, institució de la qual mai ha sigut membre el govern valencià. Tan sols algunes ciutats del país, de manera individual, estan adherides a la institució.
La Reial Acadèmia davant el conflicte
En les últimes setmanes, algunes declaracions del president de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) -entitat contrària a la unitat del català- han fet pensar que potser la fi del conflicte lingüístic estigui més a prop que mai. Les paraules de Federico Martínez Roda en què accepta que el diccionari que està editant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -d’acord amb les Normes del 32 i basat en la unitat lingüística-“és el de tots els valencians” poden ser un primer pas per soterrar definitivament el conflicte lingüístic. No tots els membres de la RACV, però, comparteixen aquest posicionament.